Cultura 15/02/2021

Valerie Solanas, la feminista radical que va disparar a Andy Warhol

Nórdica recupera la novel·la de Sara Stridsberg basada en la vida de l'artista i psicòloga

3 min
Valerie Solanas durant el judici el 1968
Disponible en:

"A les dones amb sentit del civisme, responsables i amants de les emocions, no els queda cap altra opció que derrocar el govern, eliminar el sistema econòmic, instaurar l'automatització total i aniquilar el sexe masculí", escrivia el 1967 Valerie Solanas (Nova Jersey, 1936 - Califòrnia, 1988). L'artista i psicòloga estava convençuda que viure sense els homes no només era possible, sinó també una necessitat urgent que s'havia de resoldre de manera immediata. Per això aquell mateix any va donar forma al manifest SCUM (society for cutting up men en anglès, que en català es podria traduir com manifest per a l'extermini dels homes, però també com manifest per tallar els homes), que va difondre entre els seus cercles més propers. En aquest entorn hi havia el pintor Andy Warhol, que un any després es convertiria en víctima de Solanas. El 1968 ella va disparar-li tres trets, un dels quals va impactar al pit del mite del pop art.

Els fets van situar Solanas a primera línia mediàtica i la van donar a conèixer com la jove que va disparar a Andy Warhol. Darrere d'aquell episodi, però, hi ha una dona enigmàtica i ferida que va marcar el moviment feminista amb idees revolucionàries. Fascinada per la seva figura, l'escriptora sueca Sara Stridsberg va publicar el 2006 La facultad de sueños, un llibre en què novel·la la vida de Solanas i que ara l'editorial Nórdica ha reeditat. "Quan vaig llegir el manifest va ser com entrar en un poema fosc, un món de ciència-ficció, un laboratori d’humor. Em va impactar com un llamp i em va afectar de manera misteriosa", explica Stridsberg.

Per desxifrar les incògnites que envolten Solanas, la novel·la viatja fins a la seva infantesa i recorda com va patir abusos sexuals per part del seu pare i, després, l'abandonament de la mare. "Va ser maltractada sexualment pel pare i va ser violada sis vegades abans dels divuit anys. És un testimoni", diu Stridsberg. En l'adolescència Solanas no tenia ningú al seu costat i es va abocar a la prostitució. "Hi ha un to fosc de pena que batega sota el text. Llegint-lo la Valerie em semblava la noia més sola del món. No podia deixar de preguntar-me quin tipus d’experiència la va portar a idear una utopia tan trista i tràgica i una distopia tan enginyosa", assenyala l'autora de La facultad de sueños.  

La història d'una prostituta que odia els homes

Solanas va viure en la misèria més absoluta fins que va entrar a la universitat, on va acabar llicenciant-se en psicologia. Era una dona rebel, tossuda i inconformista, que ben aviat va començar a publicar les seves idees feministes al diari de la universitat. El 1966 va escriure l'obra de teatre Up your ass [Que et follin pel cul], en què relata la vida d'una prostituta que odia els homes. Després d'aquell text va arribar el Manifest SCUM, que Stridsberg defineix com "una lliçó d'història". Al manifest, Solanas escriu que "el mascle és un accident biològic" i fa una crida a arrabassar tot el poder dels homes. "El manifest és una sàtira política clàssica, com Una proposició modesta de Jonathan Swift. Solanas descriu els homes de la mateixa manera que ells van descriure les dones a través de la història, com un ésser humà incomplet, que no s'ha desenvolupat. És un text de no-violència, irònic, però com que la vida és més complicada que la teoria, va acabar disparant a una persona", diu Stridsberg.

L'escriptora Sara Stridgsberg.

Ara bé, Solanas no va disparar a Warhol perquè fos un home. L'escriptora li havia donat feia temps el manuscrit de la seva obra de teatre i ell s'havia compromès a tirar-la endavant. Solanas va participar en un parell de pel·lícules de Warhol, però al veure que l'espectacle no formava part dels projectes de l'artista li va reclamar el manuscrit. Ell va dir-li que se li havia extraviat i ella estava convençuda que Warhol –juntament amb l'editor Maurice Girodias– s'estava aprofitant d'ella. El 3 de juny del 1968 Solanas es va presentar a The Factory i va disparar a Warhol a l'ascensor. "En aquell moment, la Valerie mor en certa manera. Warhol era la seva esperança i ella mateixa la intenta matar. Aleshores es converteix en una ombra, un fantasma dels anys 60", subratlla Stridsberg. El final de Valerie Solanas és tan tèrbol com tota la seva vida: l'artista va tornar a la prostitució i a les drogues els últims anys de la seva vida i va morir sola d'una pneumònia el 1988, en un asil benèfic de San Francisco.

stats