Veïns del Besòs i el Maresme, indignats pel canvi de nom de la biblioteca

Barcelona"Em dol que ningú s’hagi posat en contacte amb mi ni me n’hagi informat, i tampoc entenc per què volen canviar el nom, perquè el meu avi no ha fet res dolent. És un despropòsit", assegura Adela Alòs-Moner, bibliotecària i neta de Ramon d’Alòs-Moner. L’Adela lamenta que el consistori vulgui canviar el nom de la biblioteca que porta el nom del seu avi. Tampoc hi està d’acord l’associació de veïns del barri barceloní del Besòs i el Maresme, que ha escrit un comunicat expressant la incomprensió: "No estem d’acord en el fet que la Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner canviï de nom en ser traslladada al nou edifici del carrer Alfons el Magnànim. Desconeixem quan va entrar en vigor la normativa que diuen que obliga al canvi de nom d’una biblioteca quan es trasllada. Més aviat creiem que aquest canvi està motivat per una decisió unilateral per part del districte de Sant Martí i de la Comissió Memòria i Gènere", asseguren. El nom d'Ana María Matute va sortir en una reunió del Consell de Barris. "Se'ns va dir que aquest era el nom proposat i no s'havia consultat amb els veïns. Nosaltres lluitem molt perquè es conegui la història i, el 1970, va ser molt difícil posar el nom d'un republicà a una biblioteca", afirma José Manuel López, president de l'associació de veïns.

"Em sembla perfecte que posin noms de dones perquè estan poc visibilitzades, però l'hi han de posar precisament a aquesta i treure el nom del meu avi?", diu Adela Alòs-Moner. La biblioteca es va crear el 1970 al barri del Besòs i el Maresme, al districte de Sant Martí. Antigament era en un local del Patronat de l’Habitatge, a la plaça Maria Nazària March, i quan es va construir el Centre Cívic del Besòs i el Maresme, el 1994, va ocupar una de les plantes de l’equipament.

Ramon d'Alòs-Moner (1885-1939) va ser un dels organitzadors del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), que va contribuir a augmentar el prestigi del català arreu del món, entre altres coses. Va ser secretari general de l’IEC, professor de l’Escola de Bibliotecàries i adjunt de la Biblioteca de Catalunya. Va centrar les seves investigacions en dos personatges catalans del segle XIII: Ramon Llull i el teòleg i metge Arnau de Vilanova. La família va donar la seva biblioteca, d’uns 20.000 volums, a la Biblioteca de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra.

"En els temps que corren de desmemòria històrica ens sobta que esborrin del seu directori de biblioteques el nom d’una persona com va ser en Ramon d’Alòs-Moner, qui va convertir casa seva, la Torre Garcini, en un punt de trobada d’intel·lectuals catalanistes durant la dictadura de Primo de Rivera i que, més tard, també va ser un punt de reunió d’antifranquistes", lamenta l’associació de veïns. "Defensem que no es porti a terme aquest canvi de nom perquè amaga part de la història del barri que tant ens ha costat transmetre al veïnat. Sempre hem defensat figures com la de Ramon Alòs-Moner, que va sentir molt intensament la derrota del seu país amb el cop d'estat contra el govern democràtic de la República", diu en un comunicat. D'Alòs-Moner va morir d’un infart dues setmanes després de la victòria de Franco.

Segons el Consorci de Biblioteques de Barcelona, el districte de Sant Martí està treballant "en una proposta que compti amb el consens necessari, però encara no hi ha res a decidir". Tret d'això, el Consorci no ha volgut fer més declaracions. Quan Adela Alòs-Moner es va posar en contacte amb el Consorci per preguntar pel canvi de nom, la resposta de la Diputació de Barcelona va ser que "la denominació de les biblioteques de la Xarxa és competència dels ajuntaments". I afegia: "En conseqüència, no existeix cap norma general escrita per part de la Diputació de Barcelona que reguli els casos en què es pot modificar el nom d’una biblioteca".