Els vikings prenen Barcelona

BarcelonaNi eren tan bàrbars ni tan violents, ni anaven tan bruts. De fet, eren força presumits, les vikingues tenien més llibertat que les cristianes i eren tolerants: no els importava compartir tomba amb morts d’altres religions. Els vikings van desembarcar ahir al Museu Marítim de Barcelona i s’hi queden fins al 28 de setembre. L’exposició Víkings explica, a través de 482 objectes -quasi tots originals provinents de l’Statens Historika Museet d’Estocolm (Suècia)- i panells audiovisuals i interactius, qui són i com vivien els homes del nord. La benvinguda la dóna una espectacular reconstrucció a mida real del vaixell Gokstad. “Dels vikings en sabem molt poc. Es diu que eren uns bàrbars, però no ho eren més que altres. Nosaltres també vam tenir els ferotges almogàvers”, explica el director del Museu Marítim de Barcelona (MMB), Roger Marcet.

Un dels objectius de Víkings és, precisament, demostrar que els vikings no eren simples guerrers entregats al saqueig salvatge. Per exemple, es preocupaven molt de la seva imatge. Les pintes eren possessions importants: hi ha poques tombes que no en tinguin, perquè als difunts mai se’ls enterrava despentinats.

Als morts, sovint també se’ls posava un bon calçat per baixar al Hel, que, a diferència de l’infern cristià, era eternament fred i, per tant, el camí era relliscós. A taula tampoc engolien frenèticament. Eren força refinats: feien servir culleres, ganivets i forquilles. “Les recents excavacions i investigacions arqueològiques han canviat força la imatge que tenim dels vikings. Per exemple, ara sabem que la dona era poderosa”, destaca la directora de l’Statens Historika Museet d’Estocolm, Maria Jansén. La vikinga solia portar una clau ben visible sobre la roba penjant d’una cadena. Indicava el seu poder i control sobre la casa. Duia ganivet i, per tant, era capaç de defensar-se sola, i podia separar-se del seu marit, cosa impensable a l’Europa cristiana. Els vikings també podien ser força romàntics. En un ganivet trobat a Lödöse s’hi pot llegir: “Pensa en mi. Jo penso en tu. Estima’m. Jo també t’estimo”.

La conquesta del Canadà

Part de la història dels vikings es pot llegir a les pedres rúniques, que es col·locaven de forma visible al costat dels camins. A Escandinàvia se n’han trobat més de 3.000. “Servien per delimitar territoris, però també explicaven una història que començava en una runa i podia continuar en una altra, a dos quilòmetres”, explica la coordinadora de l’exposició a l’MMB, Elvira Mata.

Els vikings sovint s’embarcaven sense tenir gaire clar el seu destí, però van arribar a quatre continents. “Sabem segur que Leif Eriksson , fill d’Eric del Roig, va arribar a l’illa Labrador (Canadà) entorn de l’any 1000. Allà hi va haver un assentament durant deu anys. Els vikings hi van arribar buscant fusta i, segurament, en van acabar marxant per l’hostilitat de la població autòctona”, explica Mata. “No se sap que tinguessin gaires instruments de navegació. S’acostumaven a guiar per les estrelles, el color i l’olor del mar, la forma dels núvols o els ocells”, afegeix Mata.

Un altre estereotip que trenca l’exposició és el significat de viking : “ Viq vol dir fiord i el sufix -ing significa que pertany a ”, detalla Mata. Però viking no defineix un grup ètnic ni cultural. És més aviat una manera d’actuar. De fet, en una mateixa vida es podia ser camperol, mercader i viking. Els historiadors consideren que la seva expansió s’inicia l’any 793 dC, quan es produeix l’atac viking al monestir de l’illa de Lindisfarne, a Northúmbria, i que s’acaba amb la batalla de Stamford Bridge, a les illes Britàniques, l’any 1066.

L’exposició Víkings es va inaugurar el 2012 al Drents Museum d’Holanda, ha passat per Escòcia i Austràlia, i ha rebut els premis The Museums Oskar a la millor experiència interactiva i a la millor experiència temporal. L’exposició anirà acompanyada de diverses activitats, com una festa vikinga al MMB o viatges a Dinamarca navegant en la rèplica d’un vaixell històric.

El casc amb banyes és un invent de Wagner

Melena rossa, mirada ferotge i un casc amb banyes. És la imatge, força falsa, que el cinema ha transmès dels vikings. Però les banyes són un invent recent. Van aparèixer per primera vegada el 1876 en l’òpera L’anell dels Nibelungs de Richard Wagner. Les portava el malvat Hunding. Els veritables vikings al casc hi duien uns petits ocells que representaven els corbs del déu Odin en danses rituals.