Fotoperiodisme
Cultura 10/11/2021

World Press Photo: les històries invisibles de la pandèmia

L'exposició arriba al CCCB amb les imatges més potents del 2020 sobre les protestes globals, les crisis humanitàries i l'impacte del canvi climàtic

4 min
'Lluitant contra la invasió de llagostes a l'est d'Àfrica', la fotografia de Luis Tato per al 'The Washinton Post' que ha guanyat el tercer premi en la categoria de naturalesa

BarcelonaFins al 2020, el fotoperiodista neerlandès Jasper Doest estava acostumat a parar poc per casa. La seva feina l'havia portat a retratar els flamencs del Carib, els macacos japonesos domesticats pel turisme, el pas migratori de les cigonyes per la península Ibèrica i els ossos polars de l'Àrtic. Però l'any passat va irrompre la pandèmia i Doest, com la gran majoria de la població d'arreu del món, es va veure obligat a quedar-se a la llar familiar, a la ciutat neerlandesa de Vlaardingen. Especialitzat en fotografiar fauna salvatge, Doest havia aparcat la càmera fins que un parell de coloms van aparèixer al balcó del pis on viu amb la seva dona i la seva filla. "Ens visitaven cada dia per recordar-nos que els éssers humans no estem sols en aquest planeta", diu el fotògraf, que va immortalitzar-los en una sèrie d'imatges en què els animals protagonitzen les situacions més surrealistes: sobre un tocadiscos, amb el cap dins d'una paperina i dins d'una cassola (amb el foc apagat).

La sèrie de Doest, titulada Pandemic pigeons [Coloms pandèmics], va guanyar el primer premi del World Press Photo en la categoria de natura i forma part de l'exposició World Press Photo 2021, que es pot veure a partir d'aquest dijous i fins al 12 de desembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Les imatges de Doest serveixen per explicar la situació que van viure molts fotoperiodistes l'any passat. "La perspectiva local es va fer molt més present perquè no podien volar a altres països. Molts fotògrafs van posar el focus en les històries personals i en allò que passava a prop de casa seva. Això fa que aquesta edició del World Press Photo sigui especial, més realista amb el moment present", explica la comissària en cap de la Fundació World Press Photo, Sanne Schim van der Loeff.

'Coloms pandèmics. Una història d'amor' de Jasper Doest, la fotografia guanyadora del primer premi del World Press Photo en la categoria de naturalesa.

La pandèmia ha marcat inevitablement aquesta edició del World Press Photo, que va triar com a millor foto de l'any la imatge del danès Mads Nissen on es veu una abraçada d'una àvia brasilera i una infermera envoltades de plàstics. "L'exposició està tenyida del covid-19 perquè ha afectat tots els àmbits. Els fotògrafs s'han acostat a les seves comunitats i ens ensenyen històries de superació i de supervivència des de l'àmbit privat", assenyala Sílvia Omedes, directora de la fundació Photographic Social Vision, que s'encarrega d'organitzar l'exposició. Les instantànies relacionades amb el coronavirus es troben a la categoria de temes d'actualitat, on fotògrafs com l'indonesi Joshua Irwandi, el suís Roland Schmid i el francès Laurence Geai han immortalitzat la pressió als treballadors sanitaris, la solitud dels malalts de covid-19 hospitalitzats i les situacions provocades per les restriccions sanitàries, amb amics trobant-se d'amagatotis i deixant un metre i mig de distància entre ells.

Semen de contraban a Palestina

Però les realitats viscudes el 2020 van molt més enllà de la pandèmia, i per això el World Press Photo recull imatges que denuncien el canvi climàtic, reflecteixen els moviments socials i les protestes globals com el Black Lives Matter i mostren guerres i crisis humanitàries; per exemple, la del Iemen, que el fotògraf argentí Pablo Tosco explica a través de la imatge de la Fàtima, una pescadora de Khor Omeira que es va fer càrrec del negoci quan el seu marit va marxar a la guerra. "Fa més de set anys que el Iemen pateix un conflicte armat perpetuat i sostingut pels homes. Les dones en són les principals víctimes; prop del 30% de casaments són forçats i amb menors. Vam buscar testimonis per evidenciar les múltiples opressions que pateixen", subratlla Tosco.

Una de les històries més potents de l'exposició és la de la sèrie Habibi de l'italià Antonio Faccilongo, amb la qual ha guanyat el primer premi al reportatge gràfic de l'any. Faccilongo ha seguit un grup de dones palestines que tenen els marits empresonats a Israel. Les visites conjugals en privat estan prohibides i s'han de veure sempre separats per una mampara de plàstic. Només els fills menors de 10 anys poden mantenir contacte físic amb els pares en trobades de 10 minuts. A través d'aquestes visites, les dones palestines han aconseguit treure de contraban semen dels seus marits amagat en bolígrafs, caramels o embolcalls de barretes de xocolata. D'aquesta manera, les dones han pogut seguir formant una família malgrat que els seus marits estan condemnats a sentències de 20 anys de presó. "No és una tragèdia, és una història de perseverança i supervivència, i així ho ha retratat Faccilongo", destaca Schim van der Loeff.

Una de les imatges de la sèrie 'Habibi', guanyadora del premi a millor reportatge gràfic de l'any.
Una de les imatges de la sèrie 'Habibi', guanyadora del premi a millor reportatge gràfic de l'any.

Contra tot pronòstic, aquest any el World Press Photo ha rebut més candidats que en edicions anteriors. Hi han participat 4.315 fotògrafs de 130 països diferents amb més de 74.000 fotos. "L'any passat hi va haver una caiguda en picat dels encàrrecs i molts fotoperiodistes es van fer freelance", diu Omedes. La directora del CCCB, Judit Carrera, subratlla que l'exposició d'enguany "posa en valor la seva feina i combat la precarietat" en una època "en què és molt important ensenyar a mirar críticament, perquè el vincle entre les fake news i els fets reals és estret". L'exposició es pot visitar presencialment i també en visites guiades virtuals a través de Filmin.

Canvis al concurs: competició per regions i desapareixen les temàtiques

Aquesta edició del World Press Photo serà l'última amb les temàtiques actuals del concurs. A partir de l'any vinent, els fotògrafs competiran per regions i podran aspirar a quatre categories: fotografia individual, projecte de llarg recorregut, històries i format obert. "En una època d'atacs constants als periodistes, de desinformació i de pèrdua de confiança en la premsa, en què cada vegada resulta més difícil distingir la realitat de la ficció, volem oferir veus diferents i defugir de la perspectiva occidental", explica Sanne Schim van der Loeff. D'aquesta manera, el concurs es dividirà en sis regions (segons el lloc del planeta on s'hagin fet les fotos) i cadascuna tindrà un jurat local que, segons Schim van der Loeff, permetrà "analitzar amb més detall els contextos existents".

stats