Contra els comentaris ofensius, “elevar el to de la conversa”

El proppassat 30 d’abril, el subscriptor Joan Roig feia un comentari digital al meu últim article sobre els missatges ofensius a Mario Vargas Llosa en el mateix àmbit. Reprodueixo el paràgraf que li dona sentit, carregat de filosofia:

“Vivim en temps difícils i frustrants, i molts lectors fan servir els comentaris del diari per a desfogar-se. Seria bo de mirar d’elevar el to de la conversa amb unes recomanacions més clares, sense mai negar el dret a la crítica –de fet cal fomentar-la– però des de la civilitat”.

El Defensor ha rebut diverses queixes sobre els comentaris dels lectors en l’edició digital, però en una doble direcció: les que demanen que eliminem els comentaris ofensius de traç gruixut, i els qui denuncien que es censurin. Agraeixo les aportacions de Josep Miquel Palaudarias, Francesc García, Daniel Sau i Xavier Jordà, com la de Lluís Minoves, que ens alerta que, fons i forma a banda, aquests comentaris no passen per correcció i, efectivament, a més a més de texts xarons, n’hi ha de mal escrits.

He demanat opinió a Antoni Solano, del bufet Gay-Rosell & Solano, que són els advocats del Col·legi de Periodistes de Catalunya. El lletrat Solano, amb un extens currículum professional i acadèmic, que inclou temes de propietat intel·lectual, atén el Defensor del Lector de l’ARA per escrit i en visita personal. En primer lloc, situa naturalment el dret a la llibertat d’expressió –que també mena a la llibertat ideològica–, consagrada per l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i l’article 20.1 a) de la Constitució espanyola.

Aquest dret, tanmateix, remarca Solano, no és absolut, i “s’entén que la llibertat d’expressió té els seus límits, i no pot afectar altres drets fonamentals com la dignitat, la llibertat, l’honor de les persones, o incitar discursos d’odi o de violència, entre d’altres”. I, davant dels reptes nous que suscita la tecnologia, considera que "la normativa actual difícilment pot arribar a contemplar tota la nova realitat tecnològica, ja que tot i els límits establerts legislativament, actualment qualsevol usuari pot difondre les seves opinions o idees gairebé sense control ni límits".

"A més –prossegueix–, en molts casos les persones que arriben a difondre les seves opinions en diaris digitals en forma de comentari, ho fan de forma anònima o mitjançant usuaris de difícil identificació, de forma que, tot i que realitzin comentaris inapropiats, es dificulta la seva identitat" i “són les mateixes editorials o els mitjans els que tenen la facultat d’eliminar o aprovar els comentaris que realitzen els seus propis usuaris”, tema que ja registra jurisprudència del Tribunal Suprem (30 de novembre de 2022), referida a la vulneració del dret a l’honor. Semblantment, el jurista afegeix el recent Reglament Europeu 2024/1083, d'11 d’abril de 2024, de llibertat dels mitjans de comunicació, que vetlla per la llibertat d’expressió i d’ideologia de les editorials.

Conclou el lletrat Solano: “En definitiva, tot i la legislació actual que regula la llibertat d’expressió i la llibertat ideològica, amb les noves tecnologies es poden arribar a traspassar els límits, però hi ha mecanismes de control per a evitar-ho. El dret a expressar-nos i donar la nostra opinió és fonamental, sempre que es respecti l’ordre públic com estableix la mateixa Constitució, això és, respectar la llibertat, l’honor, la dignitat de les altres persones i no fer comentaris que puguin incitar a la violència o l’odi, entre d’altres. Tot i això, no és gens fàcil a vegades determinar on és el límit, i davant del dubte, qui controla l'eina, donada la seva possible responsabilitat, tendeix a ser restrictiu”.

Com que el tema de la llibertat d’expressió és d’interès essencial en el nostre ofici, que ve d’implacables censures i processos penals d’ahir i d’avui, amb els lacerants casos de la presó de Pablo Hasél i l’exili de Valtònyc, he demanat dues opinions jurídiques més.

Ricard Fernández Deu ha exercit com a advocat i té un currículum periodístic d’excel·lència, distingit amb la Creu de Sant Jordi, i amb l’honor d’haver presentat el primer Telediari en català. Fernández Deu considera que “el dret a la llibertat d’expressió ha d’interpretar-se, en aquest supòsit [la consulta de l’ARA], en convivència amb la línia editorial del diari. Si qualsevol article pot ser rebutjat per no avenir-se al criteri del mitjà, amb més motiu són susceptibles d'exclusió aquelles manifestacions dels lectors que pel seu contingut o estil es considerin inconvenients, cosa que no és censura. Assisteix al diari el dret a incloure els continguts que millor serveixen a l'interès dels lectors i ometre aquells altres que, pel seu caràcter ofensiu, no aporten més que confusió i discòrdia”.

Ramon Setó, penalista de dilatada trajectòria, que va ser un dels advocats del Procés, actualment president de la Comissió de Cultura i secretari de la Junta de Govern del Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, afirma al respecte: “Com a mitjà de comunicació, esteu legitimats a poder tallar els missatges consistents, exclusivament, en insults i amenaces que els anomenats haters consignen com a comentaris a les edicions digitals. La llibertat d'expressió i a la informació, reconegudes a la CE, no són drets absoluts. Existeixen límits quan aquests drets entren en conflicte amb d'altres, com poden ser el dret a l'honor i a la dignitat de les persones. No existeix el dret a l'insult. Crec sincerament que com a titulars dels espais on aquestes persones pengen els referits comentaris (vulneradors clars del dret a l'honor i a la dignitat de periodistes i col·laboradors), potser, no només esteu legitimats per eliminar-los sinó, fins i tot, esteu obligats a fer-ho (a diferència del que es fa a les xarxes socials). Criteri diferent haurem de tenir amb les possibles sortides de to (amb possibles insults també) que poden venir integrades en comentaris crítics, absolutament legítims i clarament emparats per la llibertat d'expressió”.

Finalment, a l’altre costat de la ciència pura hi ha la ciència aplicada dels tribunals, amb l’exemple recent de la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona avalant la publicació del llibre El odio, que dona veu a l’assassí condemnat a quaranta anys per haver matat els seus tres fills, i malgrat tot l’editorial Anagrama en va suspendre la distribució. Molt abans, en la meva consulta de l’estiu passat, l’advocat Solano preveia aquests supòsits: “Malauradament per al mitjà, i afortunadament per a la seguretat jurídica, ni el legislador ni els tribunals acostumen a exonerar de responsabilitat a qui no ha adoptat els mitjans de control adients per a controlar-ho”.

A la vista de tot plegat, aquest Defensor considera que els defensors de toga són els veritables advocats dels lectors en aquest cas, subscriu els seus comentaris i fa seva la recomanació final de Solano: “S’haurà d’anar cas per cas, analitzant amb ponderació, proporcionalitat i detall el conflicte entre els diferents drets fonamentals”. Que és el que determina l’ARA en el seu protocol ad hoc, que especifica que els pseudònims són només a efectes públics, atès que només poden fer comentaris els subscriptors; que els comentaris que un lector consideri impropis poden ser bloquejats o denunciats; que quan hi ha tres denúncies el cas s’examina i que els comentaris insultants s’han de bloquejar d’ofici.

Vist per a sentència.

El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.

Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.