Durant els mesos de tardor i hivern, el turisme urbà continua sent molt rellevant. Tal com apunta el professor agregat dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Lluís Alfons Garay, Barcelona continua sent una destinació molt competitiva, amb una oferta basada en múltiples recursos i tipologies turístiques que és molt atractiva per als visitants internacionals, on se sumen esdeveniments puntuals que atreuen nombrosos visitants nacionals i internacionals. Per a certes destinacions d’interior, aquests mesos són els de més activitat, sobretot, afegeix, “atesa la importància de campanyes específiques com les relacionades amb els bolets o la castanyada” entorn de les quals algunes destinacions de sol i platja “també han dissenyat propostes per tal de desestacionalitzar la demanda i esdevenir referents per a un perfil de turista nacional més proper”.
El també director del grup de recerca Noutur apunta com la tardor també és un moment àlgid per al turisme rural, atès el vincle amb activitats específiques com el senderisme o el cicloturisme, que a parer seu “s’han desenvolupat notablement els darrers anys gràcies a un major esforç per a la senyalització o la proliferació d’infraestructures com ara les vies verdes”. Garay no s’oblida del turisme de neu –o de muntanya, donats els canvis quant a estacionalitat de la neu arran del canvi climàtic–, ni tampoc de “l’esforç que molts municipis estan fent per posicionar-se com a destinacions lligades a les festes de Nadal”, bé a base de fires com la de Santa Llúcia o elements lligats al folklore català, com la Fira dels Tions de Mura o la dels Avets d’Espinelves, o a la gastronomia, com la del Brou de Caldes de Montbui.
Al marge del Compromís Nacional per un Turisme Responsable, que ha de marcar el full de ruta d’un sector que, avui dia, continua representant el 12% del nostre PIB i quasi el 13% dels llocs de treball al nostre país, la indústria ha de continuar treballant en la desestacionalització de la demanda, una fita en la qual el turisme de sol i platja ja fa temps que treballa a través de la diversificació de l’oferta. Garay cita com a exemple Sitges, que des de fa més d’un segle és referent en turisme cultural pels seus museus i també per esdeveniments com el Festival Internacional de Cinema o el Carnestoltes. El nostre país, a parer seu, “encara té marge per aprofitar la seva magnífica oferta cultural i natural, i especialment en relació a la possibilitat d’atreure més demanda internacional cap a l’interior i l’oportunitat que hi estiguin més dies i deixin més despesa”.
Les destinacions d’interior que encara tenen marge de creixement haurien d’entomar el repte basant la innovació cada cop més en optimitzar la intersecció entre sostenibilitat i digitalització. Així ho explica el professor de la UOC: “Hauríem de poder aprofitar els avantatges de tot allò digital, però sense perdre de vista els interessos dels residents i els impactes d’una activitat amb una elevada capacitat d’arrossegament i de generació d’ingressos que alhora s’ha demostrat com a altament impactant en moltes destinacions”. En aquest sentit, prossegueix, el potencial s’hauria d’aprofitar sempre “tenint en compte els possibles efectes adversos d’un creixement sense control, la qual cosa requereix una major i millor planificació de l’activitat”.
Una millor planificació que, al seu torn, compliria amb les expectatives tant dels turistes internacionals com dels domèstics –catalans i de la resta de l’Estat– de tenir cura dels impactes dels seus viatges; especialment, puntualitza Garay, "d’aquells que visiten destinacions rurals i de natura i que cada vegada es preocupen més per triar opcions d’allotjament i restauració que tinguin en compte criteris lligats al consum de productes locals o la minimització d’impactes ambientals". El repte passa, doncs, “per materialitzar una millor convivència entre turistes i residents, comunicar millor els avenços en matèria sostenible i aconseguir que aquests avenços millorin la pròpia experiència del turista”.
-Una convivència més bona entre turistes i residents
-Comunicar millor els avenços en matèria sostenible
-Aconseguir que aquests avenços millorin l'experiència del turista
** Font: Lluís Alfons Garay, professor agregat dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC
Catalunya aplega 14 municipis que conserven el seu atractiu arquitectònic i que, a més, ho fan en harmonia amb el paisatge únic que els acull. Es tracta de poblacions que no superen els 2.500 habitants i conserven la seva essència, que en el cas de Montsonís té a veure amb la seva condició com a enclavament important a l’Edat Mitjana. A Siurana destaquen l'alçada i les vistes. A Prades, les seves cases de pedra vermella i el seu cel fosc, ideal per practicar l’astronomia. A Rupit, les cases de pedra integrades en un paisatge certament de conte. A Mura, envoltat del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, l’aire medieval que encara avui es conserva. A Pals, el nucli històric d’origen gòtic envoltat de muralles. A Peratallada, el fet de ser un dels nuclis medievals més ben conservats de Catalunya. A Calella de Palafrugell, el seu encant d’antic poble de pescadors. A Taüll, el fet de reunir dues de les esglésies romàniques de la Vall de Boí declarades Patrimoni de la Humanitat. A Santapau, estar envoltat de boscos i cràters de volcà del color coure de la lava. A Montclar, el fet que, després de quedar deshabitat als anys 40, el 1964 un grup excursionista comencés a reconstruir-lo. A Beget, la seva herència arquitectònica. A Castellar de n’Hug, estar rodejat de cims a 1.450 m d’altitud i ser un dels pobles més alts de Catalunya. I a Arties, ser un enclavament natural situat a 1.143 m d’altitud on conflueixen l’aigua i la història.
Any rere any, el turisme urbà, però també el cultural, demostra gaudir d’un estat de salut envejable. I és que per exemple Barcelona, en paraules de Marta Domènech, directora general de Turisme de Catalunya, "està fent un any extraordinari". També és cert que la capital catalana, prossegueix, “té uns festivals internacionals espectaculars que ajuden a posicionar-la i enguany té un any temàtic com el de Miró-Picasso i ha arrencat l’any Tàpies”. Tot això, a parer seu, “ens serveix per tirar del fil de tots aquells turistes la principal motivació dels quals és la cultura”. Més enllà de la Ciutat Comtal, però, aquests turistes també tenen un gran ventall de propostes entorn de la cultura, com la que proposa la Xarxa de Museus de les Comarques de Girona, conformada per 26 museus que presenten el seu patrimoni cultural a qui els visita. N’hi ha de caràcter històric, com el Museu Arqueològic de Banyoles, els MAC d’Ullastret, Empúries i Girona, la Catedral o el Museu d'Història de Girona; els que posen en valor les tradicions més nostrades com el Museu del Mar de Lloret de Mar, el de l'Anxova i la Sal, o el de la Pesca, el Museu del Suro de Catalunya, l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries, el Terracotta Museu, el Museu dels Sants, el del Cinema o el del Joguet de Catalunya; aquells al voltant de la ciència i la medicina local, com els museus de Llívia, Darder o el d'Història de Sant Feliu de Guíxols; o per a aquells que repassen el llegat dels més il·lustres pintors catalans, com és el cas dels museus de la Garrotxa, el de l’Empordà o el d’Art de Girona.
