Els catòlics confien en un papa renovador

Ciutat Del VaticàL'elecció del nou papa Francesc ha suscitat esperances de renovació eclesial i revifalla espiritual en el món catòlic, de més bona entesa amb les altres religions, i d'un diàleg més sensible amb la modernitat. El fet que l'Església de Roma abandoni per primer cop l'eurocentrisme i s'obri al món amb l'elecció del primer papa llatinoamericà també ha estat benvingut a bona part del planeta. La majoria de líders mundials van felicitar ahir el primer papa jesuïta, un cosmopolita, que parla cinc llengües (castellà, anglès, francès, italià i alemany). El fins ara arquebisbe de Buenos Aires, amb els seus orígens familiars italians i l'arrelament en els sectors més pobres i necessitats de l'Argentina, és acollit també com un possible llaç entre el Primer i el Tercer Món.

Les expectatives són enormes després d'un papat de Benet XVI marcat per polèmiques amb altres religions, escàndols sexuals i curials, i el manteniment de tradicions que, segons les enquestes, són considerades obsoletes per la gran massa dels fidels catòlics. Tan grans que el portaveu de la Santa Seu, Federico Lombardi, quasi es va veure obligat a demanar calma. Quan se li va preguntar si amb el nomenament de Jorge Mario Bergoglio l'Església compta amb un nou Joan XXIII, va respondre: "Esperaria encara uns dies abans d'afirmar això". Angelo Giuseppe Roncalli, el papa bo , va obrir les finestres de l'Església en convocar el Concili Vaticà II l'any 1962.

L'opció del sector progressista

Bergoglio va ser durant el conclave del 2005 l'opció volguda pel sector moderat-progressista dels cardenals, però llavors va prevaler l'opció de l'alemany Joseph Ratzinger. Ara pocs s'esperaven que el sector menys tradicionalista de l'Església se sortís amb la seva -només alguns mitjans internacionals, entre els quals l'ARA, el van considerar enguany un possible papable-. Fins i tot els cardenals italians van enviar dimarts, per error, una felicitació al que consideraven segur guanyador, el seu compatriota Angelo Scola, arquebisbe de Milà. A Roma s'ha pres nota de la rapidesa de l'elecció de Francesc, al segon dia de conclave, possible senyal que la candidatura va arrencar amb bon peu des del principi, i no com a via de compromís, com va ser el cas de Joan Pau II.

La tria del nom de Francesc per primer cop en la història alimenta aquestes esperances d'un retorn de l'Església a la humilitat promoguda per l'Evangeli. El gruix de la jerarquia catòlica ha estat criticat històricament per deixar-se arrossegar pel poder i per voler imposar la fe, més que no pas proposar-la.

La primera homilia de Francesc

En l'homilia de la primera missa ahir a la Capella Sixtina, Bergoglio va ser, a més, exigent amb la cúpula eclesial. "Si caminem sense la creu, no som deixebles de Jesús. Som bisbes, cardenals, papes, però no deixebles -va dir-. Nosaltres podem caminar tant com vulguem, podem edificar moltes coses, però si no proclamem Jesucrist, la cosa no funciona. Ens convertirem en una ONG pietosa, però no en l'Església, l'esposa del Senyor". El Papa va subratllar la noció "d'edificar l'Església", que va ser la missió de vida del sant medieval Francesc d'Assís.

El sant al qual Bergoglio va dir que retia homenatge dimarts en ser elegit a la Capella Sixtina va viure en un moment de pèrdua de credibilitat de la institució catòlica. Avui, com recordava Benet XVI fa uns dies, els seminaris estan buits, molts fidels són lluny dels altars i es necessita una figura de gran vigor que faci net entre el clergat i sàpiga tornar a connectar amb els catòlics del món occidental, l'anomenada "nova evangelització". Bergoglio ha mantingut la mateixa posició que Joan Pau II o Benet XVI en temes bioètics, de moral sexual i de drets dels homosexuals. Però no ha muntat grans manifestacions per la família com els bisbes espanyols, i al seu país se l'ha acusat de ser massa tou.

Pel que fa a la reforma de la cúria, el portaveu vaticà Lombardi no preveu per ara "nomenaments" de pes. Hi ha gran interès a saber si mantindrà el número dos de Benet XVI, Tarcisio Bertone, molt discutit arran del cas Vatileaks. Ahir a la missa assistia el nou papa el secretari personal de Benet XVI, Georg Gänswein. Francesc va telefonar al seu antecessor just després de sortir al balcó de Sant Pere, i aviat l'anirà a veure a Castel Gandolfo. Pel que fa, en canvi, a la voluntat expressada per tants cardenals durant les preparacions del conclave sobre la necessitat d'un Vaticà menys centralista, Francesc va oferir gestos immediats. En sortir al balcó, va recalcar no la seva condició de papa, sinó de bisbe de Roma, que "presideix sobre les altres" Esglésies -i bisbes- només "en la caritat".

Els líders de les altres confessions cristianes i altres religions del món ofereixen una càlida benvinguda a Francesc. Esperen una millor entesa amb el nou papa, que prefereix autodenominar-se simplement bisbe de Roma. Benet XVI, tot i mantenir el diàleg ecumènic, havia mantingut la postura de l'Església catòlica com a única veritable porta de salvació espiritual. I es va indisposar sovint amb anglicans, protestants, jueus i musulmans.