Una llei coixa i esporgada

Explica Teresa Crespo, sempre que se li pregunta, que la llei de la dependència no ha funcionat amb cap govern. Segurament és perquè la norma ja va néixer malgirbada. La presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) no és l'única que pregona que la mala planificació en el nombre de beneficiaris i un finançament insuficient ha minat la quarta pota de l'estat del benestar. La llei es va parir quan s'albirava l'etapa de recessió i, amb els anys, s'ha anat aprimant. Sense prou recursos per desenvolupar-la, s'ha generalitzat la prestació econòmica per permetre que un familiar cuidi el dependent a casa, quan es plantejava com una solució excepcional. En canvi, l'oferta residencial mai s'ha desplegat com hauria calgut. Coixa i esporgada, l'últim recurs per fer viable la llei és que l'usuari pagui més. Un desori.