Edició
Idioma
Dossier

Els murs de la por

Cercas ('Fences'), 2008.
Cercas ('Fences'), 2008. ANTONI MUNTADAS
Teresa Caldeira
28/09/2025
Antropòloga
3 min
Dossier Antoni Muntadas: la construcció de la por 13 articles

La por és un producte social. Per crear-ne és fonamental que circulin els discursos. La por es propaga a partir d’imatges, relats, estereotips i fake news. No hi ha por sense històries. El cultiu de la por depèn dels imaginaris, sobretot dels que elaboren prejudicis. Pensem en el racisme i la creació d’imatges d’uns “altres” sempre perillosos. Pensem en els discursos misògins i les moltes pors que alimenten. Aquesta associació de simbolisme i por és inseparable de les institucions que tenen el poder d’articular discursos públics. Els grups religiosos sempre han tingut un paper especial en la manipulació de la por. El mateix passa amb els diaris, la ràdio i la televisió i la seva participació en la creació de pànics morals i de por a la delinqüència. Avui dia, però, les xarxes socials han portat la generació de pors a noves dimensions. Els rumors i les xafarderies han arribat a uns nivells sense precedents, mentre les fake news es difonen i alimenten noves pors. Contrarestar la por també depèn de les històries, les que trencaran o invalidaran els relats que fan proliferar la por.

L’espai públic és un dels contextos en què es creen, amplifiquen i combaten les pors i els imaginaris que les alimenten. Hi ha una relació simbiòtica entre uns determinats tipus d’espai públic i la por. Els murs, les tanques, les càmeres, les alarmes, les tecnologies de vigilància i tot el que per a alguns és un espai o una arquitectura justificable se solen concebre com a mitjans per protegir-se del perill i crear seguretat. En realitat, també són mitjans per generar por. Els murs i la por es complementen; s’engendren mútuament. A més, creen espais públics caracteritzats per la intolerància i la sospita, per la discriminació i la segregació, per la reproducció de desigualtats. Hi ha tecnologies i arquitectures de vigilància sempre que hi ha mobilitat i cal regular-ne els circuits, allunyar-ne alguns cossos, mantenir distàncies, i fer valdre privilegis i estatus. Però als murs també s’hi poden pintar grafitis i, al final, es poden tirar a terra. Per moltes regulacions que hi hagi, els joves de les perifèries de les grans ciutats circulen constantment i creen tota mena d’intervencions a l’espai públic. Les fronteres sempre es travessen, al marge de les inversions que es facin per vigilar-les. Per molt que s’intenti mantenir els espais públics buits, nets i sota control, les masses encara s’apoderen dels carrers i els parcs cada dia, i no poques vegades són precisament aquests els espais que la gent ocupa per protestar, per trencar normes basades en la manipulació de la por i per enderrocar règims opressors.

Muntadas sempre ha estat molt atent a la construcció de la por i als tipus d’espai públic que l’acompanyen. En obres com Cercas (Fences/rejas, 2008) o Alphaville e outros (2011) hi ha exposat espais creats per tecnologies de vigilància i, alhora, ha desvelat l’estètica de la seguretat i els sistemes de discriminació que aquests espais engendren. A Fear/Miedo (2005) i Miedo/Jauf (2007), uns vídeos molt bonics de la sèrie On translation, explora diferents experiències i interpretacions de la por a banda i banda dels murs nacionals. A la seva última instal·lació, Lugar público (2024), condueix l’espectador entre grans pantalles amb vídeos sobre multituds i vehicles en moviment, invitant-lo a reflexionar sobre què vol dir públic. Ha insistit en l’amplitud de mires de l’espai públic i la del govern democràtic que l’acompanya. Les seves intervencions engendren la mena de relats que contribueixen a contrarestar la por i les disrupcions provocades a l’espai públic per arquitectures que erigeixen murs, fronteres i separacions.

Dossier Antoni Muntadas: la construcció de la por 13 articles
stats