Edició
Idioma
Opinió

Tu tens por?

Tu tens por?
Tu tens por? Getty
Esther Vera
27/09/2025
Directora de l'ARA
3 min
Dossier Antoni Muntadas: la construcció de la por 13 articles

O potser la pregunta més adequada seria: tu de què tens por? Perquè hi ha poques emocions com la por que ens igualin tant i ens recordin tan bé la nostra justa mesura humana. Des de la por a la foscor, als monstres o a la separació de la mare, fins al dolor, la solitud o la mort d’aquells a qui estimes i saben qui ets realment. Les pors ens van visitant al llarg de la vida com fantasmes que adopten les formes més variades de la pèrdua. La violència, quedar-se sense pis o sense feina, o sense dignitat; sobreviure a un fill o a un amor. Tot això ens trasbalsa d’aquella manera que ens estreny el cor amb duresa, gairebé físicament.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Grans filòsofs i artistes han parlat i observat la por i l’angoixa i cada època ha tingut els seus monstres, que en essència varien poc al llarg de la història. 

La por paralitza però també ens fa escapar, i no ho fa només com una emoció individual, sinó com una força que ajuda a marcar el curs de la història personal i col·lectiva. Des de les societats antigues fins al present, la por ha estat utilitzada pels poders religiosos i polítics per mantenir el control social, però alhora ha servit com a motor de resistència i de canvi col·lectiu. A l’Edat Mitjana, la pesta negra i la por als déus van determinar la manera de viure i van consolidar el poder de l’Església. Durant la Revolució Francesa, el Terror va evidenciar la doble naturalesa de la por, capaç de sostenir alhora la repressió i la transformació. Al segle XX, les guerres mundials, la Guerra Freda i les epidèmies com el VIH van crear climes de por compartida. Aquest segle XXI, la por adopta noves formes més difuses i globals: el terrorisme, la crisi climàtica, les pandèmies i les amenaces digitals generen una sensació d’inseguretat permanent. No sabem a què atenir-nos i ens fa por aquesta incertesa que atrapa cada cop més entorns de la nostra vida.

L’acceleració actual, el trencament de les normes amb què funcionava el món, una tecnologia que ens supera, unes xarxes que només ens connecten amb els afins i uns algoritmes que només confirmen els nostres biaixos... Tot això alimenta els nostres temors. Ens hem convertit en una societat de la por, on els riscos són sovint invisibles o abstractes, i només entenent-ne la genealogia podrem evitar ser-ne víctimes. Si la por ha estat un dels grans motors de la història humana, la nostra oportunitat és aprendre a reconèixer-la i a governar-la, per tal que serveixi per enfortir la resistència i la democràcia en lloc de destruir-les.

UN PROJECTE ENTRE ARTISTA I PERIODISTES

Precisament la por és el tema que ens va proposar l’artista Antoni Muntadas per treballar amb l’ARA el diari especial d’autor que publiquem avui. Ell, que n’ha fet un dels seus projectes artístics desenvolupats sempre en itinerància, ja sigui als EUA, Veneçuela, Jordània, el Marroc, la Xina o Europa. Muntadas és un artista experimental i antic professor al MIT que s’interessa pels temes socials i polítics i per la comunicació i els mitjans. Avui continua fent treballs de camp, amb entrevistes i converses amb un mètode sociològic que acaba convertint en un projecte que en algun moment tanca per mostrar-lo. Muntadas escolta i després pensa quin és el format amb el qual es vol explicar, i el seu projecte acaba en forma de vídeo, instal·lació o publicació, és a dir, en un format que ajudi a entendre el missatge. En aquest cas, el projecte acaba en un diari d’autor, irrepetible, treballat amb la redacció del diari, coordinat i inspirat per l’expertesa i la sensibilitat de la subdirectora experta en art, Catalina Serra, i que ha comptat amb la col·laboració del Macba. Un cop més, aquest és un diari irrepetible que es deu a la generositat i la complicitat dels artistes amb els quals hem treballat. Com diu Muntadas, "hem d’aprendre alguna cosa de tot el que fem". I així ha estat en aquest procés, que ha portat situacions noves, creades durant el diàleg amb la realitat i amb l’artista. 

Muntadas ha mirat molt atentament els mitjans de comunicació, el paisatge mediàtic, des que l’any 1971 es va instal·lar a Nova York i va passar de la tele espanyola en blanc i negre al bombardeig mediàtic dels EUA. Per a ell, l’objectivitat no existeix, i ens fa pensar en la subjectivitat crítica. 

Hem parlat de por a totes les seccions, hem explicat les notícies del dia i l’artista ha fet "acupuntura en la imatge per fixar-la, emfasitzar una paraula per donar-li una presència". 

Antoni Muntadas fa anys que anima a "mirar, veure, percebre". Un diari amb lectors que intenten comprendre la realitat esdevé un mitjà idoni per a la seva proposta. 

Dossier Antoni Muntadas: la construcció de la por 13 articles
stats