08/06/2014

La partida es juga entre el 19-J i el 9-N

5 min
El calendari política des del 19-J al 9-N

BarcelonaLa conjunció dels resultats electorals del 25-M, amb l’emergència de Podem i l’ensulsiada del bipartidisme, i l’abdicació del rei Joan Carles en favor del seu fill, que serà coronat el 19-J, han obert un nou escenari a cinc mesos de la consulta del 9-N. Aquest és el nou triangle en el qual es mou la política espanyola i del qual la catalana intenta blindar-se perquè el procés sobiranista no perdi força ni es dispersi. La gran incògnita de les pròximes setmanes serà veure com interaccionen els tres relats que a partir d’ara es mouran en el tauler de manera paral·lela: l’articulació d’una alternativa esquerrana i republicana federal a Espanya, la maniobra de l’establishment per blindar l’ statu quo al voltant de la figura de Felip VI (amb una possible tercera via que prendria cos a través d’una reforma de la Constitució), i el procés sobiranista català, que prepara un estiu calent de mobilitzacions per arribar a la Diada i els mesos previs al 9-N amb la societat civil tensada al màxim.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Tercera via reial

L’entronització de Felip VI com a oportunitat per obrir el meló

La primera gran data assenyalada en vermell al calendari és la del 19 de juny. Els partidaris de la tercera via tenen moltes esperances en el discurs que hi farà el futur rei Felip VI, que marcarà les línies mestres del seu regnat i serà llegit amb lupa a Espanya i a Catalunya. Esperen que exerceixi un cert paper d’àrbitre i obligui PP i PSOE a moure fitxa i obrir-se a una reforma constitucional. Són els mateixos que esperaven un gest de Rajoy el 8 d’abril, durant el debat al Congrés sobre la transferència de la competència per celebrar un referèndum a Catalunya, i van quedar amb un pam de nas. Però no es pot obviar que hi ha sectors de la societat catalana que són sensibles a la idea que amb el nou regnat s’obre també una nova etapa a Espanya. “És un risc potencial”, admeten des de l’ANC, que té enquestes segons les quals una part dels que ara estan situats en el “sí” a la independència poden canviar de bàndol si alguna cosa es mou a l’altra banda de la Sénia.

Com es podria vehicular aquesta oferta? La hipòtesi més factible seria una reforma constitucional en sentit federal, però l’efervescència republicana dels últims dies pot refredar les ànsies per obrir el meló constitucional. En vista d’aquest escenari, des de Catalunya es configuren dos bàndols: els que prefereixen una reforma quirúrgica que remarqui únicament les especificitats catalanes (Duran i Lleida) sense tocar la resta del text, i els que voldrien una reforma federal àmplia (PSC) o fins i tot els que apostarien per refer de dalt a baix el consens del 1978 (ICV-EUiA).

Cap a la Tercera República

Entre la crisi del PSOE i l’emergència de Podem

El segon d’aquests relats és el més estrictament nou i el que a hores d’ara resulta més complicat de preveure quin impacte tindrà en el procés català. El motiu és que una tercera via institucional in extremis sempre s’ha donat per descomptada, però un moviment de fons espanyol no estava previst. Hi ha una part dels sectors esquerrans catalans que ara estan compromesos amb la consulta, al voltant d’ICV-EUiA, el 15-M i les centrals sindicals, que se senten temptades de participar en un procés espanyol per descavalcar el bipartidisme i enterrar el consens del 1978.

En aquest sentit, caldrà estar atent als passos que fa Podem per constituir-se en partit i si s’obre a col·laborar amb altres formacions pròximes com IU. Els defensors d’aquesta via consideren que, per primera vegada, hi ha possibilitats reals de superar el PSOE per l’esquerra. Si se sumen els resultats del 25-M de l’Esquerra Plural, Podem i Primavera Europea es queden a mig milió de vots del PSOE. Amb ERC, BNG i Bildu, el sorpasso és un fet amb mig milió de sufragis més. A més, la crisi oberta al PSOE pel debat república/monarquia alimenta l’expectativa que la pèrdua de suports dels socialistes encara pot ser més gran. Tot plegat configura un panorama en què la pota no independentista del procés, ICV-EUiA, pot acaronar la idea d’involucrar-se en el procés espanyol sense abandonar el català. Això els faria permeables a esperar a veure com queda el nou Congrés abans de fer un pas irreversible. El seu argument és que si a Espanya hi ha una república federal, serà més fàcil el reconeixement del dret a decidir (i potser llavors Catalunya ja no necessitarà independitzar-se).

Cap a la consulta

Un estiu de mobilitzacions per a un gran esclat a la Diada

Entremig d’aquests dos processos hi ha el procés que va començar abans i que té més camí recorregut, el sobiranista català, que encara la recta final de la consulta del 9-N. L’Assemblea Nacional Catalana ha dissenyat un estiu amb actes cada cap de setmana dirigits a un líder mundial amb l’objectiu d’anar escalfant motors de cara a l’Onze de Setembre. “La Diada és el dia D perquè el 9-N triomfi”, afirmen a l’ANC, que ara mateix està immersa en diverses campanyes per acabar de convèncer els indecisos (“El país que volem”) i fer pinya amb els convençuts. La sensació és que la majoria a favor de la independència s’ha consolidat, però ja no té gaire més marge de creixement. Per tant, és important, en un context en què hi pot haver fugues per les dues bandes (l’esquerrana/republicana i la tercera via institucional), desplegar arguments que les desactivin. Als primers se’ls recorda que Catalunya ja es va sacrificar per la República als anys 30 i que ara no es pot cometre el mateix error, i als segons que qualsevol maniobra que vingui del PP i PSOE tindrà com a objectiu final mantenir l’ statu quo. Després de la Diada els esforços es concentraran en la campanya del 9-N, en un in crescendo pensat per evitar que la pressió del carrer afluixi. El calendari és especialment favorable perquè la Diada es produirà poc abans d’una gran cita internacional: el referèndum d’Escòcia. Una victòria del seria el millor combustible per a la consulta catalana perquè obligaria les institucions europees a acceptar el resultat i obriria unes expectatives completament noves. Els sobiranistes catalans, però, consideren que un resultat ajustat ja serviria per posar en evidència l’estat espanyol.

El calendari del Govern preveu aprofitar el ressò de la gran mobilització de la Diada (la gran V a la confluència de Gran Via i Diagonal) i l’estela del referèndum d’Escòcia per aprovar la llei de consultes i firmar el decret de convocatòria pels volts de la Mercè. Entre finals de setembre i principis d’octubre, quan es produeixi el veto de l’Estat, el president cridarà els líders dels partits per pactar el full de ruta. Aquell serà el moment clau en què s’hauran de posar totes les cartes damunt la taula. La novetat és que alguns dels que seran a la reunió també tindran un ull posat en el nou escenari espanyol que aquests dies s’ha començat a moure i que pot interferir en el català. El que no se sap és si serà per apaivagar-lo o, al contrari, donar-li l’embranzida definitiva.

stats