DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Com veuen el món els joves de 15 anys

L’ARA i l’Unicef reuneixen un grup d’adolescents per fer balanç dels objectius de l’Agenda 2030

L’any 2030 la Laura, l’Emma, el Jordi i la Laia tindran 26 i 27 anys. Amb una mica de sort tindran feina i potser ja s’hauran pogut independitzar. Potser viuran en un entorn sostenible, portaran una vida sana, s’hauran adoptat mesures efectives per combatre el canvi climàtic, s’haurà erradicat la pobresa, viuran en una societat pacífica i, si tenen fills, aquests podran disfrutar d’una educació inclusiva. Si tot això es compleix, voldrà dir que s’han assolit els objectius de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, aprovada per les Nacions Unides. Però per a l’assoliment dels objectius és clau l’habilitat per convertir-los en realitat a cada territori així com implicar-hi els més joves i posar-los al centre de les polítiques. És per això que l’Unicef ha publicat l’informe No val a badar, en què analitza els objectius de desenvolupament sostenible des de la perspectiva dels infants. L’ARA i l’Unicef han reunit un grup d’adolescents perquè conversin sobre els objectius de l’Agenda 2030 i sobre el món que ve.

Són la Laura, l’Emma, el Jordi i la Laia, que ara tenen 14 i 15 anys. Estudien en escoles de Tarragona i Lleida i participen en el consell municipal d’infants de Tarragona i en el consell de joves de Lleida. Estan acostumats a parlar, a debatre i a mullar-se sobre els temes que els afecten. Però dels objectius per al desenvolupament sostenible no n’havien sentit a parlar.

Dels 17 objectius de desenvolupament sostenible, l’Unicef n’ha triat set per interpretar-los en clau d’infància. Un és aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs i sostenibles. Aquest tema els toca de prop. “Si no frenem ara acabarem com les ciutats de la Xina i el Japó”, diu la Laura. Reclamen més carrils bici i més espais per jugar. “Tenim espais verds però jo en posaria més a les ciutats”, reivindica l’Emma. Els preocupen els nivells de contaminació i l’aire que respiren. I tots estan compromesos amb el reciclatge. “Si no hi posem de la nostra part, les coses no es poden tirar endavant”, sosté la Laura. “S’ha de donar exemple”, afegeix el Jordi. Expliquen que ells intenten anar caminant als llocs o amb transport públic. “Però és car”, lamenta el Jordi.

A la Laura li toca explicar un altre dels objectius: garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge per a tothom. “A Catalunya l’educació no és un problema, tothom hi pot accedir”, diu. Per al Jordi, l’educació “és una oportunitat” i la Laia reconeix que en l’interès pels estudis també hi “influeix la família”. “Si t’inculquen que als 16 anys has de treballar tindràs menys interès per l’estudi”, diu. I l’Emma explica el cas d’un company que va deixar els estudis prematurament i es va posar a treballar al bar dels pares. A part de la família, constaten que l’escola, l’entorn i els amics influeixen en la seva educació.

Són conscients que l’economia familiar té un pes important en l’educació no reglada. Ells fan activitats extraescolars i de lleure, però reconeixen que hi ha altres companys que no en poden fer. “Hi ha diferències segons si tens diners o no”, diu la Laia. La Laura i l’Emma destaquen les virtuts dels esplais: “T’eduquen en el lleure i també creixes com a persona”, sosté la Laura. “T’ajuda a veure el món des d’un altre punt de vista”, afegeix l’Emma. Però també tenen queixes i demandes concretes. “L’educació que rebem hauria de ser més específica, hi ha matèries que no farem servir mai, que no tenen aplicació pràctica”, lamenta el Jordi. La Laia reclama que els horaris de l’escola concertada s’equiparin amb els de la pública i demana més presència de les llengües estrangeres.

El canvi climàtic

El canvi climàtic, un altre dels objectius de desenvolupament sostenible, és un dels temes que més els preocupa. “Ens afecta en el dia a dia”, apunta la Laia. “I els pronòstics que es donen per als pròxims anys són catastròfics”, constata el Jordi. “Ja no hi ha tardor ni primavera”, diu la Laia. Asseguren que és “responsabilitat de tots” combatre el canvi climàtic. “Començant per qui tira un paper a terra”, apunta la Laura. “Tots tenim la responsabilitat de vetllar pel planeta”, sosté l’Emma. “Però per molt que es facin campanyes per conscienciar la gent, si de petit t’ensenyen que tant és que llencis papers a terra, ho continuaràs fent de gran”, assegura la Laia, que considera que en general la gent “no pensa en els efectes de futur de les seves accions”. Per això l’Emma proposa educar des de ben petits els nens, perquè siguin conscients que “són el futur del planeta”.

Quan toca parlar de la fi de la pobresa -un altre dels objectius- tenen clar que no és un problema exclusiu del Tercer Món. “A Catalunya n’hi ha”, admeten. I tornen a posar un exemple concret, en aquest cas el d’una companya d’escola que viu en un centre de menors i que no té recursos per fer extraescolars o anar de viatge de final de curs. “Deu ser dur veure que els companys de classe poden fer una activitat i tu no. A mi em faria ràbia”, assegura la Laia. La Laura recorda que els nens no tenen la culpa que els seus pares “no tinguin diners”. “Però que no en tinguin també els afecta, afecta tota la família”, sosté l’Emma. “I si veus que els teus pares no se’n surten, pensaria que jo tampoc puc”, rebla la Laura. Tenen clar que tothom hauria de tenir les necessitats bàsiques cobertes. “Si no tens diners en aquesta societat no pots fer res. No donen la felicitat però hi ajuden”, raona l’Emma.

No se senten prou escoltats

Que els infants puguin tenir una vida saludable és un altre dels objectius de desenvolupament sostenible en els quals l’Unicef posa l’accent. Els quatre joves es consideren uns “privilegiats” perquè no tenen problemes per accedir al metge. “Hi ha països on s’ha de pagar per anar al metge”, recorda la Laia. “I tothom hi hauria de tenir accés”. Saben de la importància d’una alimentació equilibrada, de fer exercici i de dormir les hores necessàries. Però consideren que “menjar bé és car” i inclouen el benestar psicològic com a condicionant també d’una bona salut.

Al Jordi li toca parlar d’un altre dels objectius: pau, justícia i institucions sòlides. Pot semblar que els quedi lluny, però ho porten al seu terreny. Un dels conflictes als quals han de fer front és el bullying. “Les xarxes socials estan ajudant que passi. Snapchat, per exemple, no deixa rastre”, diu la Laura. La Laia, valenta, reconeix que de petita hi havia companys que es reien d’ella. “Ho vaig dir a les professores però vaig acabar passant perquè no feien res”, afegeix. Ella i el Jordi expliquen, amb tot, que les coses han canviat des que s’han fet xerrades a classe per parlar del bullying. L’Emma creu que la família, un cop més, hi influeix. “Si no et sents estimat a casa seràs més procliu a fer bullying ”. “La gent que assetja, el que vol és cridar l’atenció, ser el centre d’atenció, i així es creix”, argumenta la Laia.

Tots quatre són presents en consells de joventut. Els seus amics no ho entenen. “Em pregunten per què hi segueixo, perquè ho troben pesat, però a mi m’agrada donar el meu punt de vista i fer propostes”, assenyala la Laia. Creuen que s’hauria d’incentivar la participació. Però se senten poc escoltats pels adults. “Pensen que la nostra opinió no és necessària o no és prou bona i ens assignen estereotips: que no ens agrada estudiar, que no fem cas, que no ens importa res o que som uns despistats”, afegeix aquesta noia. No obstant això, el Jordi creu que s’està fent un esforç per donar veu als nens. Pel que fa a l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030, consideren que Catalunya sola no els pot complir. “Si no comptem amb l’ajuda dels altres no podrem avançar”, diu l’Emma. “És cosa de tots”, afegeix el Jordi. “I encara queda molt per fer”, conclou la Laia.

Més continguts de