Avís de Brussel·les a Itàlia per l'elevat deute públic després de la victòria de Salvini a les europees

La Comissió obre un procés que podria acabar en multa, però Roma reitera que vol abaixar els impostos

El líder de la ultradreta italiana, Matteo Salvini, se sent reforçat després d'arrasar a les eleccions europees d'aquest diumenge i per això torna a desafiar Brussel·les. Salvini és el vicepresident i ministre de l'Interior d'un govern de coalició populista entre la Lliga i el Moviment 5 Estrelles i ja va avisar durant la campanya que Itàlia podia saltar-se les normes de Brussel·les i disparar el dèficit de nou per sobre del 3%. La Comissió Europea va aconseguir rebaixar la tensió amb el govern italià a finals de l'any passat quan va obrir un procés d'infracció per no retallar prou el dèficit públic, però ara un Salvini reforçat ha tornat a atacar. Brussel·les, però, no ha trigat a posar les cartes sobre la taula. Aquest dimecres els comissaris econòmics han enviat una missiva al govern de Roma demanant explicacions per l'elevat deute públic amb què va tancar el 2018: un 132% del PIB. La carta és un primer avís a Roma perquè recondueixi la situació abans de tornar a amenaçar amb una sanció econòmica. 

Aquests dies mitjans italians i especialitzats ja avisaven de les intencions de Brussel·les d'emetre aquest advertiment perquè després de guanyar les europees va recuperar les seves intencions d'aplicar un "pla fiscal de xoc" amb el qual vol reduir l'impost sobre la renda fins a una base comuna del 15%. "Necessitem una cura a la manera de Trump o Orbán, un xoc fiscal positiu per reiniciar el país", va dir Salvini en una entrevista ahir. Aquesta és una de les seves grans promeses electorals i ara que se sent reforçat té tota la intenció de complir-la. 

La ultradreta s’estén a Itàlia i fa trontollar la coalició de govern

Per això, Brussel·les ha enviat aquesta missiva, a la qual ha tingut accés l'agència Efe, com un avís.  La Comissió Europea creu que Itàlia "no ha fet els esforços suficients" per reduir el deute públic, que el 2018 va superar el 132% del seu PIB. "Sobre la base de les dades publicades del 2018 s'ha confirmat que Itàlia no ha avançat prou en el compliment del criteri de reducció del deute del 2018", diu la carta en què dona 48 hores de termini a Roma perquè respongui amb la informació necessària per justificar-se. Brussel·les emetrà dimecres que ve un informe sobre l'estat de l'economia italiana en què es decidirà si s'intensifica el control i si s'exigeixen més retallades al govern de Conte i Salvini. 

Segons les normes d'estabilitat econòmica de Brussel·les fixades després de la crisi econòmica, els estats membres de la UE no poden tenir un deute públic superior al 60% del seu PIB i, si el tenen, han d'aplicar les mesures necessàries per anar-lo reduint. És el cas, per exemple, de Grècia, que té un deute públic lleugerament superior al d'Itàlia, però també d'Espanya, perquè el seu deute públic encara ronda el 100% del PIB. Les mateixes normes del Pacte d'Estabilitat i de Comerç fixades per Brussel·les són les que marquen que el dèficit públic ha d'estar per sota del 3%. Ara, en la majoria dels països ja s'ha encaminat aquesta situació (Espanya va ser l'últim) i per això l'elevat nivell de deute públic que tenen els estats d'arreu de la UE preocupen Brussel·les i, sobretot, preocupa un efecte contagi si Itàlia es bloqueja per aquesta causa. 

La missiva de Brussel·les no amenaça amb sanció, però és un pas previ a l'elaboració d'un informe sobre el deute italià que es podria presentar el mateix 5 de juny, quan es presenten les recomanacions econòmiques per a cada país de la UE. Si la resposta de Roma no convenç Brussel·les, aleshores sí que es podria obrir un procés d'infracció que podria acabar en una multa d'uns 3.500 milions d'euros (el 0,2% del PIB italià). Però són després els estats membres a través dels seus ministres de finances els que acaben discutint i donant o no el vistiplau a aquestes sancions, una decisió que s'hauria de prendre a principis de juliol.

Més continguts de