Economia 11/03/2018

Banc Sabadell, objectiu Bankia

L’entitat catalana aspira a comprar el banc nacionalitzat i ja va plantejar l’operació a Guindos

Albert Martín
4 min
Una vista del passeig de la Castellana, a Madrid, on Bankia té la seva seu operativa.

Barcelona“No farem cap operació corporativa. Només si fos molt crítica des del punt de vista del valor aportat a l’acció [...]. Molt difícilment... Ara com ara no ho veig, però avui és una cosa i demà n’hi pot haver una altra”. Amb aquesta ambigüitat responia Josep Oliu fa dues setmanes a Londres quan se l’interrogava sobre si el Banc Sabadell, entitat que presideix, seguiria amb la seva política de compres d’altres bancs.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Durant el mateix sopar de presentació dels plans del banc al cor de la capital financera d’Europa, l’ARA va preguntar a Oliu si seguia volent convertir el Sabadell en la quarta entitat d’Espanya -ara és la cinquena- i si això seria possible sense operacions corporatives. La resposta ja va ser més clara: “És el que vaig dir, i sí, segueixo tenint el mateix objectiu. Però no ho podrem fer sense operacions corporatives. Tot és qüestió de paciència”.

Rere el mil·limetrat discurs d’Oliu s’amaga una realitat que el banc no ha volgut fer pública. Segons ha pogut saber aquest diari, el Sabadell ambiciona la compra de Bankia com a palanca per fer un salt exponencial en el seu creixement. Veus coneixedores d’aquesta situació hi posen una objecció: “Però no és només el Sabadell: Bankia interessa a tothom”. Al mercat es dona per fet que CaixaBank també hi tindria interès (per reforçar la seva presència a Madrid), i també el BBVA (per convertir-se en el gran gegant bancari a Espanya). Però el cert és que el Sabadell hi té alguna cosa més que un interès teòric.

Tant és així que, segons ha pogut saber l’ARA, Josep Oliu ja va expressar aquest interès al ministre d’Economia, Luis de Guindos, al seu dia. Al principi del 2017, i ja conscient de la greu situació que vivia el Banco Popular, Guindos va reunir els principals responsables dels bancs per demanar-los que es miressin si els interessava l’entitat. Fins i tot es va obrir un procés de data room (una mena d’auditoria per conèixer en detall la situació d’un banc) i el Sabadell s’ho va mirar. I, amb aquella excusa, Oliu va anar a veure el ministre. Segons fonts financeres, el seu missatge va ser clar: “Ens interessa Bankia; el govern mataria dos pardals d’un tret: un banc es queda el Popular i nosaltres ens quedem Bankia”. La resposta del ministre, que juntament amb el president José Ignacio Goirigolzarri és un dels dos grans responsables de la feliç resurrecció del banc nacionalitzat, va ser negativa. Que en aquell moment el ministeri només es preocupava pel Popular, que va caure al juny i va ser adquirit pel Santander en un procés fulgurant i polèmic que ara està als tribunals. De fet, si avui no es considera el Santander un dels interessats per Bankia és precisament perquè el banc d’origen càntabre ja té prou feina per pair el forat multimilionari del Popular.

Fonts pròximes al Sabadell asseguren que actualment no hi ha cap moviment per adquirir un banc que segueix sent en un 60% propietat de l’Estat. Però, malgrat això, admeten que aquest objecte de desig continua vigent. Com a exemple, al banc d’origen vallesà hi ha una gran preocupació per seguir l’evolució del preu de l’acció. Després d’un bon exercici l’any 2017 i d’un inici d’any força bo, l’acció del banc està en els 1,669 euros. Fonts del sector apunten que si el preu pugés entorn dels 2,2 euros per acció, l’entitat no només se sentiria a resguard de patir una opa, sinó que seria aleshores quan de veritat podria estudiar una operació realment ambiciosa com seria llançar-se a adquirir Bankia.

Interessos geogràfics

Per què Bankia interessa al Sabadell? Per diferents raons. La primera és d’encaix. El Sabadell és una entitat molt potent en banca d’empresa i menys en servei minorista, que és precisament el punt fort de Bankia, entitat que agrupa sis antigues caixes d’estalvi, incloent-hi Caja Madrid. La segona raó és geogràfica: Bankia té la clau que obriria la porta al mercat madrileny, un mercat lucratiu i de difícil accés; també és molt forta a València. I el Sabadell basa la seva força en Barcelona i Alacant. “Amb Bankia tindries el triangle màgic Barcelona-València-Madrid”, afirmen fonts del sector. Però hi ha més raons. Amb una fusió entre totes dues Espanya es quedaria sense entitats mitjanes i només en tindria -al marge de les petites- quatre de grans, un escenari molt ambicionat pels reguladors. “Seria una fusió pràcticament entre iguals”, diuen al sector. I hi ha una última qüestió, subtil però decisiva: “Goirigolzarri sap que en cas de fusió el banc amb el qual tindria més possibilitats de sobreviure seria el Sabadell”, afegeix una veu financera en relació amb la dificultat que els alts directius mantinguin el càrrec quan la seva empresa és adquirida.

El factor Rajoy

Però aquest argumentari té una baula feble: la venda de Bankia depèn de l’Estat, que n’és propietari a través del FROB. Fins ara les grans decisions de Bankia les prenia Guindos, però amb la seva sortida del ministeri cap a la vicepresidència del Banc Central Europeu (BCE) no està clar qui prendrà aquesta decisió.

I en última instància hi ha el factor Rajoy. Bankia va ser rescatada per 22.500 milions d’euros, i cada cop que el govern en ven un paquet d’accions es fan càlculs sobre quants diners s’han recuperat i quants no es recuperaran, però queda l’esperança teòrica que s’acabi recuperant el rescat. Però si es vengués la totalitat del banc a una altra entitat s’assumiria una pèrdua definitiva: “I això és important, especialment amb Rajoy de president del govern, perquè tendeix a ajornar els conflictes”, reflexiona un executiu. És per això que hi ha qui no tanca la porta al fet que Bankia segueixi el seu camí en solitari quan el Frob en surti, fet que ha de passar abans que acabi el 2019.

L’operació, doncs, no seria senzilla. Però el Sabadell té un objecte de desig i, tal com recorda un executiu de l’entitat, la seva història recent avala la seva candidatura per quedar-se Bankia. “De vegades es diu que no complim els plans estratègics, però això és perquè gairebé cada any en l’última dècada hem fet una operació”.

stats