Brussel·les creu que augmentar el salari mínim millora l'estalvi de les famílies però frena la creació d'ocupació

Calcula que Espanya crearà 70.000 llocs de treball menys per l'entrada en vigor de la mesura

L'impacte sobre l'augment del salari mínim que està decidit a tirar endavant el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també genera polèmica a Brussel·les. La Comissió Europea ha assenyalat aquesta mesura com un dels factors que afectaran negativament la creació d'ocupació a Espanya un cop s'hagi implementat. Segons fonts comunitàries, es calcula que els dos anys vinents es deixaran de crear entre 70.000 i 80.000 nous llocs de treball a causa de l'augment del salari mínim fins als 900 euros. Per tant, l'impacte sobre el mercat de treball quantitativament és negatiu. Al mateix temps, però, les autoritats europees reconeixen que qualitativament l'impacte és positiu.

El mateix informe de la Comissió Europea sobre les projeccions macroeconòmiques d'aquesta tardor apunta que l'augment del salari mínim és un dels factors que permetran que els espanyols recuperin capacitat d'estalvi, que ara està en mínims històrics. El llindar del salari mínim genera controvèrsia en si mateix i hi ha corrents d'experts que apunten que té un impacte negatiu sobre la creació d'ocupació (sobretot dels més joves), mentre que n'hi ha que creuen que cal millorar els sous dels més mal retribuïts i reduir la precarietat de certes feines. Per això, les mateixes fonts comunitàries apunten que aquesta mesura suposaria un impacte positiu en la massa salarial del 0,3%, que, al seu torn, ajudaria a augmentar la recaptació via cotitzacions socials en uns 1.000 milions d'euros, una recaptació lleugerament inferior a la prevista pel govern de Sánchez a l'esborrany pressupostari. 

Altres organismes ja havien fet també els seus pronòstics. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) va calcular que es deixarien de crear uns 40.000 llocs de treball. També pronosticava, però, que la massa salarial augmentaria en 1.750 milions d'euros l'any següent. Al seu torn, el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, també deia recentment des del Congrés de Diputats que la mesura "deixarà els joves sense feina". Alhora, admetia que l'impacte negatiu "seria limitat", però no va evitar insistir que afectaria principalment els joves i els treballadors poc qualificats perquè considera que molts –amb contractes temporals– seran expulsats del mercat laboral de manera "significativa". 

Etiquetes

Més continguts de