Catalunya, quarta comunitat per salari mitjà

BarcelonaCatalunya és la quarta comunitat autònoma amb el salari mitjà brut més alt, per darrere de País Basc, Madrid i Navarra, segons l'Enquesta Anual d'Estructura Salarial que ha publicat l'INE amb dades del 2014. Catalunya va tenir aquell any un sou mitjà de 23.927 euros anuals, davant dels 27.786 euros dels empleats bascos.

Els salaris dels treballadors catalans perden un posició al rànquing respecte a l'anterior edició de l'enquesta. Els passa al davant Navarra, amb un sou mitjà de 24.700 euros, just darrere de Madrid (26.570 euros) i el País Basc. A més, mentre que el salari català queia fa dos anys, aquest descens no s'observa al conjunt d'Espanya ni a les comunitats del capdamunt de la taula, on els salaris creixien.

Catalunya és on més s'enfonsaven els sous, un 1,3% segons l'INE, mentre que a Espanya el salari mitjà despuntava un 0,7%, fins a situar-se en els 22.858 euros anuals. Les pujades al País Basc i a Navarra van superar el 3% i a Madrid, el creixement va ser de l'1,4% en el mateix període.

El sou 'normal': 16.500 euros

Malgrat que el sou mitjà era de prop de 22.900 euros anuals a Espanya, una cosa és la mitjana aritmètica i una altra de diferent, el sou més habitual que cobraven els treballadors. En aquest cas, el sou més 'normal' fa dos anys no arribava ni als 16.500 euros; hi havia, per tant, 6.000 euros de diferència amb el mitjà.

L'INE explica aquesta diferència entre sou mitjà i habitual perquè tot i que els salaris més elevats els reben pocs treballadors, tenen un efecte notable sobre la mitjana. Fent l'exercici d'ordenar tot el ventall de sous del més alt al més baix, el que quedava just al mig de la taula (la mediana) són els 19.263 euros.

La feina temporal és sinònim no només de més inestabilitat sinó també d'una bona retallada de sou. El sou mitjà d'un empleat eventual a Espanya eren 15.680 euros anuals, un 36,6% menys que els 24.746 euros que cobrava de mitjana un treballador fix. La bretxa entre treballadors estables i eventuals es perpetua, tot i que en tots dos casos els ingressos mitjans van créixer per sobre de l'1,5% respecte a l'any anterior.

Pel que fa als contractes, també és destacable que la feina a temps parcial va devaluar-se al conjunt de l'Estat en termes salarials i el salari mitjà va caure un 2,6%, fins als 9.800 euros. En canvi, la feina a temps complet va millorar retribucions un 2,4%, fins a fregar els 27.000 euros anuals.

Les diferències salarials per gènere també es mantenen. En el cas de Catalunya una dona cobra un 26% menys que un home, 20.300 euros de mitjana per més de 27.400 euros. La bretxa és tres punts més alta que al conjunt d'Espanya, on les dones cobren un 23% menys de mitjana.

Joves i precaris

L'edat també és un factor decisiu en la posició que ocupa un treballador dins l'esquelet salarial espanyol. El sou dels joves de 20 a 24 anys va situar-se per sota dels 12.000 euros, quasi a la meitat del sou mitjà estatal.

A l'altre cantó hi ha els salaris dels empleats de 55 a 59 anys, que estaven un 20% per sobre de la mitjana, amb ingressos mitjans bruts de 27.360 euros anuals, segons l'INE.

Els ingressos també van lligats al càrrec que ocupa el treballador dins l'empresa i a la seva qualificació. Aquí és on es veu molt clara la desigualtat del mercat de treball. Mentre que els directors i gerents cobraven de mitjana més de 52.500 euros anuals a Espanya, els treballadors de serveis amb menys qualificació estaven per sota dels 12.200 euros. En canvi, els treballadors amb estudis universitaris ingressaven un 35% més que el sou mitjà.

El sector serveis monopolitza bona part de les feines amb retribucions més baixes a Espanya, una tònica que ja s'ha anat veient a les enquestes salarials d'anys anteriors. A l'altre extrem els sectors més ben pagats són els relacionats amb l'energia, la banca i les assegurances.