Catalunya, lluny dels líders europeus en R+D

Només destina l'1,5% del PIB a recerca, una cinquena part del que es gasten les regions líders de la UE

Catalunya se situa molt lluny de les regons punteres d'Europa en recerca i investigació (R+D), segons desvelen les estadístiques d' Eurostat. La regió europea que més part del seu producte interior brut (PIB) destina a R+D és Brabant Való, a Bèlgica, que aporta a aquestes activitats el 7,8%. Catalunya només aporta l' 1,51%.

De fet, Catalunya ni tan sols lidera el rànquing de l'Estat. El País Basc, amb el 2,23%, Navarra amb l' 1,95%, i Madrid amb l' 1,73% se situen per davant. I el que és pitjor, en els darrers anys hi ha hagut un descens. El 2010 Catalunya destinava l'1,59% del PIB a R+D, el 2011 era l'1,54% i el 2012 l'1,51%. En xifres absolutes el rànquing l'encapçala Madrid amb una inversió total de 4.500 milions, seguida de Catalunya amb 3.100 milions i el País Basc amb 1.542 milions.

La falta de recursos per l'R+D és un mal estès a totes les comunitats de l'Estat. Si les polítiques de la Unió Europea tenen per objectiu que es destini a aquestes activitats el 3% del PIB, en el cas d'Espanya totes les comunitats estan molt lluny. Però a més, estan totes a la cua en el rànquing europeu. A la Unió Europea, segons Eurostat, hi ha tres regions que destinen al voltant del 0,1% al PIB, entre ells la ciutat autònoma de Ceuta. I a més, entre les regions que hi destinen menys del 0,2% n'hi ha tres de Bulgària, dues d'Espanya, Grècia i Romania, i una de Polònia.

A la banda contrària hi ha 13 regions europees que destinen més del 4% del seu PIB a la R+D, de les que sis són alemanyes i dues del Regne Unit. Bèlgica, Dinamarca, França, Àustria i Suècia en tenen una. El podi l'encapçala Brabant Való a Bèlgica, que destina el 7,8% del seu PIB a R+D, seguida de les alemanyes Brunsvic i Stuttgart, amb el 7,3% i el 6,2%, respectivament.

Però tot i tenir les regions que més PIB destinen a la R+D, a Bèlgica i Alemanya també s'acumulen les diferències més grans  entre les seves pròpies regions. A Bèlgica la diferència entre la regió que més destina a R+D i la que menys és de 7,4 punts percentuals, a Alemanya de 6,6 punts percentuals, i les distàncies es fan més petites a altres estats com França (4,5 punts), el Regne Unit (4,4 punts), Dinamarca (3,6 punts) o Finlàndia (3,6 punts).

Que no hi hagi cap de les regions espanyoles entre les punteres d'Europa entra dins dels paràmetres esperats, ja que segons la Comissió Europea (CE) Espanya és el segon estat de la Unió Europea (UE) que més ha retrocedit en R+D des que va començar la crisi. Ocupa la dissetena posició entre els 28 estats membres de la UE. De fet, destina a R+D el 69% de la mitjana europea. Els estats que més destinen a la R+D són els nòrdics, amb Finlàndia al capdavant amb el 3,32%, Suècia amb el 3,21% i Dinamarca amb el 3,05%.

Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, la despesa en R+D de l'Estat espanyol el 2013 va ser de 13.052 milions d'euros un 1,24% del PIB i es dedicaven a aquestes tasques més de 123.000 persones. A Catalunya s'hi van destinar 1.676 milions d'euros aquell any, segons dades de la Generalitat, amb 44.500 professionals ocupats.

De fet la crisi dels últims anys ha passat una dolorosa factura a la R+D a Catalunya i a l'Estat, cosa que no s'ha donatal conjunt de la UE, on la despesa ha continuat pujant. Les darreres dades de l'INE i Eurostat mostren una lleu recuperació. Al conjunt de l'Estat el 2008 hi havia gairebé 132.000 investigadors dedicats a aquestes tasques. Entre el 2008 i el 2013 el nombre d'investigadors d'R+D a l'Estat va caure el 6%, i a Catalunya el 3,4%. La part bona és que en el conjunt del període 2000-2013 la inversió en R+D no ha caigut, perquè el fort esforç fet entre el 2000 i el 2008 compensa la pèrdua per culpa de la crisi.