ENERGIA

El Constitucional tomba l’impost català a les nuclears

Considera que és una còpia d’un impost estatal que grava la mateixa activitat

El Tribunal Constitucional (TC) manté el ritme amfetamínic a l’hora de sentenciar contra lleis catalanes. Després d’eliminar la protecció a les famílies en risc de pobresa energètica i tombar la prohibició del fracking i de fer centres comercials als afores de les ciutats que incloïa l’ordenament català, ahir l’alt tribunal va continuar amb el degoteig de sentències i va declarar nuls els impostos verds de la Generalitat aprovats el 2014 pel Parlament que graven la producció d’energia nuclear.

En una sentència datada el 14 d’abril, el tribunal dóna la raó al govern espanyol, que havia recorregut la creació d’aquest tribut perquè entenia que vulnerava la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca), en gravar dues vegades una mateixa activitat. En essència, l’acusació que feia el govern espanyol és que la Generalitat havia agafat un impost creat per l’executiu de Mariano Rajoy i l’havia replicat al seu corpus normatiu. Aquesta pràctica està expressament prohibida per la Lofca, amb la intenció que un mateix contribuent no hagi de pagar dues vegades per la mateixa activitat. No obstant això, tant la Generalitat com el Parlament (que va ser qui va aprovar definitivament la norma) van al·legar que no s’estava produint aquesta situació: la defensa explicava que mentre que el tribut estatal grava el combustible nuclear gastat en la producció d’energia -els residus nuclears-, el tribut català era sobre el metall pesant introduït en el reactor.

El Constitucional, però, descarta que sigui possible aquesta diferenciació i afirma que “en els dos impostos la base imposable la constitueix el pes del combustible nuclear gastat, mesurat en tones en el cas de l’impost català i en quilograms de metall pesant en el cas de l’impost estatal”. A més, els magistrats consideren també que l’eventual pagador d’aquest impost és la mateixa persona física o jurídica -empreses productores d’energia nuclear- i, per tant, sentencien la nul·litat per inconstitucionalitat dels articles 1.1.c) i 21 a 30 de la llei 12/2014 del Parlament de Catalunya. En el primer d’aquests articles es defineix el tribut, i en els restants es defineixen les quantitats a pagar.

Una factura de 807 milions

Quan va crear l’impost, l’executiu va defensar que no tenia un afany recaptatori, sinó dissuasori. Tot i així, havia estimat uns ingressos anuals de 43,2 milions d’euros. A més, el tribut suposava l’eliminació de l’impost de protecció civil a les centrals nuclears per evitar, precisament, una doble imposició, que és l’argument pel qual el TC ha acabat tombant la llei catalana. Conjuntament amb aquest tribut se’n van crear dos més: un sobre l’aviació comercial, que va tenir l’oposició de les aerolínies, i un altre a determinades instal·lacions industrials i de combustió. En aquesta categoria hi entren refineries de petroli i gas o fàbriques de ciment i materials plàstics. Aquests no han sigut recorreguts, però, tot i així, la factura del Constitucional per a la Generalitat és de 807 milions anuals, per culpa de tots els impostos tombats, entre els quals destaca el dels dipòsits bancaris, amb què s’havien de recaptar 635 milions d’euros.

Més continguts de