Per què Iberdrola aposta pels Estats Units tot i el pols de Trump a les renovables?

MadridIberdrola, l'elèctrica que presideix José Ignacio Sánchez Galán, s'ha posat entre cella i cella créixer als Estats Units. És, de fet, un dels seus mercats estratègics juntament amb el Regne Unit ara que aspira a ser reconeguda com una empresa "global espanyola". Una aposta que pot sorprendre si es té en compte la política energètica de Donald Trump i el negoci sobre el qual l'elèctrica sempre ha tret pit: mentre que el mandat del primer està marcat pel pols contra les renovables i el desmantellament de la política climàtica, per a la companyia, aquestes tecnologies –l'eòlica en particular en el cas nord-americà– són un dels pilars del seu negoci. Aleshores, per què Sánchez Galán continua mirant a l'altre costat de l'Atlàntic? Una de les claus està en el negoci de les xarxes elèctriques de transport i distribució, desconegut per al públic en general, però no per a l'empresa. Aquesta activitat suposa un gruix dels seus ingressos i inversions al país nord-americà. De fet, és el 80% del negoci.

La pregunta ha tornat a sobrevolar aquests dies després que la Casa Blanca anunciés la suspensió de cinc projectes d'energia eòlica marina, també anomenada offshore, entre els quals hi ha el parc Vineyard Wind 1, a Massachusetts, propietat un 50% d'Iberdrola, a través de la seva filial nord-americana Avangrid, juntament amb la firma danesa CIP. El projecte va suposar una inversió de 3.000 milions de dòlars (uns 2.700 milions d'euros) que la companyia preveu recuperar després d'haver signat contractes amb les principals elèctriques d'aquest estat. Tot i la decisió de l'administració de Trump, fonts d'Iberdrola asseguren que l'impacte de l'ordre "no l'afecta" perquè "un 80% del parc ja està operatiu". D'aquesta manera, el xoc quedaria minimitzat al 20% de la capacitat prevista del projecte. En total, són 62 molins i només dos continuen pendents d'instal·lar-se, segons ha informat Iberdrola, que també descarta que esquitxi als comptes de l'empresa.

El salvavides de les xarxes

L'aposta de Trump és clara (ja ho va ser durant el seu primer mandat): centrals nuclears i centrals tèrmiques de gas. De fet, només d'arribar a la Casa Blanca a finals del 2024 va revocar el compromís de Joe Biden de reduir les emissions dels Estats Units un 66% el 2035. A Iberdrola, però, semblen respirar amb certa lleugeresa a l'hora de projectar-se al país, malgrat la incertesa que desperten les esmenes a la totalitat de la Casa Blanca a les renovables i que no només afecten Iberdrola, sinó també la indústria auxiliar que li proveeix la tecnologia per als seus projectes. Per exemple, els aerogeneradors. "Les relacions són fluides i les perspectives positives", va defensar Sánchez Galán el passat mes de maig davant els analistes.

En el seu últim Capital Markets Day, l'elèctrica va prometre invertir més de 20.000 milions de dòlars fins al 2030 en el negoci de les xarxes elèctriques als Estats Units, sobretot en estats clau com Nova York o Maine, on operen més de 170.000 km de línies, i pretén continuar creixent en actius regulats. Un dels factors pels quals Iberdrola veu atractiu aquest negoci al país és el marc retributiu estable al llarg termini.

Aquesta infraestructura és clau perquè permet que la llum arribi a les cases i les empreses. En el cas nord-americà ha eclipsat tots els focus perquè "la demanda [elèctrica] dels centres de dades i les noves instal·lacions de manufactura avançada ha exercit una pressió sense precedents sobre el sector energètic als Estats Units", tal com s'apunta en un article del Fòrum Econòmic Mundial. A parer del sector elèctric, això requereix el desplegament i millora de la xarxa, que se suma a la necessitat dels Estats Units d'afavorir una transmissió elèctrica de llarga distància entre estats i que ara és una de les "carències" del sistema elèctric nord-americà, com s'ha assenyalat en un article del Real Instituto Elcano. Exemple d'això són les emergències elèctriques registrades a estats com Texas.

I qui ho paga?

"És possible que els polítics es vegin obligats a escollir entre guanyar la cursa armamentista de la IA i protegir les factures dels consumidors", indicaven des del Fòrum Econòmic Mundial. La millora de les xarxes elèctriques té una altra derivada pel consumidor, més enllà de garantir que li arribi amb seguretat l'energia que demana. El cost de la infraestructura, o una part d'aquest, es trasllada al rebut de la llum, i per això una part del negoci és regulat.