El Govern proposa incentius fiscals per atraure empreses en una Catalunya independent

L'executiu reconeix que la DUI no implicaria la independència "immediata"

Una Catalunya independent tindrà un marc fiscal més favorable per a l'economia productiva. Així es desprèn d'un document del departament d'Economia al qual ha tingut accés l'ACN en què es proposen incentius fiscals per atraure empreses com ara la millora del tractament fiscal de les pimes i la reforma de l'impost de societats. A més, es calcula que la Hisenda d'una possible República Catalana ingressaria 24.000 milions d'euros més per la recaptació dels impostos estatals que es paguen a Catalunya (IRPF, impost de societats, IVA, etc.).

El Govern també preveu que si el mercat energètic català deixés de dependre de l'espanyol podria abaixar els preus de l'energia tant per als consumidors domèstics com per a les pimes, ja que deixaria "d'estar condicionada per l'oligopoli que domina el mercat espanyol i pel cost d'amortització de les grans inversions sobredimensionades". D'altra banda, també es preveu la creació d'un mercat alternatiu borsari que ajudi les pimes a diversificar el seu finançament.

La independència, segons aquest document del departament d'Economia, és una "oportunitat per millorar a mitjà termini les condicions de mercat en què s'han mogut les empreses fins ara". En aquest sentit, es creu que una Catalunya independent tindria un marc fiscal més favorable a l'economia productiva, que ha de permetre "l'estímul de noves inversions, la creació d'ocupació i la dinamització del dens teixit de microempreses i pimes sobre les quals pivota una bona part del PIB de Catalunya".

Entre els incentius fiscals que preveu el Govern hi ha la reformulació de l'impost de societats en el sentit de preveure deduccions per guanyar "eficàcia, neutralitat i transparència en la seva configuració", la millora del tractament fiscal de les pimes i empreses intensives en coneixement, i la millora del tractament fiscal dels beneficis reinvertits en la mateixa activitat. El Govern aclareix que aquestes mesures de política fiscal tindran en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que preveu "evitar la discriminació entre empreses i la distorsió de la competència".

Una DUI sense efecte immediat

En l'informe, el Govern reconeix que la declaració d'independència no tindria un efecte immediat. L'endemà, Catalunya no podria actuar com un estat plenament independent. Des del sobiranisme no s'ha negat mai aquesta realitat, que implicaria, per exemple, que l'Agència Tributària de Catalunya no pogués cobrar una part dels impostos fins que no estigués plenament desenvolupada. De fet, en la llei de transitorietat jurídica –actualment suspesa pel Tribunal Constitucional i també pel Govern– ja s'hi preveu un termini d'aproximadament un any només perquè Catalunya disposi d'una nova Constitució, sense explicitar si en aquest període haurà pogut assumir totes les competències.

ANÀLISI: Per què Catalunya no deixarà la UE en cas de DUI

El departament d'Economia fa servir aquest efecte retardat de la independència per intentar tranquil·litzar la ciutadania, per exemple, quan parla dels estalvis. Com que assumeix que Espanya no reconeixeria el nou estat català, el Govern explica que el fons de garantia de dipòsits de l'Estat cobriria tots els comptes d'estalvi (per sota de 100.000 euros) de les entitats bancàries a Catalunya. "Els dipòsits estan plenament garantits, perquè una declaració d'independència no implica immediatament la creació d'una Catalunya independent ni la seva continuïtat o exclusió de la Unió Europea", s'afirma en l'informe.

De fet, el paraigua europeu podria desaparèixer en cas que Espanya decidís reconèixer el nou estat català. "Catalunya només podria ser expulsada de la UE si Espanya la reconeix primer", recorda el Govern. I, si això passés, l'executiu assegura que treballaria en un fons de dipòsits català que garantiria els comptes d'estalvi oberts en les entitats amb seu social a Catalunya.

Millora de la regulació del mercat elèctric

Pel que fa a la millora del mercat elèctric, segons el document, el sistema català està integrat al mercat espanyol i, per tant, "està totalment regulat per la legislació espanyola". El mercat espanyol es caracteritza per ser "oligopolístic, amb cinc grans hòldings que posseeixen o controlen les tres activitats en el mercat espanyol", un fet al qual se suma una "elevada capacitat de producció infrautilitzada, falta d'interconnexió amb Europa i un deute acumulat de dèficit de tarifes de més de 30.000 milions d'euros des de mitjans dels anys 90".

Com a conseqüència d'aquesta situació, assegura el Govern, els preus de l'energia són "sensiblement superiors" als dels països de l'entorn. De fet, en el document es constata que els usuaris domèstics i les indústries petites i mitjanes van veure com s'encarien les factures un 65% i un 100% respectivament entre el 2008 i el 2014. Els usuaris domèstics paguen actualment "un preu un 10% més car que el preu mitjà per als usuaris domèstics de la resta de la UE-28", mentre que les petites i mitjanes indústries paguen per l'electricitat un preu un "44% més car que la resta de la UE". Per contra, les grans indústries paguen per l'electricitat, segons el document d'Economia, "un 20% menys del que paguen de mitjana els usuaris de la mateixa mida de la UE-28".

En aquest sentit, el departament d'Economia constata que la majoria d'usuaris industrials d'energia a Catalunya són indústries de mida petita i mitjana, de manera que una Catalunya independent podria donar resposta als problemes específics que afecten el mercat català i la seva competitivitat "sense estar tan condicionada per l'oligopoli que domina el mercat espanyol i el cost d'amortització de les grans inversions sobredimensionades". També consideren que Catalunya "podrà posar en pràctica més ràpidament l'estratègia europea de la Unió de l'Energia, que té com a objectius l'augment de la seguretat energètica, l'accessibilitat o la implantació del mercat interior de l'energia".

Creació d'un mercat alternatiu borsari

El Govern també preveu impulsar un mercat alternatiu borsari (MAB) propi que ajudi les pimes a diversificar el seu finançament. L'executiu català critica que el MAB espanyol té una "reduïda liquiditat" i unes condicions d'accés "enfocades a grans empreses". El MAB és un mercat de valors dedicat a empreses de capitalització reduïda que busquen expandir-se i facilita una regulació a mida dissenyada per a aquest tipus d'empreses. El Govern creu que la Borsa de Barcelona, que ha anat perdent funcions dins de l'estructura de la Borsa de Madrid (BME), podria guanyar noves funcions dins del nou MAB.

D'altra banda, també preveu una diversificació de les fonts de finançament empresarial. El Govern lamenta que les pimes catalanes tinguin "moltes més dificultats" per accedir a finançament i que les que hi accedeixin "ho facin en més males condicions que les principals empreses competidores d'altres països europeus". L'executiu català ho atribueix al marc regulador estatal dels serveis financers. Per això, el document apunta que és clau la millora de l'accés al finançament de les pimes mitjançant l'emissió d'accions i el desenvolupament de formes alternatives de finançament, com el finançament col·lectiu ('crowfunding').

També es considera clau el desenvolupament del sector 'fintech' ('financial technology') per millorar l'accés al finançament de les empreses, però des del Govern es lamenta que el seu desenvolupament "està limitat per obstacles que en gran part provenen de les legislacions dels estats, i l'espanyol és un dels més reticents a introduir aquests canvis". El Govern creu que la creació d'un nou estat és una oportunitat per tirar endavant una "nova regulació que faciliti la desmediació, tenint en compte que Barcelona s'ha consolidat en els últims anys com una capital tecnològica de referència per a emprenedors i empreses".

El trasllat de seus socials de les empreses

En el document elaborat pel departament d'Economia també es deixa clar que el trasllat de la seu social de les empreses fora de Catalunya "no té efectes reals sobre l'activitat, ni sobre els comptes públics, ni sobre els clients de les empreses". Segons el Govern, es tracta, sobretot, "d'una operació preventiva, de comunicació i missatge polític que no tindrà gairebé efectes econòmics". Segons el document, "els llocs de treball a Catalunya seran els mateixos, i l'IVA i l'IRPF que hi estan associats també". El Govern assegura que el cost de fer un simple canvi legal és "molt baix" i, per això, "molts analistes consideren que aquests moviments responen al desig d'aquestes entitats de tenir plena cobertura legal durant el procés de transició i després probablement revertir-ho".

A més, en aquest mateix document s'assegura que el canvi de seu social no comporta canvis per als comptes públics. Segons el document, l'impost de societats es paga al país on s'obtenen els beneficis, l'impost sobre les persones físiques es paga segons la residència del treballador i només l'impost sobre activitats econòmiques dels ajuntaments està lligat a la seu social.

531 empreses s'han endut la seu social de Catalunya des de l'1-O, segons els registradors

Més continguts de