ENERGIA

L’apòstol del creixement dos cops jubilat

Salvador Gabarró deixa a Fainé una Gas Natural líder, més integrada i internacionalitzada

“No hi entenc gens d’energia, però m’he adonat que en sé igual que tothom. Els que hi entenen tampoc en saben gens”. Són paraules de Salvador Gabarró de fa poc més d’un any. Gabarró (Sant Guim de Freixenet, 1935) va ser fins dimecres el president de Gas Natural, la primera companyia catalana. L’ha substituït Isidre Fainé. El fins ara president de l’energètica mostrava amb aquestes paraules el seu perfil planer i alhora humil, però també la complexitat d’un sector regulat -i grapejat- pels polítics. Però el seu coneixement no deu ser tan escàs. El comissari europeu d’Energia i Clima, Miguel Arias Cañete, aquesta mateixa setmana, li agraïa públicament, en l’últim acte com a president de Gas Natural, els consells i ensenyaments sobre el sector.

Gabarró ha sigut president de l’energètica els últims dotze anys. Ara es jubila per segon cop, perquè de fet ja ho havia fet. Va ser gerent de Roca, una de les principals empreses multinacionals familiars de Catalunya fins a l’any 2000, quan amb 65 anys es va retirar. Era un home discret, desconegut. La màxima de la família Roca era, segons reconeix el mateix Gabarró, no sortir als diaris. I ell, malgrat no ser de la família sinó un executiu extern, va mantenir la norma. Però havia compaginat la gerència a Roca amb la participació en algunes institucions, sempre en un segon pla, com la Cambra de Comerç o el Cercle d’Economia. I el Cercle es va convertir en el seu trampolí. Josep Piqué el va fer entrar a la junta quan ell n’era president i el va nomenar, sense que ho sabés, vicepresident. Després, Piqué marxaria de ministre d’Aznar i Pedro Fontana n’assumiria la presidència. Quan Fontana va plegar, Gabarró va ser nomenat president. Ho va ser entre el 1999 i el 2002. El Cercle va donar-li visibilitat i Josep Vilarasau el va fitxar per al consell de La Caixa, on va entrar el 2003.

“No hi entenc gens d’energia, però m’he adonat que en sé igual que tothom. Els que hi entenen tampoc en saben gens”

SALVADOR GABARRÓ Expresident de Gas Natural

Gabarró reconeix que un cop jubilat podrà dedicar més temps a la seva família -la dona, la filla i la néta-, el més important per a ell, segons va afirmar quan va arribar a Gas Natural el 2004 en substitució d’ Antoni Brufau -que també havia passat pel Cercle i La Caixa- quan aquest últim va marxar a Repsol.

Començava una segona vida laboral que, segons diu el fins ara president de Gas Natural en el llibre Coverses empresarials amb Salvador Gabarró, no hauria pogut tirar endavant sense el suport de la seva dona, María Fernanda, i la resta de la família. “Crec que ha de ser molt complicat si no tens una dona, una família, que et doni suport”.

Amb el seu caràcter tranquil però ferm -segons l’actual president del Cercle, Anton Costas, també s’enfada- Gabarró ha pilotat Gas Natural amb èxit. Un caràcter forjat a Sant Guim de Freixenet, a la comarca de la Segarra, on quan era petit, explica, es llauraven els camps de cereal igual que a l’època dels romans. I quan va arribar la tecnificació agrària, tothom va emigrar. Ell va anar intern a La Salle Bonanova, va estudiar enginyeria a l’Escola Industrial i després d’un curt període a Perfumeria Parera va entrar a Roca. A l’Iese hi va estudiar molt després, quan ja portava anys treballant. I per als joves d’ara aconsella el mateix: “El màster o el postgrau s’ha de fer quan ja fa temps que es treballa”.

El creixement

La discreció de Gabarró va saltar pels aires el 2005, quan Gas Natural va llançar una opa sobre Endesa i va dir la seva frase més cèlebre: “Avui posem el semen i d’aquí nou mesos tindrem la criatura”. No hi va haver criatura, però el fracàs no el va fer desistir i anys després Gas Natural es menjava Unión Fenosa. Per fi aconseguia ser una empresa no només gasista, sinó energètica, amb presència a tota la cadena del negoci elèctric (generació, distribució i comercialització). L’altra gran fita que tenia era la internacionalització. Gas Natural ara té presència a 30 països. El 2014 va tancar la compra de CGE a Xile, un gran salt internacional. També ha constituït Global Power Generation, la filial internacional de generació en què ha captat com a soci KIA, el fons sobirà de Kuwait.

“Avui posem el semen i d’aquí nou mesos tindrem la criatura”

SALVADOR GABARRÓ

Gabarró deia fa poc que “l’actiu més important d’una empresa és el capital humà” i per retenir-lo s’ha de créixer. “Si no hi ha creixement, la gent se’n va”, explicava. La màxima l’ha aplicat a Gas Natural clarament. Quan va arribar, la companyia tenia 6.600 empleats, i ara en té gairebé 20.000. I per retenir el talent ha complert la seva màxima: créixer. El 2004 guanyava 642 milions d’euros a l’any, ara supera els 1.500 milions. Era en deu països i ara és en 30. Tenia 9,5 milions de clients i ara en té 24 milions.

Gabarró aplicava a Roca la tàctica de repartir pocs dividends per tenir més recursos per créixer. A Gas Natural va canviar de model. De 318 milions en dividends el 2004 va passar a més de 1.000 milions l’any passat. Una millora de què fins ara han gaudit La Caixa i Repsol i que explica l’atractiu que ha vist en la companyia el seu nou soci, GIP.

En la seva última junta com a president, Gabarró, de 81 anys, va enviar un missatge insòlit respecte a la seva continuïtat: “No em deixen marxar”. Mesos després la seva voluntat ha sigut escoltada i ara és Fainé qui mana a l’energètica.