Merkel i Macron replantegen l’eurozona

Els països de l'euro tindran un pressupost comú i un Fons Monetari Europeu semblant a l'FMI

Una nova zona euro a l’horitzó. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, van acordar aquest dimarts obrir un “nou capítol” a l’eurozona amb la creació d’un pressupost comú per als països de l’euro i un Fons Monetari Europeu, similar al Fons Monetari Internacional (FMI). En una roda de premsa conjunta després de la seva cimera a Meseberg (Alemanya), els dos líders van anunciar que el pressupost de l’eurozona estarà centrat a impulsar la “inversió” i la “convergència econòmica” entre els 19 països de l’euro i serà “paral·lel” al pressupost de la Unió Europea, segons van informar els dos mandataris en un comunicat. L’objectiu és que aquest nou pressupost estigui a punt de cara al 2021, tot i que abans l’hauran d’avalar la resta de membres de l’Eurogrup. Segons el president francès, aquesta sacsejada a la gestió de la moneda comunitària millorarà la solidesa de l’eurozona.

Merkel i Macron també volen que l’actual Mecanisme Europeu d’Estabilitat -creat el 2012 per gestionar la crisi financera i els rescats- es converteixi en un Fons Monetari Europeu que pugui donar préstecs als països amb dificultats. Així doncs, aquesta eina es convertirà en un “instrument extra” per afrontar els “problemes de liquiditat” que puguin patir els estats membres. No obstant, aquest mecanisme continuarà lligat a determinades condicions, és a dir, els estats que hi recorrin hauran de comprometre’s a aplicar ajustaments fiscals, retallades i reformes.

Un FMI europeu
Aquesta última era un de les demandes d’Alemanya, mentre que el pressupost comú per a l’eurozona era una reivindicació francesa, i totes dues propostes es presentaran a la resta de socis a la pròxima cimera de l’Eurogrup, a finals de juny. “Treballarem amb els socis europeus per concretar-ne els detalls. Tenim un esborrany per a l’eurozona del futur”, va dir Merkel. En aquest sentit, Macron va recordar que l’objectiu de tenir una eina similar a l’FMI és que quan un país pateixi un “xoc sistèmic” pugui comptar amb un “mecanisme d’ajuda”.

Tot i així, la cancellera alemanya va admetre que encara cal completar la unió bancària i queda pendent acordar el seu tercer pilar principal: el fons de garantia dels dipòsits bancaris. Precisament, Berlín fa mesos que frena aquest últim pas, ja que tem haver de rescatar amb diners públics bancs d’altres països i vol posposar l’acord fins que baixin les taxes de morositat en algunes economies de l’eurozona.

Merkel va reconèixer que la negociació amb França per reformar l’eurozona ha sigut la més “complicada” de les que manté amb els diferents líders europeus de cara a la cimera del 28 i 29 de juny, en què també debatran sobre la crisi migratòria i la seguretat de la UE.