El PIB va créixer un 0,3% en el quart trimestre tot i caure un 1,2% el 2013

BarcelonaL'economia espanyola va accelerar la seva recuperació en el quart trimestre del 2013, amb un creixement del PIB del 0,3% en taxa intertrimestral i una variació nul·la en taxa interanual, després de sortir de la recessió en el tercer trimestre, en què va registrar un augment del 0,1%, segons les dades del Banc d'Espanya.

En taxa interanual, l'economia espanyola segueix encara en terreny negatiu, després de caure un 1,2% en el conjunt del 2013, una dècima menys que la previsió oficial de l'executiu espanyol. Segons el Banc d'Espanya, aquesta taxa reflecteix un "efecte arrossegament" derivat de la pronunciada reculada de l'activitat a final del 2012.

L'autoritat monetària destaca que al llarg de 2013 l'economia espanyola va continuar una trajectòria de "millora gradual" que li va permetre sortir de la fase de contracció en la qual havia recaigut a començaments del 2011. Això es va produir en un entorn d'alleugeriment de les tensions en els mercats financers, progressiva normalització dels fluixos de finançament extern i de millora de la confiança i del comportament del mercat de treball.

Pel costat de la despesa, el Banc d'Espanya indica que la demanda nacional hauria registrat en el quart trimestre un avanç semblant al produït entre els mesos de juliol i setembre, quan va créixer un 0,3% en taxa intertrimestral. La demanda externa, per la seva banda, hauria repuntat lleument, amb una contribució nul·la al PIB.

Es modera la caiguda de la demanda interna

Desglossant les dades en taxa interanual, l'organisme liderat per Luis María Linde detalla que la caiguda del PIB de l'1,2% el 2013 ha estat conseqüència del descens de la demanda nacional, que va caure un 2,8%. Tot i així, aquesta variable ha estat reduint el seu ritme de contracció al llarg de l'exercici, fins a arribar a petits avenços intertrimestrals a partir de l'estiu per primera vegada des de finals del 2010.

Tots els seus components, segons l'anàlisi del Banc d'Espanya, van mostrar una millora a en el cas del consum privat, que va anotar variacions positives ja en el tercer trimestre. D'altra banda, els components públics de la despesa van disminuir la seva contribució negativa a l'activitat, després de la decisió del Consell Europeu de relaxar l'objectiu pressupostari per al 2013, des del 4,5% al 6,5% actual.

En concret, el consum de les famílies va mostrar signes de recuperació a la segona part del 2013, després de dos anys de caigudes, si bé en el conjunt de l'any hauria caigut un 2,4%. Mentrestant, la inversió residencial va continuar disminuint en els últims mesos de l'exercici, amb un descens del 8% en tot el 2013. Com a conseqüència d'això, la inversió en habitatge hauria retrocedit per sisè any consecutiu i el seu pes al PIB s'hauria reduït en una mica més d'un 65% des del 2006, fins al 4,2%.

En canvi, la inversió empresarial es va avivar moderadament al tram final de l'any, tot i que va continuar observant-se un comportament diferenciat entre els seus dos components principals. La inversió en béns d'equip ha repuntat, però no així la inversió en construcció, que hauria caigut novament.

El sector exterior va aportar 1,6 punts al PIB

La demanda exterior neta va mitigar per sisè any consecutiu l'impacte de la contracció de la despesa interna sobre l'activitat, estimant-se una aportació d'1,6 punts percentuals al PIB. Aquesta aportació va estar recolzada en l'expansió internacional, ja que les importacions es van estabilitzar després dels acusats descensos de l'any anterior.

Tot i això, la institució adverteix que la contribució al creixement de la demanda externa va mostrar una trajectòria descendent a mesura que se'n van anar desaccelerant les exportacions, després del debilitament de les economies emergents i el repunt de les compres a la resta del món per l'incipient recuperació de la demanda interna.

Des de l'òptica de l'oferta, el Banc d'Espanya assenyala que els descensos del valor afegit de les diferents branques productives en la mitjana anual han estat inferiors als de l'any precedent, i el millor comportament al llarg de l'exercici es va plasmar en petits repunts de la indústria i dels serveis de mercat a partir del tercer trimestre.

L'ocupació cau un 3,3%

Al seu torn, l'ocupació també va caure a un ritme més baix que el del 2012. En concret, l'autoritat monetària estima un descens del nombre d'ocupats del 3,3%. Amb tot, aquesta xifra anual reflecteix, com el cas del PIB, un "notable efecte arrossegament" motivat pel negatiu comportament de l'ocupació al tram final del 2012.

De fet, el ritme de destrucció de llocs de treball es va anar atenuant a mesura que transcorria l'any, estimant-se per a l'últim trimestre una lleu creació de llocs de treball en termes nets, per primera vegada des de principis del 2008.

Per la seva banda, la taxa d'atur va continuar una trajectòria descendent a partir del primer trimestre, quan va arribar a un nivell del 27,2% de la població activa, fins a situar-se al 26% entre els mesos de juliol i setembre. Alhora, el Banc d'Espanya destaca que els costos laborals van prolongar en 2013 la pauta de moderació que s'havia anat perfilant en 2012. En conjunt, els costos laborals unitaris haurien caigut un 1,4% el 2013, el que hauria permès continuar amb el procés de recuperació de la competitivitat de l'economia espanyola.

Sobre el compliment de l'objectiu de dèficit, l'institut emissor indica que les administracions públiques van registrar un dèficit del 4,4% del PIB els nou primers mesos de l'any, el que en termes acumulats de quatre trimestres, apunta a un dèficit del 7% del PIB.