Sánchez descongela les pensions amb un augment d'un 0,9% d'acord amb l'IPC

La patronal alerta que les mesures socials podrien suposar un 3,5% de dèficit públic

Pensions descongelades. El primer consell de ministres de la nova legislatura de Pedro Sánchez s'ha estrenat avui amb l'anunci d'una pujada de les pensions de la Seguretat Social d'un 0,9%, d'acord amb l'increment de l'IPC. És la primera decisió d'un govern que va ajornar la mesura a finals del 2019, quan encara estava en funcions, malgrat que s'esperava per a l'últim consell de ministres de l'any. 

El president va aclarir que si l'IPC pugés per sobre de les pensions al llarg del 2020 la diferència es cobriria amb un sol pagament l'abril del 2021. La mesura afecta els més de 9 milions de pensionistes que hi ha a tot l'Estat. Des dels sindicats han celebrat la mesura, tot i que Pepe Álvarez, secretari general de la UGT, ha apuntat que és "senzillament complir amb l'obligació i que els pensionistes no vegin com disminueix el seu poder adquisitiu". El seu homòleg a Comissions Obreres, Unai Sordo, ha demanat anar més enllà i revertir la reforma de pensions del 2013, que limitava les pensions en els anys dolents per a l'economia i la regulava en relació a l'esperança de vida mitja.

Els dos líders també han demanat, com ho ha fet el sindicat CSIF de funcionaris, que s'aprovi ja la pujada de salaris dels treballadors del sector públic. 

En principi la mesura s'esperava per divendres que ve, però s'ha acabat avançant i s'ha convertit en la primera d'un equip format per 18 ministres i quatre vicepresidències, el més nodrit i car de la història de la democràcia, i amb molts perfils econòmics, alguns amb visions diferents de l'economia. 

Amb només un dia de feina (els ministres van assumir dilluns les carteres), aquestes diferències ja s'han expressat en diferents percepcions sobre la base per a les pujades de les pensions i l'augment del salari mínim. L'increment de les pensions és competència del ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que s'ha separat del de Treball i està liderat per José Luis Escrivá, expresident de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). 

A la seva presa de possessió, Escrivá va assegurar que el Pacte de Toledo –l'acord entre partits per garantir el futur de les pensions– és "un excel·lent punt de partida" per a la reforma, que ha de ser "equilibrada, creïble i sostenible, econòmicament i socialment". En canvi, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, es va mostrar crítica amb aquest pacte, que va qualificar com a "pacte de partidets per seguir retallant les pensions" i va assegurar que la seva presència seria "un obstacle" per perpetuar les bases de Toledo, fet que anticipa les possibles diferències que hi pot haver entre les dues carteres. Díaz, a més, va prometre que derogarà la reforma laboral, mentre que Escrivá es va comprometre a corregir el dèficit de més de 20.000 milions de la Seguretat Social. 

Les pensions privades són un altre punt de divergències entre Escrivá i Díaz. El primer va defensar dilluns "una visió transversal i integrada" que tingui en compte "les pensions complementàries", és a dir, els plans privats, mentre que Díaz va assegurar que "s'han de deixar de desgravar els plans de pensions privats, que generen un forat de 2.000 milions d'euros" a les arques de l'Estat. 

Les diferències també són evidents pel que fa a l'augment del salari mínim, que el PSOE i Unides Podem ja han pactat augmentar fins als 1.200 euros. Escrivá assegura que l'augment del salari mínim "té un impacte en l'ocupació lleugerament negatiu" i genera pèrdua de llocs de treball, mentre que Díaz considera que defensar aquest augment és "bàsic" contra la precarietat. Sánchez ha garantit que s'arribarà a un salari mínim que suposi el 60% del sou mitjà, com demana Europa, però ha demanat calma assegurant que tenen tota la legislatura, "1.400 dies, per posar-ho en marxa". 

Durant aquest temps, la coalició tindrà molt a sobre la lupa dels empresaris, que a través de la patronal sempre han preferit un pacte del PSOE amb els partits de dreta que no pas amb Unides Podem. El president de la Conferència Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), Antonio Garamendi, alertava avui que les mesures socials del nou govern suposaran un dèficit públic del 3,5% del PIB, cosa que "ja és un problema d'estabilitat amb Europa". Segons ha assegurat, als empresaris els fan "por" algunes polítiques perquè "hi ha 25.000 milions d'euros de despesa i uns ingressos de 6.200 milions". Garamendi també ha afirmat que "no es pot derogar la reforma laboral de cop". 

Les claus

Com es calcula la pujada de les pensions?

No hi ha un càlcul fix. La legislació actual estableix que, si el sistema de pensions no està equilibrat (com és el cas actualment: la Seguretat Social té un dèficit que s’acosta als 20.000 milions anuals), les pensions s’apujaran almenys un 0,25%. El govern del PP va aplicar aquesta norma fins que, en l’últim intent de MarianoRajoy per seguir al poder, va pactar amb el PNB elevar les pensions d’acord amb la inflació. Per aquest motiu, es van pujar un 1,6% el 2018 i ara s’apugen un 0,9%, que és la inflació amb la qual es va tancar el 2019.

Per tant, ara ja sempre s’apujaran d’acord amb l’IPC?

No se sap. El nou ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, s’ha marcat l’objectiu d’aconseguir-ho, malgrat que fer-ho eleva considerablement la cada cop més alta factura de les pensions. En el seu càrrec anterior com a president de l’Airef, Escrivá sostenia que les pensions no eren un problema difícil de resoldre. Ara ho podrà demostrar.

Què significa la pujada per als pensionistes?

Que no perden poder adquisitiu, ja que l’augment del que cobren és idèntica al que creix el cost de la vida. Falta saber què passarà amb els pensionistes catalans, ja que encara no sabem com va tancar la inflació del 2019 a Catalunya. Podria ser que els catalans sí perdessin una mica de poder adquisitiu.