TELECOMUNICACIONS

Telefónica planta cara a Cellnex

La companyia vol treure a borsa les seves torres, cosa que pot complicar l’expansió de l’empresa catalana

Ha nascut un nou sector de mercat. L’era en què les companyies de telefonia mòbil eren propietàries de les infraestructures de servei arriba a la fi. Aquest va ser el pronòstic amb el qual Abertis Telecom va endinsar-se en la compra de torres de telefonia, donant lloc al que més tard va ser l’ spin-off Cellnex, que va debutar a borsa l’any passat. I aquesta predicció es consagra, després que Telefónica hagi separat les seves torres de telefonia en una nova empresa, Wireless Towers, que podria acabar cotitzant d’aquí poc temps. Un mercat que no existia fa pocs anys aviat tindrà dos gegants espanyols cotitzats, i uns quants més a l’estranger.

Aquest moviment, però, posa bastons a les rodes a l’estratègia de creixement de Cellnex. La companyia s’ha nodrit a través de la compra de torres de telefonia als operadors i, fins al moment, Telefónica havia sigut un venedor destacat de torres. L’exmonopoli estatal va vendre, conjuntament amb Yoigo, 5.000 torres a l’antiga Cellnex Telecom durant els anys 2012 i 2013, la meitat de totes les torres que la companyia catalana té a Espanya. Això era fins ara, quan la filial de Telefónica podria passar a ser un competidor de Cellnex.

La participada d’Abertis té una estratègia de creixement basada en la compra d’aquestes infraestructures a països de l’Europa Occidental, incloent-hi Espanya, on Telefónica és líder destacada en nombre d’emplaçaments, amb 11.500 torres. A més, l’operadora presidida per César Alierta té 39.000 torres més (amb plans per reduir-les a 14.000) a Alemanya, segons un informe financer de Barclays sobre la companyia, que afirma que té 85.000 torres a tot el món.

Una portaveu de la companyia va confirmar que de moment el moviment de segregació s’ha començat a fer per Espanya, “però es farà també en altres mercats”. Així, la nova estratègia de Telefónica resta oportunitats de negoci i de creixement a Cellnex, que té 15.000 torres en total, perquè Telefónica ja no està interessada a vendre-les a un operador neutral -és a dir que no pertany a cap operador de telefonia-, com és el cas de l’empresa catalana.

Tranquil·litat a Cellnex

Tot i aquesta reducció de les oportunitats, a Cellnex estan tranquils. Fonts pròximes a la companyia afirmen que el moviment és el primer pas cap a la confirmació de la seva estratègia i referma que els operadors de telefonia no volen gestionar les infraestructures (motiu pel qual haurien separat el negoci de les torres en un spin-off ) sinó dedicar-se a vendre continguts, i deixar les torres a operadors neutrals com Cellnex. Tot i això Telefónica té intenció de mantenir una posició de control i la gestió directa de Wireless Towers, segons van explicar fonts de l’empresa. Això complicaria l’entrada de Cellnex a l’operació, perquè l’empresa catalana vol gestionar les infraestructures de les quals és propietari i no fer només de soci financer.

L’esperança per a Cellnex és que es compleixi una altra de les seves prediccions: la necessitat de fer que les torres siguin una infraestructura neutra. Durant la sortida a borsa, els responsables de la companyia van considerar que la tendència del mercat seria que sorgissin operadors neutrals, perquè les operadores de telefonia tindrien recel de llogar les torres a rivals directes. És a dir, segons aquesta lògica, Vodafone o Orange no voldrien llogar la torre a una empresa controlada per Telefónica, sinó a un operador imparcial com Cellnex. Si es complís aquest pronòstic, a la llarga, Telefónica tindria incentius per desfer-se de la majoria a la nova empresa, per fer créixer el negoci, i aleshores Cellnex tindria l’oportunitat d’entrar-hi com a accionista principal.

Els precedents

Encara falta molt temps per veure si això succeeix però, si es produís, no seria el primer cop. De fet, Cellnex està concentrada ara en la compra d’Inwit, la companyia de torres de telefonia de Telecom Italia, que va ser segregada de l’empresa de telecomunicacions i posada a borsa, com vol fer Telefónica amb les seves torres. La intenció inicial de Telecom Italia era mantenir una participació de control a Inwit, del 60% -com també vol fer Telefónica-, però finalment l’exmonopoli italià ha decidit desprendre’s de la majoria i conservar entre un 15% i un 20% del capital.

Cellnex ja ha presentat una oferta per Inwit, juntament amb el fons italià F2i, pel 45% del capital. La legislació italiana, però, obliga a fer una opa en cas que l’oferta superi el 30% de les operacions, cosa que a la pràctica vol dir que Cellnex busca el control d’Inwit, en una operació valorada en uns 2.000 milions d’euros, segons el valor en borsa d’Inwit.

Cellnex està ara concentrada en aquesta operació, que li suposarà un esforç financer important. “No es poden fer inversions de 2.000 milions cada dos mesos”, diuen fonts del mercat. Amb les operacions amb Telefónica fora del radar, la companyia se centrarà ara en possibles oportunitats a Itàlia, el Regne Unit i França. Al país transalpí, que es podria convertir en el primer mercat de Cellnex si es queda Inwit, també s’està gestant una integració de telefòniques, entre Three i Wind, que podria obrir noves oportunitats de mercat. Un cas similar passa a França, on Bouygues i Orange estan en converses per fusionar-se.

Un negoci valorat en 27.000 milions a tot Europa

El mercat de les torres de telefonia és una nova tendència de negoci. Les companyies telefòniques estan ara abocades a oferir continguts (un exemple és la guerra pels drets del futbol), i cada cop perden més interès en les antenes, que no els ofereixen una diferenciació amb els seus rivals gaire rellevant. Per aquest motiu van sorgir empreses com Cellnex, conegudes com a operadors neutrals, que adquireixen en propietat les antenes i les lloguen a les telefòniques. Això té una doble implicació: les companyies telefòniques poden fer caixa amb uns actius que ara tenien immobilitzats, i a més sorgeix un nou sector de negoci en el lloguer d’aquests emplaçaments. La consultora EY va publicar fa poc un informe en què valorava aquest mercat a tot Europa en 27.000 milions d’euros.

Aquesta tendència ja és una realitat als EUA, on el 83% de les torres són propietat d’un operador neutral. A Europa només ho són el 20% i EY estima que si s’assolís el nivell dels EUA hi hauria un impacte positiu en l’economia europea de 23.000 milions d’euros, a més d’augmentar l’eficiència (caldrien menys torres) i la cobertura de mòbil.