Turquia: butxaques escurades, nervis i un xoc amb els EUA
Erdogan diu que superarà el daltabaix sense un ‘corralito’ ni el rescat de l’FMI, però els mercats dubten del ministre del Tresor i gendre del president
TeheranLes vacances d’estiu a Tanzània de la Tugba hauran d’esperar. “Amb el dòlar a aquest preu s’ha tornat impossible viatjar”, es queixa la jove, mestra privada a Istanbul. Mentre els avis es queixen del preu del transport, els pares del preu del menjar i la joventut del preu de viatjar a l’estranger, alguns es fotografien amb banderes turques cremant dòlars o fent-los servir per mocar-se, o esclafant els seus iPhone amb un mall. Què ha passat, en poc més d’una setmana, per arribar fins a aquest extrem esbojarrat?
Els experts diuen que la inestabilitat econòmica turca es preveia des de fa temps, i que la recent escalada dialèctica entre Recep Tayyip Erdogan y Donald Trump l’ha precipitat i empitjorat. Si bé la lira turca ha perdut un 40% del seu valor aquest any, va perdre una cinquena part fa una setmana, en poques hores. Els parquets de mig Europa van tremolar. Resumidament: les reaccions polítiques van afegir la desconfiança dels mercats en el govern turc a l’equació d’una crisi econòmica que es veia venir de lluny.
“Hi ha campanyes [en contra nostra]. No ens importa. No oblideu que, si ells tenen els seus dòlars, nosaltres tenim el nostre poble i Déu”, va dir Erdogan. A fora de Turquia, un país que durant anys ha crescut gràcies als fluxos d’inversió directa estrangera i a l’endeutament privat, aquesta acció va desfermar el pànic. La lira va accelerar la caiguda. Un dia després, Erdogan denunciava una “guerra econòmica” dirigida pels EUA.
Què hi ha de cert en les seves paraules? “Hi ha problemes econòmics lleugerament ingovernables”, va explicar fa dos mesos a l’ARA l’economista Mustafa Sönmez. “Tot i que el creixement va ser de més d’un 7% l’any passat, hi ha una inflació de doble dígit -supera el 15%-, atur i un dèficit per compte corrent de vora el 6% del PIB. Entitats com Fitch ja han dit que l’economia turca no és fiable”, va subratllar.
Però els observadors adverteixen que la reacció de Donald Trump ha concedit a Erdogan el crèdit suficient per al·legar davant dels seus que el problema és només polític. Que Turquia és víctima d’una conspiració. Els EUA van sancionar els ministres d’Interior i de Justícia per la negativa dels tribunals turcs a alliberar el pastor Andrew Brunson, acusat de “terrorisme”. El divendres negre, tot just quan Turquia mirava de calmar els mercats, Trump va duplicar els aranzels al metall turc.
“Nosaltres tenim el nostre Don Quixot nacional, portador del poder absolut, astringent i encorbat; però a prop no té un Sancho Panza que li mostri els fets tal com són”, escriu la columnista turca Oya Baydar al mitjà T24. D’aquesta manera, mentre una part de la població encara obeeix el Quixot Erdogan i canvia or i dòlars per lira turca o destrossa i boicoteja productes made in USA -Ankara ha pujat aranzels a 22 importacions dels EUA-, d’altres pateixen per la pèrdua de valor sobtada dels seus estalvis.
Impacte al BBVA
Un dels indrets fora de Turquia on més s’ha patit aquesta caiguda és Espanya. El BBVA, propietari del 49,85% de les accions de la banca turca Garanti, és considerat el més exposat a la crisi turca. S’estima que, en pocs dies, ha perdut 4.200 milions d’euros. El banc presidit per Francisco González, amb una cartera de deute sobirà turc de 9.682 milions d’euros, ha intentat donar una imatge de tranquil·litat. Una font assegura que el BBVA disposa de capital suficient per amortir les conseqüències de la tempesta.
Turquia, per la seva banda, ha insistit que no deixaran caure els bancs. En contra del que s’ha rumorejat aquests dies, Ankara ha assegurat que no tenen previst ni aplicar un corralito ni demanar un rescat al Fons Monetari Internacional. Les primeres mesures que van prendre tenien l’objectiu de facilitar la liquiditat, i incloïen reduir la ràtio de reserves obligatòries dels bancs, elevar els límits al dipòsit i dificultar l’accés des de l’estranger a liquiditat en lira per frenar l’especulació.
El Banc Central Turc va assenyalar que en total s’han injectat 6.000 milions de dòlars al sistema financer turc. En dies posteriors, Ankara va anunciar noves facilitats per accedir al crèdit, va prometre que no comprometria la disciplina fiscal i va demanar inversió directa. El vessant polític de la seva resposta ha sigut un acostament a la UE, especialment a Alemanya i França. Aquesta setmana ha alliberat Taner Kiliç, el president local d’Amnistia Internacional acusat de “terrorisme”. No és casual, diuen analistes.
Serà suficient? J.P. Morgan ha dit que “les mesures emprades” mostren que el govern “està compromès amb l’estabilització de la moneda”. Tot i que al principi les mesures van oxigenar la lira, divendres va tornar a caure. Hi ha un cap per lligar, adverteixen alguns inversors: Berat Albayrak, el gendre d’Erdogan, escollit com a ministre de Tresor i Finances -i es creu que també com a successor del president-, encara no té la plena confiança dels mercats. Encara és dubte si erosionarà la independència del Banc Central, com es tem que l’inciti a fer Erdogan, o se sotmetrà a la voluntat dels mercats -una de les seves demandes és incrementar els tipus d’interès, cosa que Erdogan rebutja frontalment-. Una incertesa gens rendible.
