Tusquets i Masià demanen al Govern la suspensió de les eleccions a la Cambra de Comerç

El ple es constituirà dilluns independentment del recurs presentat pels dos candidats

Les candidatures de Carles Tusquets i Ramon Masià a la Cambra de Comerç de Barcelona han demanat a la Generalitat que suspengui cautelarment els resultats i, per extensió, la composició del ple de la institució empresarial. Els dos empresaris, juntament amb altres membres dels seus equips i alguns electors, han presentat dos recursos per impugnar els resultats de les eleccions camerals perquè consideren que es van produir vulneracions "greus" de la legislació espanyola i catalana, així com dels drets fonamentals dels votants i dels candidats.

Tusquets i Masià van obtenir tres seient i un seient, respectivament, al ple cameral en les eleccions celebrades al maig, que va guanyar amb majoria absoluta la candidatura independentista Eines de País. Tusquets, que presideix Banco Mediolanum, tenia el suport d'una gran quantitat de les principals empreses que operen a Catalunya. Per la seva banda, Masià –advocat i economista– té una llarga trajectòria a la Cambra.

La nova Cambra, impugnada

Segons ha explicat aquest divendres l'advocada Mercedes Cuyás, que representa 22 persones, s'han presentat dos recursos: un al departament d'Empresa de la Generalitat i un altre a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. "Es demana que mentre no s'aclareixi el recurs [a la Generalitat], es deixi en suspens l'efectivitat" de les actes de la Junta Electoral Central que proclamava els candidats vencedors i obria la porta a la constitució del plenari.

En el cas del presentat al Govern –que actuava com a organisme tutelar del procés electoral–, es tracta d'un recurs d'alçada en el qual demanen la suspensió cautelar dels resultats de les eleccions, per la qual cosa la constitució del ple de la Cambra que s'ha de constituir aquest dilluns quedaria en l'aire fins més endavant.

Malgrat la petició de suspensió cautelar de la constitució del ple de la Cambra, un portaveu del departament d'Empresa ha assegurat que l'administració catalana encara no té damunt la tarda el recurs d'alçada presentat i que legalment té un mes per resoldre'l. Tot i que Cuyàs ha indicat que el recurs es va presentar dijous, segons l'administració catalana pot trigar uns dies a arribar a la persona responsable, ja que el tràmit es pot fer en qualsevol oficina administrativa i des d'allà s'ha de transmetre a les persones responsables, en aquest cas el servei jurídic de la conselleria d'Empresa. Per tant, segons Empresa, "dilluns hi haurà ple".

En el requeriment a Empresa, les dues candidatures argumenten que la normativa espanyola sobre els processos electorals a les cambres de comerç inclou el vot per correu ordinari, un mètode de votació que no es va incloure en les últimes eleccions a les cambres catalanes. No obstant, el punt fort de les al·legacions va dirigit contra el vot electrònic, concretament contra el vot remot.

Així va perdre l’establishment la Cambra de Barcelona

El vot electrònic va ser l'únic admès en els comicis d'aquest maig, però podia ser presencial o remot. En el cas presencial, els electors es personaven en una mesa electoral ubicada en un dels punts de votació oficials i votaven a través d'un ordinador. En el cas remot, però, es podia fer a través d'un ordinador qualsevol mitjançant el certificat digital.

Segons els candidats que impugnen els resultats, aquest vot remot no comptava amb un sistema d'"autenticació robusta", que demana que l'elector validi dues vegades el seu vot. D'acord amb Tusquets i Masià, la llei requereix aquest sistema d'autenticació per al vot electrònic a les cambres, un fet que l'empresa organitzadora del vot, Scytl, va incomplir.

Aquesta setmana la mateixa Scytl va insistir que va complir "tots i cadascun dels punts recollits" en la legislació estatal i catalana i en el plec de condicions. Així mateix, ja abans de les eleccions el departament d'Empresa va considerar que el vot remot tal com estava plantejat complia la legislació vigent, tant estatal com autonòmica. Algunes candidatures, sobretot la de Masià, es van queixar exigint la doble validació i ja es va parlar de possibles impugnacions del procés electoral.

Segons les al·legacions presentades, la falta de doble verificació del vot va fer que es consideressin nuls una sèrie de vots. L'empresa auditora Agtic Consulting va considerar sospitosos una sèrie de vots només quan formaven grups de vuit o més i procedien de la mateixa adreça electrònica. La resta de vots es van considerar vàlids. Segons Cuyás, aquest criteri és arbitrari i suposa un incompliment de diverses normatives i del plec de condicions al qual estava subjecte Scytl com a organitzadora.

A part del recurs d'alçada al Govern, els dos candidats també han acudit al Tribunal Superior de Justícia, on han presentat un recurs per vulneració de drets fonamentals, ja que consideren que les decisions de declarar nuls diversos centenars de vots suposen una violació del dret a la igualtat.

A més, segons Cuyás, la normativa no obliga a ser resident a Espanya ni a Catalunya per poder participar en els comicis camerals, per la qual cosa els votants no tenen obligació de conèixer ni el català ni el castellà. Això va provocar que diversos grups de votants d'origen xinès i pakistanès no entenguessin el contingut de les votacions, cosa que vulnerava de nou –a parer de Cuyás– el seu dret a la igualtat.

Més continguts de