Els passatgers aeris europeus posen fi a l'agonia postpandèmica

BarcelonaHa costat, però finalment, el transport aeri europeu ha aconseguit deixar enrere la pandèmia. Va ser el sector econòmic que va rebre l'impacte més gran de l'emergència sanitària, no només perquè tot es va aturar durant mesos i va haver-hi països com la Xina que van trigar anys a reobrir fronteres, sinó també per totes les crisis internes que li va provocar. Les aerolínies es van endeutar per aguantar el temporal i, al mateix temps, van veure com es disparaven els costos i com desapareixien els pilots.

Els primers símptomes de recuperació es van detectar l'any 2021, amb rebots més pronunciats el 2022 i el 2023 en el sector aeronàutic, però va ser el 2024 quan es va aconseguir girar full, amb un creixement anual del 8,3%, segons dades publicades aquesta setmana per Eurostat. Així, la xifra total de passatgers aeris europeus es va situar en els 1.100 milions de viatgers l'any passat, per sobre dels 1.000 milions que va registrar el 2019.

“Abans de la pandèmia, els nivells de trànsit eren molt elevats, amb aeroports congestionats, després d’anys de creixements molt forts”, exposa el professor de la Universitat de Barcelona (UB) i expert en infraestructures, Xavier Fageda. És aquí quan s’entén que, un cop arribat als nivells prepandèmics, els principals creixements s’estan produint en els mesos més enllà de la temporada d’estiu, com febrer (+13%), març (+12%) i maig (+10%). En canvi, han estat més discrets els augments de juliol (+6%) i agost (7%), una tendència que també s’està produint en aeroports que han superat el seu límit màxim teòric, com el de Barcelona.

Tots els països europeus van registrar increments significatius de passatgers durant el 2024, amb Hongria com el país que ho va fer més (+19%), seguida de la República Txeca (+18,9%). Espanya no va ser dels mercats que més va créixer, però tampoc es va quedar enrere, amb un augment dels viatgers en avió de prop d’un 10%, fins als 259,7 milions, la xifra més alta aconseguida a tot Europa, a molta distància del segon i tercer país, Alemanya (199,5 milions) i Itàlia (182,3 milions). “Espanya és un dels països que s’han recuperat més de pressa”, remarca Fageda. Ha influït que el turisme per oci s’hagi convertit en el principal motor del trànsit aeri, en detriment dels viatges de negoci, que no s’han recuperat encara de la covid i que s’han substituït en molts casos per videotrucades.

De fet, Espanya és el país d'Europa que va moure més passatgers, un lideratge que ja tenia abans de la pandèmia, però que ara s’ha reforçat com a potència turística encara més, així com per tot el trànsit que es mou cap a les Canàries i les Balears. Si l’any 2019, Espanya ocupava la primera posició amb 228,3 milions de passatgers; a la segona, es trobava Alemanya amb 226,8 milions, un mercat on els viatges de negoci tenien més pes. L'ordre s'ha mantingut després de la pandèmia, però la distància entre Espanya i Alemanya s’ha ampliat, passant a una diferència de pocs milions a una de més de 60 milions.

A banda, Espanya lidera el trànsit amb origen o destí a altres països de la UE durant tot el 2024, amb 123,8 milions, un 11,6% més en comparació amb el 2023. Ocupa la primera posició del rànquing, seguida a certa distància per Alemanya, amb 100,5 milions, i Itàlia, amb 92,7 milions. Aquí juga un paper clau el lideratge de l’aeroport de Barcelona en les connexions europees, amb el paper destacat de Vueling, la seva principal aerolínia. El Prat és el segon aeroport que mou més passatgers entre països europeus, amb 25,9 milions, només per darrere d’Amsterdam, amb 32,4 milions. I és l’aeroport on es va operar la ruta que més passatgers va moure de tot Europa durant l’any passat, amb destí Palma, una xifra que, a més, va créixer respecte a l’any anterior.

Un lideratge que Barcelona no manté pel que fa a les rutes intercontinentals, la principal raó sostinguda per Aena per allargar la tercera pista, tot i el rebuig social que ha despertat. Amb un protagonisme destacat de les connexions cap a Amèrica del Nord, el líder indiscutible en aquest camp és París Charles de Gaulle (41,4 milions). Després venen Amsterdam (34,5 milions), Frankfurt (32,2 milions), Barajas (25,6 milions), Roma (16,7 milions), Dublín (16,7 milions) i Múnic (15,1 milions). No és fins a la vuitena posició que apareix Barcelona, amb 14,8 milions de passatgers. Malgrat això, quan se sumen tots dos trànsits, més els vols nacionals, el Prat es manté entre els cinc aeroports més importants d’Europa, amb més de 55 milions passatgers, superat, això sí, per Barajas, amb 66,1 milions.

Volar surt més car

El que tothom té clar és que, després de la pandèmia, volar surt més car. Hi han influït les múltiples crisis que ha viscut el sector. Primer, amb l’encariment del petroli, que representa un 30% dels costos que tenen les aerolínies, però també amb la pujada de preus en el mercat d’emissions, amb uns permisos per contaminar que van arribar a ser de 90 euros per tona. Després, van venir els préstecs, com els que van rebre l’espanyola Air Europa, i també els tancaments, com Alitalia, que va iniciar una nova etapa com ITA Airways. Norwegian, amb base a Barcelona, també va patir un fort procés de reestructuració.

Els costos s’han anat normalitzant, però el sector continua la seva concentració, en la qual els grans grups són els més beneficiats –l’entrada de Turkish Airlines a Air Europa o l'interès de IAG, Air France i Lufthansa per la portuguesa TAP–. Amb tot, els passatgers no ho noten a les seves butxaques. “Uns costos més alts, menys competència i una forta demanda fa que volar sigui més car”, enraona Fageda, sense oblidar que també pressionarà a l'alça els preus la pujada de taxes que aplicarà Aena a partir de l’any que ve.