Mercat borsari
Economia 13/12/2020

L’aigua ja cotitza al mercat de futurs de Wall Street

Aquest bé bàsic s’afegeix a la llista de l’or, el petroli o el blat

Núria Rius Montaner
4 min
L’aigua ja cotitza al mercat 
 De futurs de Wall Street

MadridFa just una setmana l’aigua va començar a cotitzar al mercat de futurs de Wall Street i ho feia com una matèria primera més, al costat d’altres productes com ara l’or, el petroli o el blat. Aquest recurs bàsic per a la vida -considerat un dret humà des del 2010 per l’ONU- està des de fa set dies a la borsa i el seu valor es marca d’acord amb l’Índex Nasdaq Veles California Water (NQH2O), que fa una setmana cotitzava a 486 dòlars per 1,4 milions de litres. L’entrada al mercat de futurs afectarà, de moment, les zones de Califòrnia i els drets d’aprofitament de l’aigua perquè no es cotitza l’aigua en si sinó els seus drets d’ús.

¿Però què implica que l’aigua entri dins el mercat de futurs de Wall Street? Segons la teoria, el mercat de futurs consisteix a poder negociar el preu d’un bé en una data futura, és a dir, es compra i ven un compromís sobre el valor d’un producte. Per a alguns experts aquest fet permet assegurar-ne i controlar-ne el preu i encara més en un escenari d’escassetat d’aigua com el que viu Califòrnia fruit de la sequera, el canvi climàtic i els últims grans incendis. “El valor d’aquest recurs s’ha duplicat l’últim any a Califòrnia i que cotitzi a borsa permet gestionar així el seu risc”, apunta l’expert en mercats borsaris i professor d’economia de la Universitat Pompeu Fabra Xavier Brun a l’ARA.

Possible pujada de preu

Tanmateix, però, també hi ha veus que han posat el crit al cel i ho consideren una absurditat. “Permet especular amb un recurs imprescindible”, adverteix l’economista i expert en mercats borsaris i membre d’Ecologistes en Acció, Luís Flores, que creu que “en el cas de l’aigua no s’estabilitzaran els preus”: “És més, no tinc cap dubte que pujaran”. Flores considera que al ser un bé escàs, l’oferta només es podria incrementar obrint pous o plantes de dessalinització, qüestions que requereixen inversió i, per tant, aquells que hi posin diners en voldran treure rendibilitat. “Perquè sigui així els nous productors pujaran el preu i es partirà d’un punt que precisament no es volia”, apunta.

De fet, els detractors de l’entrada a borsa de l’aigua tenen por que passi com l’ordi el 2008, quan va incrementar un 50% el seu valor als mercats internacionals fruit de l’especulació i això va provocar una falta d’accés a un dret com l’aliment. Des del moment en què l’aigua ha començat a cotitzar poden entrar al “joc de la borsa” tots aquells que ho vulguin: des del pagès que necessita utilitzar-la per regar el cultiu fins a un fons d’inversió com Blackrock. “Quan tothom hi vol entrar es formen les bombolles que es formen, ho hem vist amb l’habitatge”, alerta Flores. En canvi, per a Brun aquest és un factor clau i argumenta que sempre que hi hagi més persones interessades -liquiditat- “els mercats funcionen millor perquè hi ha més facilitat a l’hora de comprar i vendre”. Tanmateix, però, només el 2% dels béns bàsics que es negocien al mercat de futurs acaben sent entregats físicament, segons un informe de les Nacions Unides. Per a Brun, és “normal” perquè sempre es firmen més contractes que productes existents, mentre que Flores ho veu com una mostra més “d’especulació”.

Els dos experts coincideixen que la idea original amb la qual van néixer els mercats de futur “no és dolenta”, sempre que se’n “faci un bon ús”, matisa Flores. “Per exemple, en un mercat de futurs de taronges a Espanya es permetria que un pagès pogués vendre un contracte a un any vista. Això li serviria per cobrir un risc i assegurar així un preu”. Ara per ara, però, els antecedents estan lluny d’aquest escenari.

stats