Milers de porcs sacrificats i milions d'euros de pèrdues: el cost de la pesta porcina a Europa

BarcelonaLa pesta porcina africana fa poc més d'una setmana que es va detectar a Catalunya, en porcs senglars, però ja fa anys que la pateixen altres estats europeus. Els governs han adoptat estratègies diferents per lluitar contra aquesta malaltia altament contagiosa que ha tingut un impacte important per al sector agroalimentari. Entre aquestes conseqüències, hi ha el sacrifici de milers de porcs per intentar limitar l'extensió de la malaltia entre la cabanya porcina i, de retruc, la pèrdua de milions d'euros per part del sector i la desaparició de petits ramaders. Una xifra per tenir-ne una idea: Alemanya, un dels principals països del sector porcí, va veure com la seva producció queia fins a un 30%.

El virus es creu que va arribar des de Rússia. Després de passar per Ucraïna i Bielorússia, va entrar a la UE per Polònia. Un cop va arribar a territori comunitari, els socis es van veure obligats a aplicar una estricta legislació per contenir la malaltia, que ha passat per 13 estats i ara és a casa nostra.

Polònia va ser el primer estat afectat i la pesta porcina africana és endèmica des del 2014. Aquest país assenyala els senglars com a principal causa d'infecció. Només aquest 2025 s'hi han confirmat 18 focus en granges porcines, fet que ha portat al sacrifici de gairebé 8.000 animals, amb els casos més greus detectats al nord i l'est. Per a cada focus detectat, les autoritats implementen un estricte protocol que inclou el sacrifici i l'eliminació de tots els animals de la granja afectada, restriccions al moviment de bestiar i vigilància de vehicles de transport i productes a la zona. Es calcula que la malaltia ha provocat unes pèrdues d'uns 5.000 milions d'euros en els últims deu anys, segons informa Efe, i ha frenat les exportacions de la indústria agroalimentària, s'han tancat moltes explotacions i s'ha encarit el preu del porcí en el mercat local.

A Alemanya, considerat el motor de l'economia europea, l'epidèmia animal va arribar el 2020. Aquest estat limita amb Polònia i el primer cas, com a Catalunya, es va detectar en un senglar. Era a Brandenburg, i entre el 2021 i el 2023 es van anar detectant més brots, alguns dels quals van afectar granges porcines. De fet, fins i tot el 2024 hi va haver algun brot aïllat en granges, però aquest 2025 ja no n'hi ha hagut en explotacions porcines, però sí que s'ha detectat el virus en gairebé 2.000 senglars. La lluita contra la PPA es considera una prioritat. La majoria dels casos s'han detectat a tocar de la frontera amb Polònia i al sud de Frankfurt. Ara la lluita se centra molt en la localització de senglars morts. Mentrestant, les explotacions porcines han de recórrer a un màxim de mesures de bioseguretat i es recomana al seu personal no viatjar a zones afectades per la pesta porcina.

Un comissari especial

A Itàlia, per dirigir la lluita contra la malaltia el govern va optar per nomenar un comissari especial, el veterinari Giovanni Filippini, que va traçar un pla especial per a l'erradicació de la pesta en coordinació amb les autoritats comunitàries. Des del 2022 s'hi han detectat 580 focus, gairebé sempre en senglars, la majoria ja superats. Les regions del nord, com l'Emília-Romanya, la Toscana, la Llombardia o la Ligúria, han estat les més afectades i encara pateixen restriccions.

El pla italià preveu la contenció de les poblacions de senglars salvatges, amb la creació de barreres territorials; l'organització de zones de control i el sacrifici dels animals malalts, uns 117.000 des del 2022, segons estimen mitjans especialitzats. En aquest temps, Itàlia ha aconseguit erradicar la PPA a les explotacions de regions com l'illa de Sardenya, per on la malaltia va entrar al país el 1978; així com a la Basilicata, Calàbria i els voltants de Roma, segons el ministeri de Salut.

Pel que fa al seu impacte en el sector ramader, les granges porcines estan a la baixa a Itàlia: el 2024 els porcs eren 7,82 milions –menys dels que hi ha a tot Catalunya–, un 14,7% menys respecte del 2023, segons l'Associació de Productors de Carns i Embotits (Assica). Per contra, les exportacions porcines han crescut: els embotits venuts a l'exterior van ser un 13% més que el 2023 i els animals vius o la seva carn fresca o congelada van augmentar un 3%; però des del 2022 alguns països com la Xina, el Japó, Mèxic, el Perú, Indonèsia, Malàisia o l'Uruguai han bloquejat la importació d'aquesta carn italiana, fet que ha causat un dany estimat en més de 600 milions d'euros al sector, segons Assica.

Al centre d'Europa, la República Txeca i Eslovàquia també s'han vist afectades per la malaltia. Tot i això, les autoritats txeques han confirmat la "situació favorable de la malaltia", després de confirmar-se l'últim cas de contagi l'agost passat en un senglar salvatge caçat al nord del país, on es mantenen mesures de control. Des d'aleshores, no hi ha hagut més focus de contagi.

A Eslovàquia es va confirmar al maig un focus de contagi en una granja de 18.000 porcs al sud-est del país i tots van ser sacrificats. Davant els focus dels països veïns, es manté la zona de restricció en dotze províncies orientals del país, on se seguiran aplicant mesures de bioseguretat als terrenys de caça, les granges de porcs domèstics i el seguiment de tots els senglars morts i capturats.

El 66% dels brots

Romania es considera un focus de la malaltia amb un 66% de tots els brots registrats a la UE el 2024, segons l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (AESA). Entre l'1 de gener i el 27 de novembre del 2025 es van confirmar 453 nous brots de pesta porcina africana i actualment n'hi ha 47 d'actius. Els inspectors han fet 28.405 controls en explotacions ramaderes i han imposat 2.700 sancions per diverses infraccions de normes sanitàries.

A Croàcia s'han detectat casos en 53 explotacions ramaderes als comtats d'Osijek-Baranja i Vukovar-Srijem, on s'han comptabilitzat 372 senglars amb la malaltia. Les autoritats afirmen que Croàcia continua aplicant mesures estrictes de control segons la normativa de la UE; només el setembre passat es van sacrificar uns 10.000 porcs. Des de l'aparició de la malaltia el 2023 fins a l'octubre del 2025, els sacrificis han sumat 55.000 animals, el 5% de la cabanya porcina.

A Hongria, segons l'Oficina Nacional de Seguretat de la Cadena Alimentària, el 2025 s'ha detectat la presència de la pesta porcina en 852 senglars, l'últim a mitjans de novembre, però no en porcs de granja. Les zones més afectades són al nord, a prop de la frontera amb Eslovàquia, i a l'est, properes a Romania i Ucraïna. Gairebé un terç del territori del país ha estat declarat com a "zona infectada", mentre que la resta es manté com a àrea de risc mitjà o alt.

En el cas de Bulgària, la setmana passada el ministre d'Agricultura, Rumen Porozhanov, va declarar que no hi ha brots actius i que la tanca instal·lada al llarg de la frontera amb Romania impedeix l'entrada de senglars potencialment contagiats d'aquest país. Fins al 3 de novembre s'han identificat 409 brots de pesta en senglars a Bulgària.

La pesta porcina africana està present a Letònia des del 2014. El brot més recent de la malaltia va ocórrer a principis de setembre: va afectar una gran granja porcina i va provocar el sacrifici d'uns 23.000 porcs. El membre de la junta de l'Associació Letona de Productors de Porcs (LCAA), Dzintra Lejniece, ha explicat que l'impacte econòmic en els criadors de porcs ha estat "enorme".