Prestatgeries buides i preu d'or: la febre per l'oli d'oliva

LleidaL’oli d’oliva s’ha convertit les darreres setmanes en el paper de vàter en temps de pandèmia. La compra de garrafes d’oli durant el mes d’agost s’ha triplicat en relació amb anys anteriors i ha deixat molts productors, que venen directament a través de les cooperatives agràries, sense existències. I això passa gairebé dos mesos abans que arribi l’oli nou de la propera campanya.

“És una autèntica psicosi”, lamenta Enric Dalmau, el president de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Garrigues, una de les àrees amb més producció catalana d’oli d’oliva verge extra. Els seus productors van assolir una collita conjunta d’uns 2,4 milions de quilos d’oli a principis de campanya (menys de la meitat del normal per culpa de la sequera) i dubten que en quedi abans d’obtenir l’oli nou.

Algunes de les cooperatives de la DOP, com les de Cervià de les Garrigues, l’Albi i l’Albagés, entre d'altres, ja fa temps que no en venen. Podrien tenir l’opció de comprar-ne a granel a altres entitats membres, sobretot la de Maials (la principal productora, amb més d’un milió de quilos anuals), però moltes ho declinen. “La nostra política és vendre només el nostre propi oli i preferim esperar uns mesos a la propera collita”, explica Ivet Sendra, gerent de la cooperativa de Cervià. Altres entitats, com les d’Arbeca, han limitat les vendes a un màxim de quatre caixes, han rebutjat proveïdors nous i han limitat les promocions i la publicitat per estirar al màxim les seves reserves. “Hem de posar fre a les vendes per abastir els nostres clients”, adverteix el seu gerent, Sergi Millán.

El sector creu que hi ha dues causes d’aquest desenfrenament consumista d’oli d’oliva: d'una banda, la por de quedar-se sense existències a les llars, i de l'altra, avançar-se a una escalada de preus que sembla no tenir aturador. “Els consumidors acostumem a posar-nos nerviosos davant d'aquest tipus de factors, que ens impulsen a omplir el rebost”, argumenta Ivan Zabal, tècnic en consum de la Unió de Consumidors de Catalunya. Per això, tant aquesta organització com la pràctica totalitat de productors d’oli fan una crida a la calma. “Hem d’evitar les compres impulsives, fer un consum més responsable i atendre la nostra pròpia economia”, aconsella Zabal.

“Nosaltres insistim als nostres clients que no té sentit acumular oli a casa, perquè és un producte viu que perd propietats amb el pas del temps”, reivindica Antoni Galceran, president de la DOP Siurana, que enguany ha produït tres milions de quilos d’oli (també la meitat que en edicions anteriors). Algunes de les seves cooperatives n’han deixat de vendre des del febrer.

Fora de les zones protegides, la situació és idèntica. La cooperativa de la Granadella (a les Garrigues), que no està adscrita a la DOP, és una de les principals productores de la zona (uns 600.000 quilos), però fa mans i mànigues per poder arribar a final de campanya amb reserves. “L’alarma ha provocat una compra compulsiva innecessària”, lamenta el seu president, Ramon Barrull, que reivindica una millor gestió de l’oli per part de les cooperatives per garantir l’abastiment a tothom. Barrull afegeix també una crida al seny: “D'aquí a dos mesos tindrem un oli nou i no cal entrar en cap psicosi”.

“És una bogeria col·lectiva –denuncia un altre important productor de les Garrigues, que ha preferit restar a l’anonimat– i molts s’hauran de menjar l’oli vell durant un llarg temps per la seva paranoia”.

Encariment i especulació

Una raó evident d’aquest augment de vendes és l’encariment continuat del producte. En pocs mesos moltes cooperatives han hagut d’actualitzar els seus preus diverses vegades. Un fet insòlit. Garrafes de cinc litres que la campanya passada costaven 25 euros ara ja superen els 40 amb escreix i molts temen que assoliran els 50 euros a finals d’any. Les dades oficials de l’IPC de l’agost indiquen un encariment de l’oli del 38% en el darrer any als supermercats catalans.

Als costos de producció (electricitat, combustible, fitosanitaris) i de materials per als envasos s’hi afegeix una carrera especulativa. El preu de referència de l’oli a granel (el que s’utilitza per exportar o vendre entre productors locals) està assolint els 9 euros el quilo, una xifra que triplica la cotització de fa poc més d’un any, i això tempta alguns a acumular estoc.

L’escalada de preus havia fet que a les llars catalanes el consum d’oli d’oliva descendís durant els primers mesos d’aquest any. El panell de consum del ministeri d’Agricultura indica que del gener al maig es van registrar a Catalunya uns consums molt baixos, que van superar per poc la xifra dels 4.000 quilos d’oli mensuals. Deu anys enrere era de 7.000 quilos. I és que fa una dècada, amb una despesa mitjana de 2,5 euros mensuals, cada català consumia fins a 80 centilitres d’oli d’oliva. Ara, gastant més (2,7 euros), tan sols en pot consumir mig litre.

La febre compradora d’aquest agost respon, segons els experts, a la por que l’encariment continuï. “Però cap productor s’està enriquint amb aquests preus”, assegura Antoni Galceran, que és també responsable del sector de l’oli de la Federació de Cooperatives Agràries. “De fet, anys enrere patíem una dinàmica de preus massa baixos”, afegeix.