Els accionistes del Sabadell pagarien més IRPF que l'efectiu que rebin si se sumen a l'opa del BBVA

BarcelonaUn cop el govern espanyol ha establert les seves condicions davant d'una possible fusió del BBVA i el Sabadell, que congela durant un mínim de tres anys, arriba el torn dels accionistes de l'entitat financera catalana. Això un cop el banc d'origen basc decideixi si manté l'oferta o si la retira. El fet és que, per les seves característiques, una combinació d'intercanvi d'accions i de pagament en diners, molts dels que decideixin acollir-s'hi, especialment petits accionistes, podrien acabar pagant més impost de la renda (IRPF) a la declaració que es presentarà l'any que ve que la part d'efectiu que rebin.

Aquesta és la conclusió que s'extreu d'unes consultes fetes a la direcció general de Tributs del ministeri d'Hisenda per part de l'associació de petits accionistes del Banc Sabadell i també per l'entitat financera, que s'oposa totalment a l'operació. La recomanació general és recórrer a un assessor fiscal abans de prendre una decisió si finalment el BBVA tira endavant l'operació i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aprova el fullet de l'opa. Des del Sabadell calculen que aquesta situació afectaria el 88% dels petits accionistes que tenen dipositades les accions al banc, que són al voltant del 80% del total.

Quan hi ha una operació d'aquesta mena basada en intercanvi d'accions, l'efecte fiscal és neutre, però no pas quan la part d'efectiu supera en més del 10% el valor nominal de les accions de l'entitat que es queda la majoria del capital, com és el cas del BBVA. En aquest cas es considera una compravenda d'accions, que genera plusvàlues i, després, una compra, amb una tributació d'entre el 19% i el 30%. Per a les persones jurídiques (societat i altres entitats), és del 25%. A més, les plusvàlues es calculen d'acord amb el preu de mercat, que no té per què coincidir amb el de l'oferta; és a dir, pot ser més alt i, per tant, tributar per un preu que realment no s'ha rebut, segons les fonts consultades.

En el cas del BBVA, el règim de neutralitat fiscal no es pot aplicar perquè el pagament en efectiu per cada acció del BBVA supera el 10% del valor nominal de les accions. Per això, es veu com una venda i es tributa com a rendiment de l'estalvi. L'oferta del BBVA estableix que per cada 5,3456 accions ordinàries del Banc Sabadell se'n rebrà una de nova emissió del BBVA més 0,70 euros en metàl·lic.

Un exemple reflecteix millor l'impacte fiscal. El Sabadell n'està fent uns quants perquè els seus accionistes tinguin informació. Un accionista persona física que hagués comprat 10.000 accions de l'entitat vallesana el passat abril hauria invertit 16.375 euros. Aquest paquet tindria avui un valor aproximat de 26.900 euros al mercat. El BBVA li oferirà uns 25.573 euros (1.870 accions del banc basc amb un valor de 24.254 euros i 1.319 euros en efectiu). Per calcular la plusvàlua fiscal seguint la normativa, s'ha de prendre com a referència el valor de cotització de les accions del Sabadell (26.900 euros). D'aquesta manera, la plusvàlua fiscal –la diferència entre el preu de compra i el de venda– arribaria a 10.525 euros, aproximadament. Com a conclusió, el cost fiscal se situaria entre 2.090 i 3.158 euros en funció del tipus impositiu de la base imposable de l'estalvi que li sigui d'aplicació, que es mou entre el 19% i el 30%.

L'altre problema de l'oferta és que porta molts mesos per sota de la cotització al mercat. En concret, des del 20 de gener passat. Això significa que als accionistes els sortiria més a compte vendre avui dia les accions al parquet que no pas acudir a l'opa, perquè actualment es troba al voltant del 4% per sota del preu de mercat. És per això que molts analistes esperaven que el BBVA millorés l'oferta, però les condicions imposades pel govern espanyol per a la fusió i operacions com la possible venda de la filial britànica del Sabadell, el TSB, modifiquen molt el context en el qual es mou l'operació.

Des del Sabadell es reclama que el BBVA refaci el fullet per a l'opa per adaptar les sinergies de l'operació a les noves circumstàncies. Inicialment, el BBVA estimava obtenir unes sinergies (estalvis) de 850 milions anuals gràcies a la integració –450 milions en costos tecnològics i administratius, 100 milions per la reducció de despeses financeres i 300 milions per ajustaments de personal–. L'entitat presidida per Carlos Torres ha afirmat que seria capaç d'obtenir estalvis fins i tot sense una fusió inicial.