Banc Sabadell: 30 dies transcendentals en una història de 144 anys

BarcelonaEl Banc Sabadell viu els que poden ser els trenta dies més transcendentals de la seva història de 144 anys. Està en mans dels seus accionistes –el període d'acceptació de l'opa del BBVA és des d'aquest dilluns fins al 7 d'octubre– decidir el futur d'un banc que va néixer a la cocapital del Vallès Occidental el 1881, impulsat per un grup d'empresaris que li van empeltar la vocació de banca de pimes i empreses.

D'aquesta decisió dependrà que Catalunya torni a quedar-se o no sense la seu social principal de cap de les grans entitats financeres espanyoles. A més, estan previstos ajustos de plantilla, com reconeix el BBVA en el fullet de l'opa, aprovat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el darrer tràmit que quedava pendent en aquesta operació iniciada fa gairebé un any i mig.

Quan acabin els tres anys durant els quals no es podrà fer una fusió, que el govern espanyol ha imposat, estan previstos "ajustos de plantilla a les dues entitats". Però, asseguren, "es respectaran en tot cas els principis de competència professional i mèrit". I l'objectiu, sense posar-hi encara xifres, és prioritzar "en la mesura que sigui possible, les sortides voluntàries i recol·locacions".

Aquesta opa, que el BBVA ja va intentar el 2020 sense sortir-se'n, anunciada tres dies abans de les eleccions autonòmiques catalanes de l'any passat, ha topat amb l'oposició dels governs espanyol i català i també de les diferents organitzacions empresarials i econòmiques des del primer dia. El principal temor és que es redueixi l'oferta bancària (menys personal, menys oficines), que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) creu preservada amb una sèrie de compromisos temporals adquirits pel BBVA. No ho veuen així els crítics ni l'executiu de Pedro Sánchez, que després de fer una inèdita consulta pública, va prohibir una fusió d'ambdós bancs almenys durant els tres primers anys per motius "d'interès general".

I això va desembocar en un expedient de Brussel·les i el trasllat de l'opa al terreny judicial amb un recurs del BBVA davant el Tribunal Suprem. El fet és que, en cas de prosperar l'opa, es perdria una entitat arrelada a Catalunya i l'oferta de grans bancs quedaria reduïda de quatre (CaixaBank, Santander, BBVA i Sabadell) a tres. A més, com revelen les dades del Banc Central Europeu (BCE), que defensa les fusions transfrontereres, Espanya és un dels grans països de la UE amb més concentració bancària.

Enmig de tot plegat, els accionistes, molts dels quals són clients, han de decidir si acudeixen o no a l'opa llançada pel BBVA. El banc d'origen basc assegura que no millorarà la seva oferta, tot i que des del gener, els accionistes del Sabadell guanyarien més venent els títols al mercat que acudint a l'opa. A més, els pot sortir cara la factura de l'IRPF.

Seran uns dies d'incertesa entorn del grau d'acceptació. El BBVA insisteix que el llindar que ha fixat perquè sigui un èxit és almenys del 50,01% dels drets de vot. De totes maneres ha inclòs al fullet de l'opa la possibilitat de conformar-se amb el 30% i menys del 50%, la qual cosa l'obligaria a llançar una opa en efectiu, tal com estableix la legislació. El president del BBVA, Carlos Torres, va assegurar divendres que l'objectiu és tenir "el control" i que la possibilitat del 30% és només un dels escenaris que s'han inclòs per qüestions legals. En definitiva, és una porta oberta per tenir el control en el cas que hi hagi menys participació.

En qualsevol cas, que el projecte prosperi o no queda ara totalment en mans del voltant dels 200.000 petits accionistes, que suposen entorn del 40% del capital. A aquests se sumen nombrosos inversors institucionals, que són els que poden decantar la balança. Al capdavant, se situa la gran gestora d'inversions dels Estats Units, BlackRock, que també és la primera accionista del BBVA. I no hi paren d'entrar nous accionistes institucionals i d'augmentar-ne la seva participació, com és el grup francès BNP Paribas, que ha arribat a l'1,114%.

Per darrere de BlackRock amb el 7,024% es troben l'asseguradora Zurich (4,700%), l'inversor i empresari mexicà David Martínez (3,495%), Dimensional Fund Advisors (2,873%), UBS (2,811%), Norges Bank (2,177%), Goldman Sachs (1,490%), Vanguard (1,338%), Amundi (1,271%), DWS (1,212%), Qube (1,021%) i JP Morgan Chase (1,009%). A més de BNP Paribas.

Un dels objectius del BBVA, que té vocació de banc global, és reduir l'exposició que té a Mèxic i especialment a Turquia. Amb la unió, el banc guanyaria pes a Espanya i també preveia fer-ho al Regne Unit, però la venda de la filial del Sabadell TSB al Santander l'hi impedeix, tot i que el BBVA li resta importància.

El Sabadell, per la seva banda, vol centrar-se en el mercat espanyol, amb una visió territorial. Aquests últims anys ha crescut a través d'integracions com NatWest Espanya, rebatejat com Solbank Banco Herrero, Atlántico, Urquijo, Guipuzcoano, CAM, Banco Gallego, la xarxa d'oficines de Catalunya i l'Aragó de l'antiga Caixa Penedès i el negoci a Espanya de Lloyds, a més de TransAtlantic Bank de Miami, als EUA, el TSB al Regne Unit i un banc a Mèxic. Com a alternatives al BBVA, opcions com una fusió amb entitats mitjanes com Unicaja o Abanca no han tirat endavant i l'opció que una entitat estrangera que fes una contraopa no sembla de moment fàcil, segons els analistes.

Al BBVA, amb vocació de banc global, aquesta operació li permetria arrelar-se més a Catalunya. Es va quedar sis de les antigues caixes catalanes: Unnim –Manlleu, Sabadell i Terrassa– i CatalunyaCaixa –Catalunya, Manresa i Tarragona–. Però el procés ve de lluny amb Banca Mas Sardà, absorbida pel Banc Bilbao (avui BBVA) o Banca Catalana, de l'antic Banc de Biscaia (avui també BBVA). A Bilbao i Biscaia, fusionats el 1988 (BBV), s'hi va sumar el grup públic Argentaria el 1999 (BBVA). El banc assegura que si l'opa no surt "no passa res", perquè és "un bancàs", segons Torres.