Banca
Economia  /  Banca 29/07/2022

CaixaBank guanya 1.573 milions el primer semestre, un 17,1% més sense tenir en compte la fusió

L'entitat qualifica l'impost a la banca d'"injust" i estima que li suposarà abonar fins a 450 milions el 2023

3 min
El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, durant la presentació de resultats de l'entitat durant el primer semestre del 2022.

ValènciaCaixaBank ha guanyat 1.573 milions d'euros durant el primer semestre del 2022, xifra que representa un 17,1% més que el 2021. Si es té en compte l'impacte generat per la integració de l'entitat amb Bankia, el resultat cau un 62,4%, ja que durant la primera meitat de l'any passat els beneficis han sigut de 4.181 milions, dada que inclou una aportació positiva a efectes comptables per a l'operació.

Els resultats de la companyia els ha presentat aquest divendres a València el conseller delegat de l'entitat, Gonzalo Gortázar, que ha qualificat el semestre de “francament positiu”. La base d'aquest balanç ha estat un fort increment de la concessió d'hipoteques, que ha crescut un 58%, i de la de crèdits al consum, que ha augmentat un 21%. Així mateix, els beneficis també augmenten per la reducció de costos gràcies a la integració –sortida de 6.450 treballadors, fins als 45.022 actuals– i la reducció de les dotacions per possibles impagaments. També cau el nombre d'oficines, de les 5.317 de fa sis mesos a les 4.543 actuals. De la mateixa manera, el nombre de caixers es redueix de 14.426 a 13.095.

En relació als ingressos per dividends, s'escurcen un 13,5%, fins a 131 milions d'euros, en gran mesura per la reducció de les aportacions de Telefónica i BFA. Pel que fa als resultats d'entitats participades, baixen un 48,4% després de la venda del vienès d'Erste Group Bank. Així mateix, creixen les comissions bancàries un 1,1%.

Un impost "injust, distorsionador i contraproduent"

L'altre gran focus d'interès de la compareixença de Gortázar eren les previsions de CaixaBank sobre l'evolució de l'economia i les valoracions de la companyia sobre l'impost que el govern espanyol preveu aprovar per gravar amb una taxa del 4,8% els interessos i les comissions cobrats als clients, sempre que el 2019 superessin els 800 milions d'euros.

Sobre l'impost –que CaixaBank preveu que li generi un impacte el 2023 d'entre 400 i 450 milions– el banquer ha estat contundent i l'ha qualificat de mesura “equivocada i errònia". "És distorsionador en un doble plànol. Primer, de cara a la competència, perquè no afecta les entitats que tenen ingressos per sota dels 800 milions. I ens sembla una enorme distorsió de la competència que nosaltres tinguem un gravamen d'aquest tipus i elles no. I, en segon lloc, [perquè] competim contra la banca estrangera, que com que no arriben a 800 milions a Espanya, no estaran subjectes a aquest gravamen. I, finalment, un altre segment del mercat que en queda exempt són els famosos fons voltor", ha emfatitzat el conseller delegat.

Sobre els efectes de la taxa, el banquer ha pronosticat que provocarà la concessió de menys crèdits o crèdits més cars. I en defensa del sector ha assegurat que el financer és un àmbit de "rendibilitats molt baixes, del 5,37% en els últims dotze mesos". "¿Gravarem un dels sectors que té menys rendibilitat de l’economia?", s'ha preguntat Gortázar, que ha destacat que, de les 35 empreses que conformen l'Íbex, només n'hi ha onze que cotitzen per sota del seu valor comptable i, d'aquestes, cinc són bancs. A les seves queixes es va afegir el recordatori sobre la mida dels bancs: "Si potencies les grans empreses, després no les penalitzes".

Espanya, sense recessió

Sobre l'evolució de l'economia espanyola, el conseller delegat de CaixaBank ha reconegut que, després de conèixer aquest divendres que l'economia espanyola ha crescut un 1,1% en el segon trimestre d'enguany, les previsions de l'entitat són, segurament, massa pessimistes. Aquestes pronostiquen per a enguany un increment del PIB del 4,2% i una desacceleració per a l'any vinent de fins al 2,4%. També preveuen una evolució decreixent de la inflació, que aquest 2022 s’elevaria al 4,6%, al 3% el 2023 i al 2% el 2024. "Estem en una situació molt millor de la que hauríem previst estar quan va començar la invasió d'Ucraïna", ha resumit Gortázar.

El màxim executiu de CaixaBank ha justificat aquest escenari més favorable pel fet que la crisi afectarà els països més vinculats a les exportacions russes. "Les xifres dels Estats Units indiquen que poden estar en una recessió. Les de l'eurozona també indiquen que entre el tercer i el quart trimestre poden estar pràcticament plans. Però hem de pensar que aquesta crisi impactarà molt més en altres països que a Espanya, en concret en aquells països que depenen més del subministrament de gas rus mitjançant gasoductes", ha resumit el banquer.

stats