Finances
Economia  /  Banca 24/09/2022

El cas dels banquers del Santander en un local d'estriptis

L’entitat va investigar els fets i, a diferència d’altres bancs, no ha fet acomiadaments

3 min
Façana del local The Nags Head Gentlemens Club, a Londres

BarcelonaSet banquers, una escapada a un local d'estriptis, una denúncia interna, amb la consegüent investigació i molt de silenci sobre les mesures adoptades. Els responsables de comunicació de les grans empreses, encarregats de gestionar crisis i problemes d’imatge, acostumen a tenir plans de contingència per a diverses modalitats de notícies i desastres. Difícilment al Banco Santander estaven preparats per al que els ha tocat viure aquesta setmana. 

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Els fets, segons va publicar el Financial Times aquesta setmana, es van produir al Regne Unit, un dels dos grans mercats al món del banc d’origen càntabre. Va ser el febrer passat, i ràpidament es van convertir en el que una font citada pel rotatiu denominava un “secret de domini públic”. Tot i que el banc, oficialment, callava, tothom coneixia els fets. 

Després d’una reunió del departament de mercat de capitals a les oficines centrals del Santander a Londres, set empleats, tres de veterans i quatre dels considerats júniors, van fer via cap a un local d'estriptis anomenat Nags Head Gentlemens Club, que es vanta de ser un dels més antics del país. La pàgina web de l’establiment ofereix llistat de preus de les begudes i dels serveis de diferents modalitats de ball i estriptis, i també de l’oferta de menjar del tipus pica-pica. El local no ha atès la pregunta de l’ARA sobre si s’hi exerceix la prostitució d’alguna manera ni sobre les condicions laborals de les treballadores. Però a la web dona cinc normes sobre com tractar les strippers, en les quals demana ser respectuós i conèixer els “límits de seguretat”, especifica als clients que no poden iniciar l’acció de petonejar o intentar practicar sexe. També demana als clients que siguin conscients del cost econòmic que comporta aquest servei, i els demana que “evitin escenes de regateig”. 

Dies després d’aquests fets, un treballador va donar internament l’alarma dels fets (fent ús de la protecció i anonimat de què gaudeixen els alertadors o whistleblowers) als responsables del compliment normatiu del banc, plantejant la incògnita de si els empleats més joves s’havien sentit forçats a visitar el local. En conseqüència, el Santander va contractar un gegant mundial de l’assessorament legal, Gibson Dunn, perquè portés a terme una investigació interna. 

Aquesta setmana el banc explicava el següent: “Ens prenem molt seriosament els assumptes vinculats amb la conducta dels empleats i seguim procediments molt rigorosos per conèixer els fets i adoptar les mesures adequades. Aquesta investigació i les mesures que s’han adoptat són confidencials, raó per la qual no podem fer més comentaris”. 

Malgrat aquesta confidencialitat, s’han sabut alguns detalls de com el Santander ha afrontat aquesta polèmica. Fonts pròximes a la investigació expliquen que el bufet va concloure que ningú no va assistir al local d'estriptis sentint-se pressionat pel context laboral en què es va produir. Les mateixes fonts apunten que no poden entrar en el que fan els empleats fora del seu horari laboral. El Financial Times també detalla que un dels tres empleats sèniors, el que va promoure la visita al Nags Head Gentlemens Club, “va ser castigat”, tot i que es desconeix quina mena de sanció se li ha imposat. Sí que se sap que tots han pogut continuar fent la seva feina, cosa que no poden dir quatre empleats de banca del Deutsche Bank a Nova York, que van ser acomiadats quan es va saber que havien anat a un local d'estriptis.

El cas, més enllà de la llibertat individual dels empleats i de l’evident comportament masclista, planteja diversos dubtes. José Vicente Pestana, doctor en psicologia social a la Universitat de Barcelona, considera sobre l’escàndol que la clau és si algú es va sentir forçat a anar-hi: “Tot el que explícitament o implícitament suposi que un empleat se senti obligat a fer una cosa que no vol és una forma de violència”. 

Aquest expert apunta que si bé les empreses “no poden fer ingerències que s’excedeixin de l’àmbit d’influència on els empleats fan d’empleats”, també és cert que hi tenen una responsabilitat: “Les empreses han de vetllar perquè la imatge que en donen els empleats sigui consistent amb els valors propis de la companyia”.

Respecte a les situacions on es fan bromes pesades als joves que entren en un col·lectiu, les quintades, Pestana creu que poden tenir una part bona perquè hi ha un “rerefons antropològic de ritual de benvinguda”, però que s’ha d’anar amb compte que no es converteixin en un “exercici pervers de poder sobre els nouvinguts”. 

La seva conclusió sobre els set treballadors que van anar al local d'estriptis és clara: “Hem d’assumir que no som bons o dolents, sinó bons i dolents, decents i indecents. Cal assumir que tenim un costat fosc, fer-nos-en càrrec i no mostrar-lo”.

stats