FINANCES

Bankia: Un inspector acusa el Banc d’Espanya de “voler fer veure el que no era”

La reformulació de comptes va fer aflorar pèrdues no reconegudes del 2010 que va detectar la inspecció

L’inspector de capçalera del Banc d’Espanya al grup BFA-Bankia des del setembre del 2011, José Antonio Delgado, va assenyalar ahir directament la “cúpula” del Banc d’Espanya, l’auditor Deloitte i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com a responsables del que va qualificar de “maquillatge per fer que la fusió de les set caixes a Bankia semblés el que no era”. Delgado, que declarava com a testimoni en el judici de l’Audiència Nacional per la sortida a borsa de Bankia, va explicar que l’equip de José Ignacio Goirigolzarri -president de Bankia des del 2012- va reconèixer i amagar pèrdues procedents d’exercicis anteriors amb l’excusa de la segona recessió de l’economia espanyola.

Delgado va començar a declarar a les 12.30 hores i no va acabar fins a les 20.20. I si l’expresident del BBVA, Francisco González, havia tallat l’aire amb les seves paraules, Delgado va disparar ahir amb canonades.

“Caja Madrid era un moribund i Bancaixa estava morta”, va explicar a preguntes de la fiscal Carmen Launa. Delgado va ser nomenat, juntament amb José Antonio Casaus, inspector el setembre del 2011 i es va fer càrrec, entre d’altres, de dos capítols decisius: riscos de crèdit i solvència de l’entitat.

Delgado va haver de contestar a la pregunta de si els deterioraments eren producte de la segona recessió o si constituïen un pecat original. Segons la seva versió, les set caixes no van fer aflorar totes les seves pèrdues i van arrossegar sanejaments pendents per ocultar la situació real amb la vista posada en el projecte de sortir a borsa el juliol del 2011.

La declaració de Delgado s’hauria d’haver produït a la fase d’instrucció, però el jutge Fernando Andreu i el fiscal Alejandro Luzón es van negar a imputar el Banc d’Espanya. Delgado havia detectat sanejaments pendents per valor de 9.877 milions i els va descriure en un informe trimestral el setembre del 2011 enviat a Bankia per l’equip d’inspectors el desembre d’aquell any. Aquests sanejaments, va explicar ahir, reflectien problemes acumulats des del 2005 que no van aflorar en la fusió freda del 2010.

“La segona recessió no podia causar aquests deterioraments. Els problemes de morositat eren d’origen”, va explicar. I va recordar: “Es comptabilitzaven com a normals préstecs per valor de 20.000 milions a promotors que no es pagaven i que es refinançaven una, dues i tres vegades, amb períodes de carència de 24 o 36 mesos en què els promotors no reemborsaven capital ni interessos, però el grup els presentava de manera que sí que aportaven ingressos”.

Delgado va explicar que els 6.913 milions que figuraven com a provisions (fons previstos per cobrir insolvències) en el fullet de sortida a borsa eren inexistents, mai es van dotar, perquè -va emfatitzar-“les provisions es consumeixen”. És a dir, les entitats que havien donat lloc a Bankia les havien utilitzat i havien desaparegut com a caixes.

“Inviable” des del principi

Segons Delgado, BFA era “inviable” ja des de la sortida a borsa pel fort descompte del preu amb què es va realitzar l’oferta pública de subscripció d’accions (3,75 euros l’acció respecte als 15,28 euros del valor registrat als llibres de BFA). L’inspector va indicar que ell i el seu equip es van reunir el 6 de març del 2012 amb l’aleshores president, Rodrigo Rato, que també va acceptar que BFA era “inviable” i els va assegurar que estava buscant una solució per a Bankia amb “una nova integració amb una altra entitat bancària”.

“El que volien fer és el mateix que ja havien fet el 2010: una nova fusió per maquillar la situació amb un nou càrrec de pèrdues a reserves, maniobra que ja havia sigut incorrecta i irregular el 2010, segons la normativa comptable nacional i internacional”, va dir Delgado.

La defensa de Rodrigo Rato va intentar mostrar la contradicció dels informes trimestrals i les afirmacions de Delgado amb els informes semestrals que els seus caps del Banc d’Espanya feien per al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), accionista de BFA-Bankia.

Delgado va explicar, com ja ho havia fet el seu col·lega José Antonio Casaus en la fase d’instrucció, que en alguns dels informes de seguiment els caps de grup i alts càrrecs del Banc d’Espanya hi ficaven el nas. “Els informes semestrals del FROB dels nostres caps endolcien i matisaven els nostres informes trimestrals a l’entitat”, va dir.

Aquest dimarts prestarà declaració com a testimoni l'inspector en cap a BFA-Bankia, José Antonio Casaus, que va advertir en els seus correus electrònics al seu cap al Banc d'Espanya, Pedro Comín, sobre la inviabilitat del grup abans de la sortida a borsa i va alertar sobre el desenllaç de la "socialització de pèrdues de 15.000 milions d'euros".

José Antonio Delgado

INSPECTOR DEL BANC D’ESPANYA

“Rato va admetre que BFA era absolutament inviable i va dir, respecte a Bankia, que estava analitzant alguna mena de solució com ara una integració, perquè era conscient de tenir pèrdues que no estaven reflectides”

“Era un banc inviable. Es deia que hi havia un banc bo [Bankia] i un banc dolent [BFA]; però la veritat és que hi havia un banc dolent [Bankia] i un banc pitjor [BFA]”