El BBVA constata que l'ocupació creix més que l'economia

BarcelonaLa recuperació del mercat de treball avança amb més força que el creixement econòmic a Catalunya. Així ho ha constatat el BBVA, que aquest dimecres ha publicat el seu informe de conjuntura econòmica per a Catalunya: el nombre de treballadors amb feina ja va superar els nivells previs a la pandèmia en el tercer trimestre del 2021, mentre que el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) va ser un 6,5% inferior a l'últim trimestre del 2019.

En comparació amb la resta de l'Estat, el menor impacte del Brexit i, a principis d'any, de la tempesta Filomena, van permetre que Catalunya tingués un ritme de creixement superior, mentre que l'augment de les restriccions va impactar més negativament l'economia catalana durant el segon trimestre d'enguany. Ara bé, a mida que les restriccions de moviments i al consum es van anar aixecant amb el pas dels mesos, l'activitat ha guanyat força a Catalunya. A aquest element també s'hi ha d'afegir la represa del comerç a nivell internacional, que ha afavorit molt les exportacions catalanes.

En aquest sentit, sectors com l'oci i la restauració són els que més han incrementat l'activitat gràcies al final de les restriccions. Aquests dos sectors són, justament, els que més dinamisme han mostrat en a partir del setembre, ja que han incrementat a l'octubre la facturació fins a nivells un 40% superiors als d'abans de la pandèmia, d'acord amb les dades recopilades pel BBVA a través dels pagament amb targeta de crèdit.

La recuperació s'ha notat també a nivell laboral, ja que el nombre de llocs de treball en acabar el setembre ja era un 0,1% superior al desembre del 2019, quan va esclatar la pandèmia. Aquesta bona marxa de l'ocupació es mantindrà, segons Miguel Cardoso, economista en cap de BBVA Research. L'estudi del banc d'origen basc espera que a Catalunya es creïn uns 215.000 llocs de feina entre els anys 2020 i 2021, "la contribució més gran" a l'ocupació de totes les comunitats, ha recordat Cardoso.

Malgrat això, l'economista constata que, tant a Catalunya com a Espanya, la recuperació està sent "menys intensa" del que es preveia fa uns mesos. També hi influeixen factors externs, com l'increment dels preus de l'energia i de les matèries primeres, els problemes de subministrament a la indústria a nivell global i l'escassetat de certs béns intermedis, com per exemple els microxips, que han obligat a reduir o fins i tot aturar la producció a alguns dels sectors claus de la indústria catalana, com l'automoció. D'aquesta manera, a l'estiu el BBVA esperava que el PIB català creixeria per damunt del 6%, mentre que en aquesta nova edició de l'informe ha rebaixat la xifra fins al 5,3% i el 5,6% per als anys 2021 i 2022, respectivament, unes taxes lleugerament millors que les que pronostica per a Espanya.

Aquests colls d'ampolla i la tendència a l'alça dels preus preocupen la indústria, un fet que s'ha notat en la inversió de les empreses, que augmenta més lentament del que esperava el BBVA. En una línia similar, les famílies han contingut la despesa durant mesos i ara acumulen uns nivell d'estalvi "forçós" destacable: per exemple, la quantitat acumulada en dipòsits bancaris pels catalans es trobava el tercer trimestre del 2021 un 15% per sobre dels nivells precovid, una taxa d'estalvi superior en 3,5 punts a la mitjana d'Espanya. "Aquest estalvi és allà i pot donar suport al consum" a mida que es recuperi l'ocupació i l'activitat econòmica i, per tant, les famílies vegin com es dissipen els dubtes sobre la seva situació econòmica, espera el BBVA.

La manca de turisme castiga Barcelona

La despesa i les exportacions, doncs, són el motor del creixement econòmic dels últims mesos. Ara bé, el creixement és desigual dintre del territori català. Tot i que tradicionalment Barcelona i la seva àrea metropolitana és la regió més activa del país, amb la pandèmia està sent la més castigada a causa de la forta dependència de l'arribada de turistes estrangers.

Segons les dades de despesa recollides pel BBVA, les demarcacions de Tarragona, Lleida i, sobretot, Girona, han vist increments molt superiors de l'activitat econòmica que Barcelona. Aquesta última demarcació és la que ha registrat increments més baixos de l'afiliació de treballadors a la Seguretat Social que les altres quatre. Cardoso atribueix aquest fet a la mala evolució del turisme internacional en comparació amb el turisme intern, tant català com espanyol.

La baixa entrada al país de visitants estrangers impacta molt més Barcelona, sobretot pel "turisme de congressos" -molt aturat des que va esclatar la pandèmia- i pel "turisme urbà" que es concentra a Barcelona. En canvi, proporcionalment Tarragona, Lleida i Girona han pogut recuperar una molt més part de l'activitat turística gràcies a acollir visitant de la resta de Catalunya i també arribats de la resta d'Espanya. A més, l'àrea metropolitana de Barcelona -que acumula la majoria de la població- és el principal emissor de turistes interns a la resta de Catalunya.