Economia 30/04/2020

El BCE pagarà diners als bancs que donin crèdits a empreses i famílies

Avisa que "la nova normalitat no arribarà en els pròxims mesos, sinó en algun moment del 2021"

3 min
La presidenta del BCE, Christine Lagarde, en la seva última roda de premsa.

BarcelonaEl Banc Central Europeu ha tornat a creuar fronteres fins ara mai explorades i ha anunciat aquest dijous que pagarà diners als bancs que donin crèdits a les empreses i famílies en plena crisi per la pandèmia del covid-19.

En concret, el BCE ha afirmat que, a partir del juny i durant un any, donarà diners als bancs a un interès negatiu d'entre el -0,5% i el -1% a canvi que facin arribar aquesta liquiditat a l'economia real. El fet que un interès sigui negatiu significa que qui presta diners, en lloc de cobrar, paga a qui els rep.

Tots els diners que es prestin sota el programa (denominat tècnicament TLTRO III i, en argot, barra lliure de diners) tindran un interès negatiu del -0,5%, però els bancs que acreditin que han estat donant crèdits per sobre d'un llindar determinat podran rebre fins a un 1%.

Una característica del TLTRO és que només es poden agafar diners del BCE si s’usen per donar crèdits. Si no, hi ha una penalització. D’aquesta forma, el BCE confia que la liquiditat arribi a les empreses i les famílies però, de passada, també donarà un baló d’oxigen a les entitats financeres. Previsiblement, aquest interès d’entre el 0,5% i l’1% anirà directe al seu compte de resultats en forma de beneficis.

En canvi, l'organisme que lidera Christine Lagarde de moment segueix descartant l'helicopter money, és a dir, l'entrega directa de diners a les empreses sense passar pels bancs, com sí que ha fet la Reserva Federal dels Estats Units. Les empreses i les famílies, per tant, sí que seguiran pagant interessos.

A banda d'això, el BCE també ha insistit que està disposat a ampliar tant com calgui la partida de 750.000 milions que destinarà a la compra de deute de països i empreses. Aquestes compres formen part d'una altra de les seves mesures per combatre el covid-19 (el conegut com a PEEP, o programa antipandèmia), que es va anunciar a mitjans de març, pocs dies després de l'esclat de la crisi.

L'anunci del BCE ha arribat el mateix dia en què la institució ha advertit que l'economia de l'eurozona caurà entre un 5% i un 12%. Tot i així, la mateixa Lagarde ha reconegut posteriorment que les previsions actuals tenen una validesa molt limitada: "Estem en una situació excepcional que fa que les previsions no tinguin cap tipus de precisió", ha admès.

Amb tot, Lagarde sí que ha advertit que "la nova normalitat no arribarà en els pròxims mesos [a l'eurozona], sinó més aviat en algun moment del 2021".

Fa poc que Lagarde és banquera central (tot just va ser nomenada al novembre) però en aquest temps ja queda clar que no segueix del tot l'ortodòxia habitual d'aquest càrrec. Això provoca sortides de to (com quan fa sis setmanes va dir que no era feina del BCE vetllar per les primes de risc, una frase que va haver de corregir a correcuita) però també missatges més humans del que és habitual en aquests banquers, com el sentit homenatge que ha dedicat a les víctimes i els professionals sanitaris.

"Aquesta és una crisi sanitària –ha dit Lagarde– i els principals esforços s'han de dirigir a salvar vides. Cada mort és una tragèdia per als que es queden. Enviem simpatia i el nostre condol a qui pateix aquestes morts, i una profunda gratitud a tots aquells que estan en la primera línia contra el virus i hi arrisquen la vida".

stats