Finances
Economia 14/02/2022

Caigudes a les borses europees davant el creixent risc que Rússia llanci una invasió sobre Ucraïna

La prima de risc espanyola augmenta per l'abaratiment dels bons alemanys

3 min
Pantalla a la Borsa de Tòquio, al Japó, aquest dilluns.

BarcelonaLes principals borses europees han registrat caigudes aquest dilluns davant el risc cada cop més alt que Rússia llanci una invasió militar sobre Ucraïna. Els principals parquets del Vell Continent han reaccionat a l'avís del govern dels Estats Units, que aquest cap de setmana ha declarat que les forces armades russes podrien atacar territori ucraïnès de manera "imminent".

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L'Íbex-35 ha perdut un 2,55% i s'ha situat per sota de la barrera dels 8.600 punts. Per la seva banda, la Borsa de Londres queia un 1,69%; la de París, un 2,87%; la de Frankfurt, un 2,02%, i la de Milà, un 2,04%. El Nikkei, índex de referència a la Borsa de Tòquio, ha tancat la jornada amb pèrdues del 2,2%.

Als Estats Units, Wall Street ha obert amb una reducció del 0,22% del Dow Jones i del 0,02% de l'S&P500, els dos índexs principals. En canvi, el Nasdaq, que agrupa empreses tecnològiques, ha escalat un lleu 0,2% al començament del dia. L'or, valor refugi habitual en casos de tensions geopolítiques, també s'ha encarit per una major demanda, mentre que el petroli Brent –el produït al mar del Nord– ha pujat un 0,44%, fins als 94,85 euros per barril, el nivell més alt en set anys.

Segons l'OTAN i el govern nord-americà, Rússia podria envair Ucraïna en qualsevol moment d'aquesta setmana, ja que les anàlisis de què disposen asseguren que compta amb totes les unitats necessàries per fer-ho, preparades al llarg de tota la frontera entre els dos països i també en territori de Bielorússia, aliat de Moscou. És per això que durant el cap de setmana diversos estats membres de la Unió Europea, entre ells Espanya, han seguit els passos dels Estats Units, el Regne Unit i altres països i han recomanat als seus ciutadans tant evitar viatjar a Ucraïna com abandonar com abans millor aquest país davant la possibilitat d'un conflicte armat.

Tot i l'escalada militar russa a la frontera, les caigudes no són les pròpies de jornades negres, ja que tant Kíev com Moscou mantenen oberts els canals diplomàtics. El ministre d'Exteriors rus, Serguei Labrov, ha assegurat que les possibilitats d'obtenir respostes satisfactòries a les seves exigències per part de l'OTAN o Ucraïna "estan lluny d'haver-se exhaurit", el mateix dia que l'ambaixador ucraïnès al Regne Unit va indicar a la cadena BBC que el seu govern estaria obert a fer concessions a les demandes del president rus, Vladímir Putin.

Rússia ha demanat que l'OTAN denegui qualsevol accés futur d'Ucraïna a l'aliança atlàntica i que es retirin armes de llarg abast dels països de l'Europa de l'Est, unes peticions que fins ara el conjunt d'estats membres de l'OTAN han ignorat.

Canvis als mercats de deute

Així mateix, els mercats de deute públic també se n'estan veient afectats, sobretot per l'abaratiment del deute alemany, considerat el de referència a Europa i el refugi per a la majoria d'inversors. Com que Alemanya és la principal economia de la Unió Europea i una de les que tenen unes finances públiques més sanejades, és habitual que en moments d'incertesa com l'actual els bons alemanys esdevinguin més demandats i, per tant, caigui el tipus d'interès que paguen. Igualment, els països de la perifèria del continent (per exemple, Espanya, Portugal, Itàlia o Grècia), més endeutats, veuen com el seu deute s'encareix.

L'interès del bo alemany a deu anys va sortir del terreny negatiu i va arribar al 0,3% divendres passat, tot i que aquest dilluns s'ha mantingut tot el dia per sota d'aquesta cota. En el cas d'Espanya, el deute del bo a deu anys ha pujat lleugerament fins a l'1,292%, mentre que el bo italià ha tancat a l'1,967%.

Aquesta doble tendència –el deute alemany pagant menys interessos i el perifèric pagant-ne més– provoca un augment de l'anomenada prima de risc, el diferencial entre els interessos d'un bo amb el bo alemany. Aquest dilluns, la prima de risc espanyola ha tancat la jornada als 100,3 punts bàsics, un fet que no es produïa des del juny del 2020, mentre que la italiana ha fregat els 169 punts bàsics.

Malgrat la situació cada cop més tensa a Ucraïna, cal tenir en compte que en les últimes setmanes tots els països havien vist com el cost dels seus bons s'enfilava, davant la possibilitat que els principals bancs centrals del món apugin els tipus d'interès bàsics en els pròxims mesos a fi de combatre la inflació. Aquesta està a nivells rècord i encara es mantindrà alta en els pròxims mesos. De fet, el Banc Central Europeu, fins ara el més caut a l'hora de parlar d'increments dels tipus, ha rebaixat el to taxatiu que havia mantingut fins ara per descartar qualsevol pujada.

Una pujada dels tipus d'interès arrossegaria a l'alça els mercats de deute, sobretot els bons dels països més endeutats, com Espanya, la qual cosa també explica la pujada de la prima de risc dels últims dies, amplificada ara per les tensions a Ucraïna.

Justament pel que fa a Ucraïna, el deute del país és el més afectat.

stats