Banca

CaixaBank, capital Madrid

El banc tindrà el gruix dels serveis corporatius fora de Catalunya per primer cop en la seva història

4 min
Les seus de CaixaBank a Barcelona i Bankia a Madrid.

BarcelonaEn els últims anys la informació econòmica s’ha vist impregnada d’un intens aroma polític que ha arribat a l’extrem que gairebé qualsevol notícia sobre empreses es pot llegir també des d’aquesta òptica. Les finances en són, potser, el millor exemple. La decisió del Banc Sabadell i de CaixaBank d’endur-se les seves seus socials de Catalunya després de l’1-O (en una decisió que, com l’ARA va desvelar, va comptar amb pressions coordinades de la Moncloa, la Casa Reial i grans empreses públiques que en van retirar dipòsits) ha fet que, des d’aquell any, de vegades es qüestioni la catalanitat de totes dues entitats.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Aquest diari, però, ha explicat reiteradament que tant CaixaBank com el Sabadell i les empreses que van treure la seu segueixen sent catalans perquè tenen a Catalunya la seu operativa i els centres de decisió (una realitat que, amb la llei a la mà, qüestiona la legalitat dels canvis de seu sovint cosmètics que s’han dut a terme). Però si la catalanitat de CaixaBank va sobreviure al canvi de seu no està tan clar que sobrevisqui a la compra de Bankia. Així ho adverteixen diferents veus consultades per aquest diari. I la clau és en això: la seu operativa i els centres de decisió.

La contundència de l’ERO que aquesta setmana ha fet públic l’entitat ara ja presidida per José Ignacio Goirigolzarri (el pitjor ERO d’una empresa catalana en 28 anys i el més gran que s’ha viscut al sector financer) amaga altres dades preocupants. Perquè, més enllà dels 8.291 llocs de feina que es perdran, l’expedient pot consagrar una realitat inèdita en els 117 anys d’història de l’entitat fundada per Francesc Moragas: que la majoria dels serveis centrals de l’entitat siguin fora de Catalunya, i més concretament, a Madrid. 

El pes del ‘back office’

Avui dia la fotografia ja ho indica així: segons dades dels sindicats a què ha tingut accés l’ARA, CaixaBank té 2.271 treballadors als seus serveis centrals, que són els departaments on hi ha el cervell de l’empresa. I Bankia en té 2.058 més. Però es dona la circumstància que, geogràficament, CaixaBank té 859 empleats dels serveis centrals a Madrid, mentre que Bankia hi té els seus 2.058. A Barcelona només hi ha una part dels treballadors dels serveis centrals de CaixaBank (1.412 empleats, en concret), mentre que a la capital d’Espanya n’hi ha 2.917 sumant-hi els de tots dos bancs, més del doble que a Catalunya. Així, el 67% dels empleats dels serveis centrals estan a dia d’avui a Madrid. 

Fonts de CaixaBank, però, recorden que l’ERO pot canviar aquesta situació. El percentatge de treballadors dels serveis centrals que cauran en l’expedient a Madrid i a Barcelona ha estat fins ara el Sant Greal de la negociació i encara ningú s’atreveix a dir com serà, en una realitat de la qual automàticament es derivarà on resideix el poder del banc i qüestions més filosòfiques sobre la seva catalanitat. Fins ara s’ha sabut que l’ERO (que s’ha de negociar i millorarà aquestes xifres) afectarà, fora de la xarxa d’oficines, 1.148 empleats dels serveis centrals i 463 dels serveis centrals distribuïts, és a dir, 1.611 llocs de feina.

Però fonts sindicals insisteixen que sembla improbable que després de l’ERO Barcelona tingui majoria sobre Madrid al banc: els serveis centrals a Madrid tenen ara per ara 1.515 treballadors més que els de la capital catalana. Així, per acabar amb més personal al back office, els afectats per l’ERO que treballen en serveis centrals a Madrid haurien de representar més del 96% del total, una proporció que no entra dins de cap previsió. Tot i que ningú s’atreveix a precisar com anirà el repartiment (entre altres coses, expliquen fonts del banc, perquè encara no se sap quanta gent s’apuntarà als plans de prejubilació i baixes incentivades) sembla descartat que una de les dues grans seus pateixi un cop tan fort respecte a l’altra.

El centre de decisió

Si aquestes són les xifres dels serveis centrals que la Federació d’Estalvi de Catalunya (FEC) té sobre la taula, no és menys rellevant un altre debat sobre on es prendran les decisions que afecten el banc. 

També per primer cop, l’entitat tindrà una dupla dirigent en què ni el president ni el conseller delegat són catalans ni viuen a Catalunya. Goirigolzarri és basc i viu a Madrid, mentre que Gortázar és madrileny i també viu a la capital espanyola. Malgrat això, des del banc s'afirma que tots dos passen una gran part del seu temps a Barcelona: el conseller delegat, tres dies per setmana com a mínim, i el president, dos i mig de mitjana. “En realitat el centre de decisió és al pont aeri”, apunten fonts del banc, en referència a aquests freqüents viatges. “Més enllà dels quilòmetres que fan, és indiferent on són els despatxos”, argumenten, i més amb el teletreball en auge. En aquest sentit, també es recorda que les reunions del consell d’administració se celebren a València: “Les decisions més importants es prenen des d’allà”.

En el no tan metafísic debat sobre on serà la capital del banc català també convé mirar on serà el seu gruix de personal. I l’avantatge, en aquest cas, és per a Catalunya: suma 10.581 treballadors entre els de CaixaBank i els de Bankia, pels 9.883 de la Comunitat de Madrid provinents dels dos bancs. Com que l'impacte més important de l’ERO en termes absoluts el patirà la comunitat de la capital espanyola, el liderat de Catalunya en nombre de treballadors està assegurat. Però això no esvaeix la preocupació. Joan Maria Terribas, secretari general de la FEC, és clar: “No només estem preocupats, tenim el convenciment que el banc deixarà de ser català”.

Les xifres del banc a les dues capitals
  • 46.662 Nombre total de treballadors de CaixaBank i Bankia després de la seva fusió. La xifra no inclou els prop de 5.000 de la filial d’assegurances del banc català, VidaCaixa.
  • 10.581 Treballadors totals de CaixaBank a Catalunya, incloent els 904 provinents de Bankia. L’ERO plantejat preveu la pèrdua de 754 llocs de treball, sense els dels serveis centrals, que no estan quantificats.
  • 9.883 Nombre de treballadors de CaixaBank a la Comunitat de Madrid, incloent els 3.616 que provenen del banc català. A la xarxa comercial s’hi perdran 1.511 llocs de feina, segons l’ERO presentat.
  • 1.412 Personal que té CaixaBank als seus serveis centrals de Barcelona. La xifra prové íntegrament del banc català, perquè Bankia no tenia serveis de ‘back office’ a la capital catalana.
  • 2.917 Personal que té ara per ara CaixaBank als seus serveis centrals de Madrid. D’aquests empleats a la capital espanyola, 2.058 provenen de Bankia i 859 de CaixaBank.
stats