Economia 03/12/2020

Els accionistes de CaixaBank donen llum verda a l'absorció de Bankia

Gonzalo Gortázar, conseller delegat del banc, calcula que la reestructuració costarà 2.200 milions

Daniel Martín
5 min
El president de CaixaBank, Jordi Gual (c), i el conseller delegat, Gonzalo Gortázar (2e), durant la junta d'accionistes de CaixaBank per a donar llum verda al projecte de fusió amb Bankia

ValènciaLlum verda dels accionistes de CaixaBank a la fusió per absorció amb Bankia, una operació que converteix l'entitat catalana en el nou gran banc d'Espanya amb prop del 25% del mercat estatal en crèdit i dipòsits. Tot i que es tracta de la 85a absorció feta per la companyia, l'aprovada avui "és una de les grans fites en la història de l'entitat", segons ha emfatitzat l'encara president Jordi Gual.

La compra de Bankia suposa un gran canvi per a la companyia de matriu catalana, que afegeix una nova seu operativa, la de Madrid, que se sumarà a la de Barcelona i a la social radicada a València. L'objectiu és clar: reduir costos en un negoci, el bancari, cada cop més esquifit. Caldrà esperar per veure el nivell de la retallada de llocs de treball als serveis centrals de CaixaBank (1.900 persones a Barcelona i 700 més a Madrid) i Bankia (2.200 treballadors a Madrid) i en el conjunt de la plantilla que superarà els 50.000 empleats.

La cita, celebrada al Palau de Congressos de València, ha comptat amb poc més de 50 assistents presencials, una minsa participació en part generada per les restriccions sanitàries imposades per la crisi sanitària, però també perquè ha tingut lloc a València, una circumstància que ja es va comprovar a la primera junta d'accionistes a València, l'any 2018, que no va comptar amb més de dos centenars d'assistents, incloent-hi directius i consellers de l'entitat. Tot i la poca presència física, la junta ha comptat amb la participació de 15.473 accionistes, en representació del 70,73% del capital social.

L'encarregat de donar detalls de la fusió ha sigut el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, que ha fet el seu parlament en castellà, però amb breus intervencions en català, com les paraules de gratitud que ha adreçat a Jordi Gual amb motiu del seu adeu, perquè a la nova entitat serà substituït per José Ignacio Goirigolzarri, actual president de Bankia i que serà el president executiu del nou banc.

Gortázar ha avançat que la fusió, si es reben totes les autoritzacions de l'administració, es materialitzarà durant el primer trimestre de l'any que ve i serà efectiva abans d’acabar-se el 2021. El conseller delegat ha destacat que la dimensió de la nova entitat serà un 50% superior a l'actual i sumarà 660.000 milions en actius.

Segons el màxim executiu de la companyia, després de l'operació la nova realitat de l'entitat tindrà un impacte de 1.000 milions d'euros més cada any, 770 provinents dels estalvis de despeses i 200 de nous ingressos. El cost global de la reestructuració serà de 2.200 milions, una xifra que el banc considera assumible i que afirma que podrà recuperar en menys de tres anys gràcies a l'eficiència que aportarà l'operació.

La Fundació Bancària La Caixa, que actualment té un 40% de CaixaBank a través de Criteria, passarà a tenir un 30% del nou banc, mentre que l’Estat, que a través del FROB té un 60% de Bankia, passarà a tenir-ne el 16%.

Futura retallada de la plantilla

No obstant això, els principals afectats de la fusió seran els treballadors, en una retallada que Gortázar ha avançat que no s'abordaria fins un cop finalitzada l'operació. El conseller delegat ha defensat la necessitat de reduir aquests costos laborals atesa la poca rendibilitat del negoci bancari durant els últims anys. L'executiu ha destacat que els tipus d’interès són negatius des de fa "cinc anys" i que la previsió és que s'hi mantinguin "fins a la part final de la dècada". "El que estem fent és garantir la sostenibilitat de molts dels llocs de treball que es mantindran. Si no fem coses, el que faríem és posar en perill la sostenibilitat de tots els llocs de treball", ha conclòs.

Ben contràries han sigut les opinions dels sindicats, que han centrat una bona part de la seva desena d’intervencions, la meitat presencials i la resta enviades prèviament i que s'han llegit. Així, tant la UGT com CCOO i el Sindicat Independent de les Illes Balears han denunciat la futura retallada de llocs de treball. "Fins ara només s’han repartit les cadires del consell d’administració, i els 51.000 treballadors?", ha etzibat Ruth Bolaños, representant de CCOO, que també ha reclamat una paga lineal a tota la plantilla.

En la mateixa línia, la portaveu d'UGT, Catalina Llibre, ha defensat que les entitats financeres estan aplicant unes mesures que, en lloc d'afavorir el seu negoci, el perjudiquen: "Destruir llocs de treball sembla que sigui la salvació del sector bancari, tot i el que fan és reduir la capacitat de gestió de clients, la qualitat en l’atenció i en l’assessorament i, en definitiva, la capacitat de crear negoci".

"Descatalanització de CaixaBank"

A més de criticar la futura reducció de la plantilla, la Federació d’Estalvi de Catalunya també ha denunciat que amb la fusió CaixaBank "gira l’esquena a Catalunya". Ho ha dit el seu portaveu, Francesc Sabater, que també ha criticat que la web de l’entitat diferenciï entre català i valencià.

Sabater ha afegit que l'operació "culminarà la descatalinizació" de l'entitat: "CaixaBank serà més gran, però la seva ànima més petita". També ho pensa Eduard Mestre, un accionista que ha intervingut a títol personal i que ha qualificat la jornada de "dia trist". "Una entitat que es va crear per ajudar els pobres amb els diners dels rics, avui és una entitat d'explotació dels pobres en benefici dels rics", ha afirmat abans de concloure el seu parlament amb un encès crit de "visca València, visca la Caixa i visca Catalunya".

stats