Finances personals
Economia 11/06/2021

Què has de saber sobre l'IBI i on se'n paga menys

Habitualment, com més antiga és l'última revisió del cadastre municipal, menys es paga per l'impost

3 min
L'IBI als municipis catalans

BarcelonaL'impost sobre els béns immobles (IBI) és un dels més temuts pels propietaris d'habitatges, però un dels més estimats pels ajuntaments, perquè els representa la principal font d'ingressos. L'IBI és una taxa que varia bastant entre municipis i que, si s'analitza bé, pot representar un estalvi per a les famílies que dubten entre diferents localitats a l'hora d'adquirir-hi un habitatge.

Les administracions municipals apliquen dues tarifes als immobles segons la seva naturalesa: els immobles considerats urbans acostumen a tenir un IBI més elevat que els considerats rústics. Els habitatges sempre entren en la primera categoria.

Qualsevol propietari ha de pagar IBI, com bé saben els ciutadans que tenen un pis o una casa de propietat. Ara bé, també l'han d'abonar les empreses que tenen habitatge en propietat. Els llogaters, en canvi, com que no són els amos de la casa on viuen, no l'han de pagar i el propietari no els el pot carregar directament o indirecta a les quotes del lloguer, una prohibició que s'estén també a les quotes de les comunitats de propietaris.

A l'hora de buscar casa, moltes famílies trien habitatge en funció del municipi on és, perquè segons la població els preus del mercat poden variar substancialment per habitatges de mida i prestacions semblants. En aquest aspecte, un altre punt a tenir en compte és què es paga d'IBI a cada localitat.

Els ajuntaments tenen potestat per situar aquest tribut al nivell que vulguin, amb una quota anual d'entre el 0,4% i l'1,1% del valor cadastral de l'immoble, per la qual cosa val la pena consultar-ho abans de fer el pas de comprar perquè les diferències entre municipis poden ser notables i, acumulades al llarg dels anys, tenen un impacte destacat en l'economia familiar.

El cadastre, l'element clau

Això ens porta a un altre element important, que és quan es va actualitzar el cadastre del municipi per última vegada. El cadastre és un cens dels immobles en què tots han de tenir una valoració monetària que, gairebé sense excepcions, acostuma a ser bastant inferior als preus reals del mercat.

En algunes poblacions, sobretot les més grans, és més recent, però hi ha ajuntaments on fa més de 35 anys que no es revisa. Per exemple, segons l'Idescat, l'agència d'estadística de la Generalitat, al municipi osonenc de Seva l'última revisió del cadastre data del 1984, el més antiquat del país. En més de 260 municipis catalans el cadastre no s'actualitza des dels anys 80.

De fet, el valor cadastral de l'habitatge és un aspecte crucial per calcular l'IBI i com més antiga sigui l'última actualització del cadastre, més baix serà probablement el valor cadastral dels immobles del municipi. Per tant, és possible que un habitatge d'igual valor i característiques pagui més IBI en una població amb el cadastre actualitzat més recentment. Així doncs, a banda de comprovar quant es paga d'IBI en un municipi abans de traslladar-s'hi a viure, també és bo comprovar quan s'hi va revisar el cadastre per última vegada.

Però cal preveure, igualment, que com més antiquat estigui el valor cadastral, més probable serà que en un futur pròxim l'ajuntament corresponent decideixi actualitzar-lo per poder augmentar el valor dels immobles del municipi i així recaptar més IBI.

Més baix al Pirineu i a l'interior

Segons l'Idescat, els municipis amb un rebut més baix de l'IBI es concentren sobretot en comarques de l'interior del país i al Pirineu, mentre que a la costa acostumen a ser més alts. Això es deu a uns quants factors. El primer és que les zones costaneres tenen més pressió immobiliària que les interiors, en part pel turisme i les segones residències, però també perquè hi ha més demanda, perquè tenen més densitat de població.

Això fa que la valoració d'un habitatge sigui més alta i que el rebut de l'IBI tendeixi a pujar. En canvi, a les zones de l'interior els municipis són menys poblats i menys turístics, per la qual cosa el valor cadastral dels immobles és més baix. A més, com que es tracta de pobles més petits, els ajuntaments triguen més a demanar actualitzacions dels cadastres.

Això es veu en la llista dels deu municipis amb els rebuts de l'IBI més alts de mitjana del 2019, on hi ha una proporció més elevada de localitats costaneres com Altafulla, Cabrera de Mar i Santa Susanna, o de poblacions amb una renda familiar elevada, com per exemple Vallromanes i Matadepera, on hi ha habitatges més grans i cars. L'excepció, segons l'Idescat, és Constantí, prop de la ciutat de Tarragona i sense costa.

Per contra, a l'altre extrem hi ha tot de municipis poc poblats de comarques interiors, amb una altra excepció de Tarragona. Per exemple, Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), el poble amb el rebut més barat de l'IBI el 2019, tenia una població de poc més de 120 habitants l'any passat.

stats