La Cambra aparca el PIB com a mesura del progrés de l'economia
L'ens elabora un sistema d'indicadors que recull altres variables, com el benestar social, la sostenibilitat i la qualitat del creixement
Barcelona"El PIB se'ns ha quedat una mica curt". La Cambra de Comerç de Barcelona és l'última institució que se suma a una idea cada vegada menys discutida entre els economistes: el producte interior brut és un indicador reconegut internacionalment, però insuficient per mesurar el progrés i el benestar d'una societat. L'ens que presideix Mònica Roca ha presentat aquest dimarts el sistema d'Indicadors de Progrés i Benestar, una selecció d'altres variables clau recollida pel seu gabinet d'estudis i que pretén donar una visió més completa de quina ha sigut l'evolució de l'economia catalana els últims anys. Aquesta anàlisi compara els resultats del Principat amb els cinc principals països fundadors de la Unió Europea (Alemanya, França, Itàlia, els Països Baixos i Bèlgica) i es publicarà trimestralment.
"En termes absoluts, hi ha hagut un cert progrés econòmic, però s'ha traduït en benestar social?", es pregunta Joan Ramon Rovira, cap d'estudis de la Cambra. L'economista respon a la pregunta repassant altres indicadors, més enllà del PIB, que posen en evidència la distància que separa Catalunya de les primeres economies europees. Per exemple, Rovira destaca que la despesa pública en educació es va reduir un 30% entre el 2008 i el 2014, mentre que la bretxa amb la UE creixia. Aquesta falta de convergència, apunta, també s'agreuja a causa de factors com el pes de la població activa poc qualificada, que a Catalunya és del 32%, pel 19% de la mitjana europea, segons l'elaboració de la Cambra.
L'impacte de les retallades en educació es repeteix en el terreny de la innovació. Rovira avisa que la despesa en R+D s'ha reduït, tant en les administracions públiques com en les empreses, encara que contradictòriament ha augmentat el percentatge d'ocupats en tecnologia i coneixement. "Però ha sigut un creixement més exogen [per difusió] que endogen [per generació]", matisa l'acadèmic. A més, recorda que la despesa per habitant en salut pública és un 40% inferior a les cinc primeres economies de la UE, fet que explica com s'ha tensat el sistema sanitari en una situació d'emergència com la pandèmia.
Estancament del consum privat
Dins d'aquest ventall d'indicadors alternatius al PIB, Rovira ha fet un èmfasi especial en "l'estancament del consum privat", una variable que no millora malgrat el repunt sobre el paper de l'economia. "Mesurant el benestar econòmic efectiu pel consum en béns i serveis privats per habitant s’observa un diferencial persistent amb el nucli europeu", destaca l'informe. Aquesta frenada en la capacitat de compra dels ciutadans, indica el cap d'estudis de la Cambra, també s'explica per l'evolució dels sous a Catalunya. Paradoxalment, però, la productivitat sí que augmentat en els últims vint anys. El problema, incideix Rovira, és que a casa nostra ho ha fet a través de la "destrucció creativa" [reestructurar i acomiadar durant les crisis] en lloc de fer-ho gràcies a la R+D i el coneixement.
La Cambra confia que els fons europeus Next Generation ajudin a impulsar un canvi en el patró de creixement a partir del 2021 i a tirar endavant les reformes estructurals que hi van lligades. "La millor política és comptar amb un estat propi", ha dit també la presidenta de la institució, Mònica Roca.
