EMPRESES
Economia 12/10/2014

La Cambra s’encalla en les pèrdues

Els ingressos per serveis creixen, però ja encadena tres anys en vermell per l’eliminació de les quotes

Elena Freixa
4 min

BarcelonaDes que el govern espanyol va suprimir el 2011 les quotes camerals obligatòries que pagaven les empreses, les cambres de comerç s’han vist abocades a canviar el modus vivendi. De tenir una part dels ingressos garantits cada any a desplegar un seguit de serveis a les empreses privades (una font d’ingressos que ha crescut els últims anys) i pactar una nova relació amb les administracions que encara cal veure en quins recursos es traduirà. La Cambra de Comerç de Barcelona, la més important de les 13 catalanes, és un exemple del que ha suposat aquest canvi de model, que l’ha arrossegat a les pèrdues els tres últims anys. L’exercici del 2013 va tancar-se amb uns números vermells de 4,8 milions d’euros i aquest any tornarà a haver-hi una desviació de gairebé quatre milions, segons el pressupost de l’entitat al qual ha pogut accedir l’ARA.

La supressió del recurs cameral obligatori, pel qual la Cambra va rebre el 2011 (l’últim any en vigor) més de 19 milions d’euros, encara no s’ha pogut compensar del tot amb les noves activitats, que van aportar uns ingressos de 12,5 milions l’any passat. “La llei va establir que la quota de les empreses fos voluntària, però no la paga ningú, així que els diners arriben només de la prestació de serveis”, explica un membre de la Cambra. Tampoc queda clar quins acords i programes de col·laboració es desenvoluparan amb les administracions (amb l’Estat a través de la Cambra d’Espanya i amb la Generalitat a través del departament d’Empresa i Ocupació).

Els ingressos creixen un 56%

Un portaveu de la Cambra defensa que “s’estan fent els deures” tant en la reconversió de l’activitat com en la reducció de la despesa, que s’ha rebaixat a la meitat (de 30 milions el 2010 a 14,4 aquest any). La millora, segons afegeix aquest portaveu, s’observa en l’augment dels ingressos i el descens de les pèrdues operatives, que són les que estan estrictament lligades a la prestació de serveis. El resultat abans d’impostos, interessos i amortitzacions (ebitda) va reflectir 8,8 milions de pèrdues el 2012, una xifra que va reduir-se a quasi quatre milions l’any passat. Les previsions passen per un ebitda encara negatiu pròxim al milió d’euros el 2014 i un resultat brut positiu l’any que ve.

Excloent les quotes obligatòries, els ingressos de la Cambra de Barcelona han crescut un 56% entre el 2010 i el 2013, quan van arribar a 12,5 milions. Des de la Cambra defensen que l’ajust s’ha fet gràcies a les reserves acumulades i a una “fortalesa patrimonial” que no tenen altres cambres espanyoles, per a les quals la reconversió és “més difícil”. “No estem parant la mà a veure què ens arriba i molts lamenten que competim directament amb altres organitzacions empresarials, però és el que la llei ens ha marcat”, va assegurar un portaveu.

Incertesa sobre recursos públics

La relació que les cambres tindran amb les administracions és un aspecte que encara s’està desenvolupant, sobretot després que el govern espanyol hagi creat un nou ens, la Cambra d’Espanya, per centralitzar recursos i redistribuir-los després entre les cambres de les comunitats. “Ens hem convertit en una mera delegació”, lamenta un empresari.

La llei reconeix les cambres com a corporacions de dret públic i els atorga capacitat per col·laborar amb les administracions, però no se sap com es traduirà això en recursos. Primer, perquè la Cambra d’Espanya no s’ha constituït encara (ha de fer-ho abans de finals d’any) i, segon, perquè la Generalitat encara està elaborant la llei de cambres catalana -que beurà de l’estatal però que vol blindar un model propi- sense que això comporti cap compromís pressupostari concret. “Dependrà dels programes que se signin”, explica el secretari general del departament d’Empresa, Xavier Gibert.

Gibert critica la creació de la Cambra d’Espanya perquè diu que és un “instrument més” de recentralització de competències del govern espanyol. “No es planteja en termes de col·laboració, sinó d’execució de polítiques que són competències autonòmiques”, diu. Es va referir en concret a tots els temes d’internacionalització empresarial (el comerç exterior) que l’executiu espanyol vol que pengin de programes dictats a Madrid.

Sobre la llei catalana, Gibert vol que el primer redactat s’enllesteixi al novembre i reculli els àmbits en què podran col·laborar d’acord amb les funcions que atorga la llei marc espanyola, com ara fer estudis i cooperar en l’organització de fires i en la formació professional dual. “L’acord marc firmat el 2012 -que ha atorgat dos milions anuals a repartir entre les 13 cambres catalanes- ha servit per fer un rodatge del que pot ser útil”, explica Gibert.

La CEOE, incòmoda amb la nova Cambra d’Espanya

La nova Cambra d’Espanya s’ha de constituir a finals d’aquest any i el paper i la composició que li atorga el govern espanyol no ha agradat a altres organitzacions, especialment la CEOE, que es veu relegada a un paper massa secundari, segons va explicar a l’ARA un empresari membre de la cúpula d’aquesta patronal espanyola. Encara no hi ha la normativa que en regularà el funcionament, però la CEOE se sent subrepresentada amb els nou seients que tindrà al ple de la cambra, en què, per primer cop, les grans empreses comptaran amb representació directa, un fet que no passava a l’antic Consell Superior de Cambres. Les empreses de l’Íbex i altres com El Corte Inglés i Mercadona tindran veu pròpia als òrgans de govern de la Cambra d’Espanya, en què també seuran els representants de totes les cambres autonòmiques, segons expliquen fonts empresarials. “La CEOE comptava a tenir més pes i influència, que ara veu que li prendran les grans empreses”, van explicar les mateixes fonts. De fet, les tensions amb el govern espanyol no vénen només per aquí, ja que la patronal també ha vist com en paral·lel s’han reduït els fons de formació mentre les cambres han entrat a competir amb les organitzacions empresarials en alguns àmbits.

stats