Economia 18/03/2021

"A Catalunya se'ns coneix massivament i a fora treballem en un nínxol més especialitzat"

Joan Cavallé, director general de Caixa d'Enginyers, explica que l'entitat creixerà amb els crèdits a empreses

2 min
Joan Cavallé, director general de Caixa d'Enginyers, en una imatge d'arxiu.

Caixa d'Enginyers, l'entitat financera dirigida per Joan Cavallé, ha presentat aquest dijous els resultats del 2020 , en què ha reduït un 11% els beneficis. Cavallé ha destacat la solidesa financera de la caixa, que manté un creixement en nombre de l'activitat malgrat el context de crisi derivat de la pandèmia.

Caixa d'Enginyers ha ampliat la presència fora de Catalunya. Ha de créixer cap a altres comunitats autònomes?

Tenim entre un 75% i un 80% de l'activitat a Catalunya i la resta a fora. Tenim presència a Madrid amb tres oficines, a Sevilla amb dues i a Màlaga, València, Alacant, Saragossa i el País Basc. El negoci va creixent de manera bastant simètrica, però l'activitat és més intensiva en crèdit fora de Catalunya, on hi ha un caràcter diferencial respecte de Catalunya: a Catalunya se'ns coneix massivament, mentre que a fora no som un banc de retail a l'ús, sinó que ens centrem en un nínxol més especialitzat amb crèdit a empreses i sobretot com a entitat especialitzada en enginyeria.

Caixa d'Enginyers va començar l'activitat de banca per a empreses fa pocs anys. És aquesta, la via per continuar creixent?

Tenim clar que el mapa bancari a Espanya es va consolidant i, per tant, entrar en els pools bancaris d'empreses té molt de sentit. Tenim la liquiditat i l'expertesa d'aquests anys per fer-ho. Les pimes són els nostres stakeholders naturals. Proporcionalment, creixerem més en l'àmbit de la banca d'empresa que en altres, però amb el crèdit s'ha d'anar amb prudència. Aquest any volem captar cent noves pimes amb les quals no treballem, tant a Catalunya com a fora. Tot i així, en la gestió patrimonial també hem de créixer. La situació actual, amb uns tipus d'interès del 0%, fa que entrem en un procés de fer entendre als socis que els diners en un compte corrent no hi fan res o fins i tot costen, quan els podrien invertir en vehicles com fons d'inversió amb diferents graus de risc i amb productes responsables, que no són com jugar a la loteria o invertir en bitcoins.

L'empresa ha augmentat les provisions de cara a possibles impagaments malgrat mantenir nivells de morositat semblants a l'any passat. És preocupant la morositat?

Ara ja estem preocupats. La política macroprudencial és la que té la paraula, les autoritats han de donar solucions a la situació actual. Actualment tenim una morositat del 2,75% i els crèdits amb més de tres pagaments endarrerits són el 50% del total que considerem morosos. La resta és subjectiva, que considerem amb risc segons la situació. Ara bé, la realitat de la morositat no la sabrem fins a finals d'aquest any o fins al 2022, a mesura que veiem l'estructura de creixement que agafa el món i l'economia espanyola. La dada fonamental serà quantes empreses hauran desaparegut. No obstant això, els nostres analistes ens mostren un escenari força positiu i, de cara al futur, en un context de tipus baixos, s'haurà d'analitzar més els fluxos de caixa que no pas la morositat i si l'entitat considera un projecte empresarial viable o no. Avui, si a un crèdit se li dona una carència no es comptabilitza com a morós.

stats