BarcelonaCatalunya és la comunitat amb els preus de l'habitatge nou més alts, amb la ciutat de Barcelona al capdavant, segons l'últim informe de Sociedad de Tasación, que conclou que de mitjana a Espanya els preus dels pisos han pujat un 5% el 2017.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Segons aquest informe, el preu de mitjana a Catalunya al tancament de l'any es va situar en 3.452 euros el metre quadrat, un 9,1% més. La Comunitat de Madrid és la segona amb els habitatges més cars, amb 3.167 euros el metre quadrat, un 6,3% més.
L'estudi situa Barcelona com la ciutat més cara d'Espanya, amb uns preus que progressivament s'acosten als del 2007, just abans de l'esclat de la bombolla immobiliària. El preu del metre quadrat a Barcelona al tancament del 2017 se situava en 3.865 euros el metre quadrat, quan el 2007 era de 4.500 euros. Sant Sebastià és la segona ciutat més cara, amb 3.441 euros el metre quadrat, seguida de Madrid, amb 3.167 euros el metre quadrat. Uns preus que queden lluny de les capitals més barates, com Badajoz (1.155 euros el metre quadrat), Càceres (1.138 euros el metre quadrat) i Ciudad Real (1.160 euros).
Segons l'informe de Sociedad de Tasación, Barcelona, a més de ser la ciutat més cara, és on van pujar més els preus dels pisos nous, gairebé un 10%, mentre que a Madrid ho van fer un 6,8%, i en el conjunt d'Espanya, un 5%. La companyia assegura en el seu informe que les dades demostren una consolidació del cicle alcista del sector immobiliari i indica que "en cas de mantenir-se les condicions macroeconòmiques actuals, és poc probable que hi hagi un gir en aquest cicle alcista iniciat fa gairebé dos anys". Amb tot, matisa que "el pendent del creixement serà probablement més suau en molts dels casos", és a dir, que les pujades no seran tan pronunciades.
Els preus que dona en el seu informe Sociedad de Tasación són d'habitatges nous. En el cas de la seva competidora Tinsa, que també ha elaborat un informe propi sobre la situació del sector però referit a pisos nous i de segona mà, situa Catalunya com a segona comunitat més cara, per darrere de Madrid. La ciutat de Barcelona, però, supera la capital espanyola en preus. Segons Tinsa, la ciutat espanyola més cara és Sant Sebastià, amb 3.231 euros el metre quadrat, seguida de Barcelona, amb 3.129 euros, i Madrid, amb 2.601 euros.
Impacte del Procés
Les dues empreses taxadores tampoc coincideixen en la valoració de l'impacte del Procés en el mercat immobiliari. Segons Sociedad de Tasación, la situació política ha fet baixar en dos punts l'índex de confiança del sector. Aquesta companyia calcula un índex de confiança trimestral a partir de l'opinió de 700 professionals del sector. En el cas de Catalunya, aquest índex se situa, per al primer trimestre del 2018, en els 56,2 punts, mentre que el quart trimestre del 2017 estava en 58,1 punts, pràcticament dos punts de diferència que l'estudi atribueix a la situació política, malgrat que la puntuació és gairebé la mateixa que fa un any, el primer trimestre del 2017, quan era de 56,6. Tot i això, Catalunya és l'única comunitat on aquest índex cau.
Tinsa, en el seu informe, és més contundent i veu un impacte més elevat de la situació política. Segons la seva anàlisi, el valor de l'habitatge a Barcelona va caure un 1,7% el quart trimestre del 2017 respecte al trimestre anterior. Això fa que, d'un increment de preus anual del 20% fins al tercer trimestre, s'hagi baixat a un augment anual del 14,8%. Un alentiment relatiu que, no obstant això, deixa Barcelona com la segona ciutat amb un creixement de preus més gran, després de Madrid, que creix un 17,5%. "La situació política ha impactat negativament en l'augment de preus de l'habitatge a Barcelona l'últim trimestre", assegura Jorge Ripoll, cap d'estudis de Tinsa, que tem que si la situació s'allarga s'encomani a la resta de l'Estat.
Segons Tinsa, els districtes de Barcelona on han pujat més els preus el 2017 són Sants-Montjuïc i Sant Martí, amb un 27% i un 24%, respectivament. Però el quart trimestre, segons aquesta companyia, hi ha hagut descensos respecte al tercer trimestre a Ciutat Vella (–5,8%), les Corts (–5,5%) i Sarrià-Sant Gervasi (–1,1%). En el conjunt de l'any, però, els preus han pujat un 14% a Ciutat Vella, un 0,2% a les Corts i un 9,4% a Sarrià-Sant Gervasi.
Més esforç per accedir a un pis
L'informe de Sociedad de Tasación deixa clar que els catalans, i especialment els que viuen a Barcelona, han de fer un esforç més gran per accedir a un habitatge. A Espanya la mitjana per comprar un pis és de 7,6 anys del sou. A les Balears, en canvi, calen 14,7 anys, i a Catalunya, 8,4 anys: se situen com les dues comunitats on l'esforç és més elevat, per davant de Madrid, on calen 8,1 anys.
Quin és el preu de l'habitatge a Catalunya i a Barcelona? Les dues principals empreses de taxació de preus de l'habitatge fan informes que no són del tot coincidents. Ara bé, sí que arriben a la mateixa conclusió. Barcelona és la ciutat de l'Estat on l'habitatge és més car. Sociedad de Tasación situa el preu a Catalunya en 3.452 euros el metre quadrat i eleva el preu a la capital catalana a 3.865 euros el metre quadrat. Segons la seva competidora Tinsa, el preu a Barcelona és de 3.129 euros el metre quadrat. La diferència de preus està bàsicament en el fet que Sociedad de Tasación només té en compte el preu dels pisos nous, mentre que Tinsa avalua tant l'habitatge nou com el de segona mà.
Quina ha sigut l'evolució dels preus el 2017?
Segons Tinsa, Barcelona ha sigut la segona ciutat que s'ha encarit més, un 14,8%, superada per Madrid, amb un 17,5%. Però aquesta empresa taxadora diu que els pisos a Barcelona s'encarien a un ritme del 20% fins al tercer trimestre, i que l'augment es va moderar el quart trimestre per culpa de la situació política.
Per què cal més esforç a Catalunya i a Barcelona per comprar un pis?
Com que els pisos són més cars, cal destinar més anys de sou a pagar-los. Però, a més, normalment cal endeutar-se per finançar un habitatge, i a Barcelona el preu fa que sigui més difícil. Sociedad de Tasación elabora un índex en què 100 seria la capacitat d'endeutament suficient per poder comprar un pis. La mitjana espanyola se situa per sobre d'aquesta referència, en 104, però hi ha tres comunitats –Madrid (94), Catalunya (91) i les Illes Balears (54)– que hi queden per sota.
