FINANCES
Economia 28/10/2015

Les clàusules terra amenacen de crear un nou terratrèmol financer

La banca espanyola s’hi pot jugar fins a 20.000 milions d’euros, una xifra similar al rescat de Bankia

Dani Sánchez Ugart
3 min
L’associació d’usuaris de banca Adicae calcula que cada afectat per la clàusula terra hauria de recuperar 10.000 euros de mitjana.

MadridJustament ara que la banca espanyola estava començant a pensar les maneres d’engreixar els seus marges de negoci i a deixar enrere l’etapa fosca dels rescats bancaris, una nova ombra plana a l’horitzó. L’informe de la Comissió Europea que considerava que les entitats financeres espanyoles haurien de tornar tots els diners cobrats de més gràcies a les clàusules terra podria tenir un impacte majúscul en els comptes de les entitats. Segons els càlculs que es desprenen de les dades facilitades ahir per l’associació d’usuaris de banca Adicae, la xifra podria ascendir a 20.000 milions d’euros, és a dir, gairebé tant com va costar rescatar Bankia, i la meitat del rescat financer que van concedir els socis europeus a l’Estat el 2012.

Fonts del sector van acollir ahir amb cautela aquesta estimació, perquè hi ha molts factors a tenir en compte a l’hora de fer els càlculs. L’informe de la Comissió Europea, que no és en cap cas una sentència ferma -l’haurà de fer el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TSJUE) en una decisió que es farà pública demà-, deixa clar que només s’haurien de retornar els diners a aquells clients que portin el seu cas davant de la justícia i que guanyin. És a dir, no obligaria les entitats a tornar d’ofici els diners, i deixaria fora els casos que ja s’han jutjat, o aquells en què les dues parts hagin arribat a un acord, amb una novació hipotecària que eliminés la clàusula.

Tot i així, Adicae calcula que actualment hi ha uns dos milions de clàusules terra en vigor, la meitat de les que hi havia fa dos anys, abans de la sentència del Tribunal Suprem que va considerar-les abusives en el cas d’Abanca, el BBVA i Cajamar. Els diners pagats de més, de mitjana, són uns 10.000 euros per hipoteca, segons Adicae, cosa que dóna el resultat de 20.000 milions com a impacte total, malgrat que altres experts ho eleven molt per sobre d’aquesta quantitat: fins a 36.000 milions anuals. La dificultat per calcular l’impacte exacte, però, es veu incrementada per l’opacitat de les institucions i del sector. Ni el Banc d’Espanya ni el govern espanyol van confirmar ahir aquestes dades. L’executiu va adduir en una resposta parlamentària recent al PSOE que no es disposa de dades estadístiques “sistemàtiques i fiables”, mentre que fonts del supervisor de la banca es van limitar a recordar que no es disposa de les dades exactes i que encara que hi fossin no serien públiques.

Però lluny de tranquil·litzar els inversors, aquesta falta d’informació oficial va provocar ahir fortes caigudes de la banca a la borsa espanyola, que va liderar les pèrdues a tot Europa. En concret, l’Íbex-35, l’índex de referència a Espanya, es va deixar un 1,5%. CaixaBank, el Sabadell, Bankia i el Popular van ser els bancs que més van caure, amb davallades del voltant del 3%, mentre que el Santander, el BBVA i Bankinter es van deixar més d’un 1% en la sessió, que cap entitat financera va tancar en verd.

“No signin res”

L’informe de la Comissió Europea, fet públic dilluns, marca la posició dels tècnics de l’executiu comunitari sobre aquest tema, que serà la que defensaran davant del TSJUE. El govern espanyol també va enviar la seva postura al tribunal, i en aquest cas es posa de costat del Tribunal Suprem espanyol, que va dictaminar que només s’havien de retornar els diners de les clàusules terra fins al maig del 2013, i en casos en què un jutjat consideri abusiva la clàusula.

Les associacions de consumidors van recomanar ahir als afectats per aquestes clàusules que “no signin res” i van alertar que alguns bancs estan fent un esprint per intentar arribar a acords amb els seus clients per fer-los firmar unes noves condicions i que perdin el dret a reclamar per la via civil el retorn dels diners cobrats de més. Divendres passat tant CaixaBank com Bankia van anunciar l’eliminació d’aquestes clàusules terra en un moviment per “deslliurar-se d’haver de tornar els diners”, segons va dir el president d’Adicae, Manuel Pardos, en una roda de premsa ahir a Madrid.

Fonts d’aquesta associació d’usuaris, que té en marxa una demanda col·lectiva contra 101 entitats (totes les que hi havia abans de l’onada de fusions) en representació de 15.000 clients, van indicar que algunes entitats, com CaixaBank, els han transmès que estarien disposades a retornar els diners de les clàusules terra des del maig del 2013, com marcava el Suprem, però no abans, perquè l’impacte en els llibres seria massa elevat.

stats