Fiscalitat

La Generalitat vol rebaixar l'IRPF als sous per sota dels 35.000 euros

El Govern ja ha iniciat converses per als pressupostos amb altres partits i agents socials

ARA
3 min
La consellera d'Economia, Natàlia Mas, en una imatge d'arxiu.

BarcelonaLa Generalitat prepara una reducció de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) que afectaria les persones amb rendes inferiors als 35.000 euros anuals de cara a l'any vinent. La mesura afectaria uns 2,6 milions de contribuents, un 73% del total que paguen aquest impost a Catalunya, i representaria un estalvi per persona d'uns 125 euros de mitjana a la declaració corresponent al 2024.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La reforma afecta el tram més baix, que es reduiria del 10,5% al 9,5%, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l'ARA. Com que justament es tracta d'una retallada del tram inferior, en teoria la mesura hauria de beneficiar tots els contribuents que han de pagar IRPF. Ara bé, el Govern preveu retocar unes dècimes els tipus que paguen els trams més alts per tal que la retallada del tram inferior afecti només les persones que tenen una base imposable de 33.000 euros (en sou es tracta de 35.000 euros a causa de les deduccions, segons expliquen fonts del departament d'Economia). La pujada a la resta de trams servirà només perquè les persones amb una base superior a aquests 33.000 euros acabin pagant el mateix que el 2023.

Si finalment s'aprova, els diners que deixaran de pagar els contribuents beneficiats per la mesura –uns 325 milions d'euros– seran una pèrdua d'ingressos per als comptes del Govern. En altres ocasions les retallades impositives a les rendes baixes es compensaven fent pagar més els contribuents que més guanyen, de manera que la Generalitat recuperava una part o tots els ingressos que perdia reduint l'IRPF als ciutadans que menys guanyen apujant-lo a les franges més riques de la població.

L'IRPF té dos trams, un que el marca el govern espanyol i l'altre que el marquen els governs autonòmics i que, per tant, és diferent en cada comunitat. Així, tot i que la recaptació la fa l'agència tributària estatal, aproximadament la meitat dels ingressos corresponents a aquest tribut a Catalunya van a parar a les arques de l'executiu català.

Negociacions en marxa

Fonts de la Generalitat confirmen que les negociacions per als pressupostos han començat des de fa setmanes, no només amb altres partits sinó també amb sindicats i patronals. La darrera trobada amb els agents socials es va produir en una reunió al Palau de la Generalitat el passat dijous.

De moment el Govern compta amb els 33 diputats d'ERC, però necessitarà el suport d'altres grups parlamentaris, sobretot el PSC o Junts, que tenen 33 i 32 escons, respectivament. Arran de la sortida de Junts del Govern, l'executiu de Pere Aragonès va aprovar els comptes del 2023 amb el suport del PSC i dels vuit diputats dels comuns.

Aquestes dues forces, el PSC i comuns, han declarat que veuen amb bons ulls aquesta proposta fiscal, que s'hauria d'incloure a la llei d'acompanyament dels pressupostos que sempre s'aprova juntament amb els comptes. De cara al 2024, la Generalitat ha de rebre la liquidació de l'exercici 2022 (la diferència entre el que li va avançar l'Estat aquell any i el que realment es va recaptar a Catalunya i li pertoca al Govern català), que serà molt elevada perquè fa dos anys es va acabar recaptant molt més en impostos a causa de la inflació i de la forta recuperació de l'economia.

El PSC ha confirmat que està disposat a aportar el seu vot favorable als pressupostos, però sempre que s'avanci en l'acord signat l'any passat, quan la Generalitat es va comprometre a aprovar definitivament el pla director urbanístic per iniciar la construcció del macrocasino Hard Rock al Tarragonès, a signar un conveni amb el govern espanyol per tirar endavant l'autovia B-40 (el Quart Cinturó) i a incorporar-se a la comissió per a l'ampliació de l'aeroport del Prat. De moment, de les tres condicions la Generalitat només va signar el conveni de la B-40 al juliol, mentre que en el cas de l'aeroport no forma part de la comissió.

Pel que fa a Hard Rock, el pla director urbanístic està lluny d'aprovar-se perquè el projecte no compleix els requisits per rebre un informe ambiental favorable, que és indispensable. A més, tampoc es compleixen les condicions de risc químic per la proximitat de l'emplaçament amb algunes fàbriques del polígon petroquímic sud del Camp de Tarragona, i encara caldria una reforma de la llei catalana de joc, que de moment no està sobre la taula. Sí que hi ha hagut converses entre Criteria –el hòlding de La Caixa propietari dels terrenys– i el departament d'Economia pel preu del sòl, que ronda els 130 milions d'euros. La voluntat de la Generalitat és comprar el terreny i revendre'l automàticament al mateix preu a Hard Rock perquè hi construeixi el complex hoteler i de joc.

stats