Comptes públics

El Govern aprova els pressupostos més expansius: 43.673 M€

La pujada de tipus passa factura i els interessos creixen més del 75%

4 min
La consellera Natàlia Mas ha lliurat els pressupostos a la presidenta del Parlament, Anna Erra.

BarcelonaEl Govern ha aprovat aquest dimecres el projecte de pressupostos per al 2024, els més expansius de la història, que pugen a 43.673 milions d'euros, una xifra que s'eleva fins als 48.492 milions si s'hi inclou tot el sector públic de la Generalitat. Uns comptes que primen especialment la despesa en salut, ensenyament, recerca i cultura. Els pressupostos parteixen de la base d'un creixement del PIB d'un 1,8% el 2024 (el 2023 va créixer un 2,6%), que permetria crear 38.900 llocs de treball i arribar als 3,7 milions d'ocupats.

Pressupostos per polítiques
En milions d'euros

El projecte de pressupostos ve marcat en part per la sequera i per l'increment dels interessos del deute per la pujada de tipus. Els comptes preveuen un dèficit del 0,1% del PIB, que és la xifra marcada per a les comunitats per part de l'Estat, cosa que equival a 293 milions d'euros, un 63% menys que el 2023, quan el dèficit permès era del 0,3% del PIB. El deute previst se situaria en el 29,5% del PIB, i arribarà als 86.568 milions d'euros, uns 400 milions més que la xifra a tancament del 31 de desembre del 2023. Tot i això, el Govern indica que quan es cancel·li el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), tal com es va pactar per a la investidura de Pedro Sánchez, hi hauria una reducció d'uns 15.000 milions i la ràtio sobre el PIB baixaria fins al 23,6%.

Evolució de les despeses de la Generalitat
Dades pressupostades anuals en milions d’euros. Els anys que falten hi va haver pròrroga pressupostària

Una part important de l'augment de la despesa és possible gràcies a l'increment dels ingressos, que creixeran un 9,7%, fins als 41.887 milions d'euros. D'aquests, 35.337 milions corresponen a ingressos finalistes i 6.550 milions a ingressos no finalistes. El gruix dels ingressos correspon al model de finançament, que aportarà 29.674 milions d'euros. Un augment que en gran part respon al creixement de les bestretes d'un 10,1%, així com a la liquidació prevista del 2022, que creix un 104,8% respecte a l'any anterior, fins als 4.057 milions d'euros, gràcies a l'increment de la recaptació que es va produir fa dos anys. En total, els ingressos lligats al model de finançament creixeran un 17,6%.

Evolució del dèficit
Dades en milions d'euros anuals

Tot i això, hi ha un descens en els impostos que recapta la Generalitat (propis i cedits).  El projecte de pressupostos preveu una recaptació un 2,5% inferior a la del 2023 d'aquests impostos (125 milions menys), bàsicament pel descens de transmissions patrimonials (-111 milions), actes jurídics documentats (-77 milions) i patrimoni (-27 milions).

La despesa social perd pes, la sequera en guanya

La sequera marca en part els pressupostos per al 2024, mentre que la despesa social, tot i créixer, perd pes relatiu.Així, la despesa social respecte al total del pressupost se situa en el 72,6%, és a dir, sis dècimes menys respecte als pressupostos del 2023, quan es va situar en el 73,2%. I suposa una reducció de dos punts si es compara amb els comptes del 2022, quan la despesa social es va fixar en el 74,6%. S'entén per despesa social les relacionades amb salut, drets socials, educació, universitats, habitatge, foment de l'ocupació, transport públic i igualtat i feminismes. Segons fonts del Govern, la reducció del pes de la despesa social respon a dos motius. D'una banda, per l'increment dels interessos del deute. I d'altra banda, per l'augment de la despesa en polítiques de l'aigua per fer front a la sequera.

Dels 1.045 milions que la Generalitat preveu destinar a fer front a la sequera destaquen els 327 milions per ampliar i mantenir les infraestructures de regeneració i dessalinització; 86 milions per a millores de reg amb l'objectiu d'estalviar aigua; 32 milions per abastir l'aigua de transport en alta i 27 milions per ajudar als ajuntaments perquè renovin les xarxes de subministrament.

Els pressupostos del 2024 ja no incorporen els fons Next Generation a l'apartat d'ingressos, malgrat que es continuaran desplegant les convocatòries i els projectes iniciats l'any anterior. Aquests nous comptes preveuen un increment de la despesa primària (que exclou els interessos del deute) de 2.443 milions d'euros, un 6,3% més que el 2023. La despesa específica dels departaments del Govern creixerà en 2.568 milions d'euros, un 7,9% més.

En valors absoluts, Ensenyament registra l'augment de la despesa més elevat, de 682 milions d'euros, que en gran part es destinarà a l'increment de la plantilla, a reduir ràtios i a l'escola inclusiva. Després d'Ensenyament, Salut és el següent departament on més creix la despesa, amb 636 milions d'euros més, que aniran destinats en 190 milions al reforçament de la primària i millores per als treballadors sanitaris. A més, Salut compta amb un fons addicional de 800 milions d'euros per reduir la despesa desplaçada i apuntalar la sostenibilitat del sistema a llarg termini. Si es té en compte aquest fons, la despesa de Salut creix en 1.436 milions d'euros, un 12,6% més.

En termes relatius, és a dir, en percentatge, el creixement més elevat és per a Cultura, que suma 566 milions d'euros, un 19,5% més. Per darrere de Cultura, pel que fa al creixement proporcional, se situa el departament d'Igualtat i Feminismes, que s'amplia un 14,2%.

Inversions i augment de cost del deute

Les inversions previstes, sobretot en infraestructures i equipaments, sumaran 3.064 milions d'euros, amb un creixement de 270 milions (9,7%). És el nivell d'inversions més alt des de l'any 2011. Entre aquestes inversions hi ha diverses ampliacions d'hospitals, l'adequació i millora de centres educatius o la inversió en depuració, potabilització i dessalinització.

Els comptes del Govern també reflecteixen el fort creixement dels tipus d'interès durant l'últim any. Així, els interessos del deute s'elevaran fins als 1.372 milions d'euros (591 milions més, un 75,6% més). Si a aquests interessos s'hi sumen els 800 milions del fons habilitat per la despesa desplaçada de Salut, l'increment global és del 9,6% (3.834 milions d'euros).

Sequera, transport, habitatge i renovables

El Govern destaca quatre eixos principals en els pressupostos per al 2024: clima i equilibri territorial; benestar i serveis públics; transformació econòmica i recerca, i cultura i llengua. El primer apartat arriba marcat per la sequera i la crisi de l'habitatge. Així, a la gestió de l'aigua i la lluita contra la sequera es destinaran 1.045 milions, al transport públic 2.627 milions, a l'habitatge 1.219 milions (500 a través de l'ICF) i a les energies renovables 300 milions.

Despesa pressupostada en salut
En euros per càpita

Pel que fa a benestar i serveis públics, destaca l'ampliació de plantilles en l'àmbit de l'educació (2.280 noves places), a salut (3.257 noves places) i als cossos de seguretat (1.515 places). També es destinen 48 milions d'euros a ampliar els serveis d'atenció a les violències masclistes. A les polítiques de transformació econòmica i recerca destaquen els 697 milions destinats al Pacte Nacional per a la Indústria, així com 83 milions al fons de transició nuclear, 195 milions destinats a inversió en infraestructures del coneixement, 87 milions per a ajuts al sector agroalimentari i 41 milions per territorialitzar polítiques d'ocupació.

Pel que fa a l'àmbit de cultura i llengua, es destinaran 111 milions a fomentar l'aprenentatge del català i potenciar-ne l'ús, 104 milions per enfortir la indústria audiovisual i 17,5 milions per al programa Cultura Jove.

stats