Només tres països de la UE recapten més que Catalunya amb l’impost de successions

BarcelonaNomés tres països de la Unió Europea recapten més que Catalunya amb l'impost de successions i donacions, tot i que hi ha dues comunitats de l'Estat –les Balears i Astúries–, que també superen la recaptació, segons un estudi del Banc d'Espanya. L'informe, publicat l'1 de juliol i titulat El possible impacte recaptatori d'algunes reformes hipotètiques de l'impost sobre successions i donacions, assenyala que totes les comunitats autònomes podrien recaptar més si reajustessin les tarifes que es paguen per aquest tribut als nivells que tenien el 1996, quan el govern espanyol en va cedir la gestió a les autonomies.

Les arques de la Generalitat van obtenir el 2023 uns 981 milions d'euros amb l'impost de successions i donacions, dels quals 833 milions van ser a través de les successions (és a dir, el gravamen sobre herències) i 148 milions a través de les donacions (transferències de patrimoni en vida), segons dades del departament d'Economia. Això equival, segons els càlculs del Banc d'Espanya, a un 0,34% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) català.

Aquest percentatge situa Catalunya a la banda alta del rànquing de recaptació per aquest tipus de tribut a Europa. En aquest sentit, si esdevingués un estat independent, només França, Bèlgica i Finlàndia haurien recaptat més a la Unió Europea. En el cas de Finlàndia, les autoritats fiscals del país nòrdic van ingressar fa dos anys l'equivalent al 0,43% del seu PIB, mentre que a Bèlgica va ser notablement superior, del 0,62%. No obstant això, França és, amb diferència, el país de la UE on l'impost de successions i donacions té més pes, amb una recaptació equivalent al 0,76% del PIB.

Tanmateix, Catalunya no és la comunitat amb una recaptació més gran. Les Illes Balears, amb un 0,35%, i Astúries, també amb un 0,34%, van recaptar lleugerament més que el govern català. La mitjana espanyola va ser del 0,23%, mentre que la mitjana de la UE es va situar al 0,15%. Cinc autonomies –Canàries, Castella-la Manxa, Extremadura, Andalusia i Múrcia– recapten per sota de la mitjana europea.

Un impost progressiu

Segons els experts de Gestha, el sindicat de tècnics del ministeri d'Hisenda, l'impost de successions és un dels tres en vigor a Espanya amb un efecte clarament progressiu, és a dir, que transfereixen diners dels estrats més rics cap als més pobres de la població (els altres dos són l'IRPF i l'impost de patrimoni). Mentre que la resta d'impostos tenen un efecte contrari i afavoreixen les rendes més altes i castiguen les famílies amb menys recursos, inclosos el de societats i l'IVA, dos dels tres més importants.

En el cas de Catalunya, el de successions és un impost que comença a gravar, a efectes pràctics, les herències de patrimonis elevats o entre familiars llunyans o persones sense vincles familiars, ja que les herències entre cònjuges o de pares a fills –i, tot i que en menor mesura, també de fills a nets o entre germans– gaudeixen de descomptes importants. També tenen forts descomptes els habitatges habituals dels difunts que passen a familiars directes.

Això fa que, segons dades del 2022 del departament d'Economia, tres de cada quatre contribuents catalans que van haver d'abonar aquest impost en haver heretat, van pagar un euro o menys.

Malgrat això, un altre estudi recent del Banc d'Espanya apunta que a Catalunya hi ha una potencial fuga d'ingressos a través de les exempcions als patrimonis heretats d'empreses familiars, cosa que afavoreix sobretot les grans fortunes. Un fet similar passa també amb l'impost de patrimoni, segons un altre estudi de la Universitat Pompeu Fabra.

Aquestes exempcions al tribut s'han anat introduint a totes les comunitats des del 1996, quan amb una nova reforma del sistema de finançament autonòmic, l'Estat va acordar cedir no només la recaptació, sinó també la capacitat normativa del tribut als governs autonòmics. Així, la cessió de competències va suposar que molts governs retallessin directament l'impost sense tenir gaire en compte l'impacte o el modifiquessin per tal de gravar menys el gruix de la població que rep herències petites.

Segons l'estudi del Banc d'Espanya, si les comunitats autònomes recuperessin les quotes de l'impost que marca la llei estatal i s'eliminessin les rebaixes, la recaptació al conjunt d'Espanya pujaria notablement, fins al 0,7% del PIB en el cas del 2023, cosa que situaria l'Estat just per sota de França al rànquing recaptador europeu.

A Catalunya, el retorn als nivells que marca la llei espanyola suposaria un augment de la recaptació de 1.249 milions d'euros, segons les dades de fa dos anys analitzades pel Banc d'Espanya. L'increment de la recaptació per al 2023 seria de gairebé 292 milions d'euros sense les bonificacions actuals; 325 milions més per recuperar la tarifa estatal; 486 milions per les reduccions per parentius propers, i 144 milions per abolir altres paràmetres de referència.